Viquipèdia

Art de la Xina: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot insereix {{ORDENA:Art De La Xina}}
petit esborrany a millorar en el futur
Línia 1:
{{Traducció|es|Arte de China}}
[[Archivo:Tang-4.jpg|thumb|200px|Mural de [[Dunhuang]], [[Dinastía Tang]].]]
 
[[Fitxer:Tang-4.jpg|thumb|200 px|Mural de [[Dunhuang]], [[Dinastia Tang]].]]
DesdeL''''art losde la Xina''' tingué els seus inicis en els orígenesorígens de la historiahistòria [[chinarepública Popular de la Xina|xinesa]], sequan crearonja objetoses van crear objectes en [[broncebronze]], [[jade (mineral)|jade]] yi [[huesoos]], que recogieronvan elrecollir espíritul'esperit yi efectoefecte buscadobuscat en losels ritualesrituals chamanistasxamanistes.
 
Aquestes formes en [[bronze]] i [[jade (mineral)|jade]] mostren per primera vegada un dels principis essencials de l'[[art xinès]]: la síntesi entre l'esperit creador artístic i la funció social i jeràrquica a la qual estaven destinats des de la seva concepció. El primer d'ells es mostrava en l'exquisitat de les formes, en l'origen dels temes decoratius, prenent com paradigma les forces de la naturalesa i la seva acció sobre l'esperit humà, i en el gran coneixement tècnic dels materials que ha caracteritzat totes les formes artístiques.
Des dels orígens de la història [[república Popular de la Xina|xinesa]] es van crear objectes en [[bronze]], [[jade (mineral)|jade]] i [[os]], que van recollir l'esperit i efecte buscat, en els rituals xamanistes.
 
Com a complement, tant la diversificació de les formes com la iconografia amb què s'adornaven corresponien als principis de jerarquització social i ús ritual que va caracteritzar els inicis de la civilització xinesa amb la [[Dinastia Shang]] i la [[Dinastia Zhou]]. En aquesta última dinastia sorgeixen les escoles de [[filosofia]] que, aprofundint sobre la relació de l'individu amb el seu entorn i la consideració social del mateix, establiran els fonaments teòrics sobre els quals segles més tard es desenvoluparia la teoria xinesa de l'art.
 
Ens referim fonamentalment al [[daoisme]] i al [[confucianisme]], sense per això afirmar que existeix una clara divisió entre el que alguns consideren art daoista com a manifestació disgregada d'un presumpte art confucià.
 
Estas formas en [[bronce]] y [[jade]] muestran por primera vez uno de los principios esenciales del [[arte chino]]: la síntesis entre el espíritu creador artístico y la función social y jerárquica a la que estaban destinados desde su concepción. El primero de ellos se mostraba en la exquisitez de las formas, en el origen de los temas decorativos tomando como paradigma las fuerzas de la naturaleza y su acción sobre el espíritu humano, y en el gran conocimiento técnico de los materiales que ha caracterizado todas las formas artísticas.
 
Aquestes formes en [[bronze]] i [[jade (mineral)|jade]] mostren per primera vegada u dels principis essencials de l'[[art xinès]]: la síntesi entre l'esperit creador artístic i la funció social i jeràrquica a la qual estaven destinats des de la seva concepció. El primer d'ells es mostrava en l'exquisitat de les formes, en l'origen dels temes decoratius prenent com paradigma les forces de la naturalesa i la seva acció sobre l'esperit humà, i en el gran coneixement tècnic dels materials que ha caracteritzat totes les formes artístiques.
 
 
 
Como complemento tanto la diversificación de las formas como la iconografía con la que se adornaban correspondían a los principios de jerarquización social y uso ritual que caracterizó los inicios de la civilización china con la [[Dinastía Shang]] y la [[Dinastía Zhou]]. En esta última dinastía surgen las escuelas de filosofía que profundizando sobre la relación del individuo con su entorno y la consideración social del mismo, establecerán los fundamentos teóricos sobre los que siglos más tarde se desarrollaría la teoría china del arte.
 
Com a complement tant la diversificació de les formes com la iconografia amb què s'adornaven corresponien als principis de jerarquització social i ús ritual que va caracteritzar els inicis de la civilització xinesa amb la [[Dinastia Shang]] i la [[Dinastia Zhou]]. En aquesta última dinastia sorgeixen les escoles de filosofia que aprofundint sobre la relació de l'individu amb el seu entorn i la consideració social del mateix, establiran els fonaments teòrics sobre els quals segles més tard es desenvoluparia la teoria xinesa de l'art.
 
