Consell de Ministres de l'URSS: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «[[Fitxer:Совет народных комиссаров (Ленин, Штейнберг, Комков, Бонч-Бруевич, Трутовский...), 1918....».
 
Cap resum de modificació
Línia 4:
El Consell de [[Comissari del Poble|Comissaris del Poble]] va ser creat el [[8 de novembre]] de [[1917]], en plena [[Revolució d'Octubre (1917)|Revolució d'octubre]], durant el ''II Congrés dels Soviets de totes les Rússies''. El seu primer president va ser [[Vladímir Lenin]]. Tot i que ja des de la seva creació estava a càrrec del poder executiu, la [[Constitució soviètica]] de [[1918]] el va fer explícitament responsable de "''l'administració general dels assumptes de l'[[Estat]]''", permetent sancionar decrets amb força de llei quan el [[Congrés dels Soviets]] no es trobés en període de sessions. Temps després el Congrés dels Soviets va ser reemplaçat pel [[Soviet Suprem]].
 
Amb la formació de la Unió Soviètica, a finals de 1922, es va crear un nou Consell de Comissaris del Poble que tindria autoritat a nivell federal -l'anterior pertanyia a la [[República Socialista Federativa Soviètica de Rússia]]-. Cada [[Repúbliques de la URSSUnió Soviètica|república]] administrava en forma autònoma els seus assumptes interns, de manera que cadascuna va mantenir el seu propi Consell de Comissaris del Poble. Finalment, el 1946 els comissariats del Poble van passar a ser [[ministeri]]s i el Consell de Comissaris es va convertir llavors en Consell de Ministres.
 
Compost pels titulars de les desenes de ministeris de la Unió Soviètica, el Consell de Ministres elegia a un [[President del Consell de Ministres de la URSS|president]], que exercia de [[cap de govern]]. El [[Presidium]], cos col·legiat a càrrec de la [[cap d'Estat|prefectura d'Estat]], era l'encarregat de nomenar i destituir ministres, decisions que podien ser convalidades o denegades pel Soviet Suprem, màxima autoritat [[poder legislatiu|legislativa]] de la Unió. En cas que algun decret del Consell de Ministres contrariés la [[legislació]] vigent, el Presídium també tenia potestat per a declarar-ne la nul·litat. Igual que d'altres institucions de govern, el Consell de Ministres tenia la seva seu al [[Kremlin]] de [[Moscou]].