 
 
Nos referimos fundamentalmente al [[taoísmo]] y al [[confucianismo]], sin por ello afirmar que existe una clara división entre lo que algunos consideran arte taoísta como manifestación disgregada de un supuesto arte confuciano.
 
Ens referim fonamentalment al [[daoisme|taoisme]] i al [[confucianisme|confucianismo]], sense per això afirmar que existeix una clara divisió entre el que alguns consideren art taoista com a manifestació disgregada d'un presumpte art confuciano.
 
 
 
== El trazo y la pincelada en el arte chino ==
 
== El traç i la pinzellada en l'art xinès ==
 
 
 
Es cierto que la [[poesía]], [[pintura]] y [[caligrafía]] representan todas ellas a través del pincel, la esencia misma del pensamiento artístico taoísta, pero no hay que olvidar que incluso estas artes sublimes tuvieron su función social, su jerarquización y en consecuencia participaron del pensamiento confuciano.
 
És cert que la [[poesia]], [[pintura]] i [[cal·ligrafia]] les representen a totes elles a través del pinzell, l'essència mateixa del pensament artístic taoista, però no s'ha d'oblidar que fins i tot aquestes arts sublims van tenir per la seva funció social, la seva jerarquització i en conseqüència van participar del pensament confuciano.
 
 
 
Estas eran el arte con mayúsculas, reservado a una clase intelectual formada en los clásicos, y la tradición, donde se reconocía y valoraba al artista y la obra de arte en su unidad y no como producto social. Desde la primera escritura tratada artísticamente y convertida en arte de la [[caligrafía]] por [[Wang Xizhi]] en el [[siglo IV]] d.C. hasta los últimos heterodoxos de la [[Dinastía Qing]], los pintores Zhuda y Shitao, la caligrafía, pintura y poesía han estado unidas en unos mismos principios técnicos y estéticos.
 
Aquestes eren l'art amb majúscules, reservat a una classe intel·lectual formada en els clàssics, i la tradició, on es reconeixia i valorava l'artista i l'obra d'art en la seva unitat i no com a producte social. Des de la primera escriptura tractada artísticament i convertida en art de la [[cal·ligrafia]] per [[Wang Xizhi]] el [[segle IV|Segle iv]] d.C. fins als últims heterodoxos de la [[Dinastia Qing]], els pintors Zhuda i Shitao, la cal·ligrafia, pintura i poesia han estat unides en uns mateixos principis tècnics i estètics.
 
 
 
Los instrumentos básicos -[[tinta]], [[papel]], [[pincel]] y [[tintero]]-,la formación clásica, y la búsqueda del ritmo, espontaneidad y expresividad basados en el trazo, la pincelada y el vacío han sido los elementos comunes a partir de los cuales se han desarrollado diacrónicamente a lo largo de los siglos.
 
Els instruments bàsics -[[tinta]], [[paper]], [[pinzell]] i [[tinter]]-,la formació clàssica, i la recerca del ritme, espontaneïtat i expressivitat basats en el traç, la pinzellada i el buit han estat els elements comuns a partir dels quals s'han desenvolupat diacrònicament al llarg dels segles.
 
 
 
La palabra, el carácter es considerado como una imagen, como la abstracción de una idea y concepto, y la imagen pictórica en la que se reconoce tanto a un carácter como a un paisaje se lee como una palabra, fusionándose así el pensamiento artístico en poesía-caligrafía-pintura.
 
La paraula, el caràcter és considerat com una imatge, com l'abstracció d'una idea i concepte, i la imatge pictòrica en la qual es reconeix tant a un caràcter com a un paisatge es llegeix com una paraula, fusionant-se així el pensament artístic en poesia-cal·ligrafia-pintura.
 
 
 
== El gusto por los materiales en el arte chino ==
 
== El gust pels materials en l'art xinès ==
 
 
 
[[Archivo:Hui Tsung 001.jpg|thumb|250px|right|[[Seda]] china.]]
 
[[Fitxer:Hui Tsung 001.jpg|thumb|250 px|right|[[Seda]] xinesa.]]
Algunos de estos materiales mencionados se desarrollaron de una manera casi única en un contexto histórico determinado, mientras que otros se adoptaron a nuevos usos y formas. Así observamos que el [[bronce]] y el [[jade]] son característicos de las dinastías Shang y Zhou, ligados siempre al ritual y a la representación social.
 
Alguns d'aquests materials esmentats es van desenvolupar d'una manera gairebé única en un context històric determinat, mentre que d'altres es van adoptar a nous usos i formes. Així observem que el [[bronze]] i el [[jade (mineral)|jade]] són característics de les dinasties Shang i Zhou, lligats sempre al ritual i a la representació social.
 
 
 
La [[laca]] y la [[seda]] coinciden en asociarse con el momento histórico de expansión política y cultural del imperio chino durante la dinastía Han (206 a. C.- [[220]] d.C.), siendo también los primeros materiales sobre los que se diseña pensando únicamente en la belleza del objeto y no en su uso ritual.
 
La [[laca]] i la [[seda]] coincideixen a associar-se amb el moment històric d'expansió política i cultural de l'imperi xinès durant la dinastia Han (206 & nbsp;a. C. - [[220]] d.C.), sent també els primers materials sobre els quals es dissenya pensant únicament en la bellesa de l'objecte i no en el seu ús ritual.
 
 
 
A partir del reinado de [[Qin Shi Huang]] la cerámica, cuyas primeras formas aparecieron en el [[Neolítico]] sirviendo en muchos casos de referencia a las formas en bronce, adquiere un mayor valor al realizarse con ella la reproducción del gran ejército imperial con el que el emperador quiso proteger bajo tierra su [[mausoleo]].
 
A partir del regnat de [[Qin Shi Huangdi|Qin Shi Huang]] la ceràmica, les primeres formes de la qual van aparèixer en el [[Neolític]] servint en molts casos de referència a les formes en bronze, adquireix un major valor en realitzar-se amb ella la reproducció del gran exèrcit imperial amb què l'emperador va voler protegir sota terra el seu [[mausoleu]].
 
 
 
A partir de entonces, la cerámica ([[arcilla]], [[terracota]], [[gres]] y [[porcelana]]) se vuelve, gracias a la capacidad de organización laboral de los centros alfareros, las innovaciones técnicas y la habilidad de los artesanos en el material más versátil y polisemántico de todos.
 
A partir de llavors, la ceràmica ([[argila]], [[terracota]], [[gres]] i [[porcellana|porcellana)]] es torna, gràcies a la capacitat d'organització laboral dels centres terrissers, les innovacions tècniques i l'habilitat dels artesans al material més versàtil i polisemàntic de tots.
 
 
 
Desde la sencillez del barro cocido y pintado el alfarero chino ha sido capaz mediante la aplicación de vidriados y técnicas decorativas y el control de la cocción una inmensa variedad formal y tipológica, capaz de satisfacer todos los gustos y necesidades.
 
Des de la senzillesa del fang cuit i pintat el terrisser xinès ha estat capaç mitjançant l'aplicació de vidratges i tècniques decoratives i el control de la cocció una immensa varietat formal i tipològica, capaç de satisfer tots els gusts i necessitats.
 
 
 
La carestía de otros materiales ([[bronce]], [[jade]]), hizo que a través de los barnices se intentará buscar los efectos cromáticos y plásticos de otros materiales. Así el barniz de óxido de hierro tratado en atmósfera reductora, producía una gama cromática del verde-oliva al azul lavanda con la que se pretendía imitar el aspecto del [[jade]]. Esta técnica decorativa conocida en [[China]] desde la [[Dinastía Han]] perduró hasta el [[siglo XX]], siendo rebautizado el color verde de estas piezas por los europeos con el nombre de [[celadón]].
 
La carestia d'altres materials ([[bronze]], [[jade (mineral)|jade)]], va fer que a través dels vernissos s'intentarà buscar els efectes cromàtics i plàstics d'altres materials. Així el vernís de rovell de ferro tractat en atmosfera reductora, produïa una gamma cromàtica del verd-oliva al blau lavanda amb què es pretenia imitar l'aspecte del [[jade (mineral)|jade]]. Aquesta tècnica decorativa coneguda en [[República Popular de la Xina|Xinesa]] des de la [[Dinastia Han]] va perdurar fins al [[segle XX|Segle xx]], sent rebatejat el color verd d'aquestes peces pels europeus amb el nom de [[celadón]].
 
 
 
Las piezas en cerámica funerarias encontraron en la [[Dinastía Tang]] su mejor expresión con la aplicación, mediante inmersión y goteo, de tres colores o [[sancai]].
 
Les peces en ceràmica funeràries van trobar en la [[Dinastia Tang]] la seva millor expressió amb l'aplicació, mitjançant immersió i degoteig, de tres colors o [[sancai]].
 
 
 
En la [[Dinastía Song]], se transformaron totalmente los usos y las formas de la cerámica. El conocimiento desde el [[siglo X]] del [[caolín]] -ingrediente necesario para conseguir la [[porcelana]]- junto con el desarrollo económico de esta dinastía y la búsqueda de una mayor exquisitez en el diseño de los objetos cotidianos por parte de la clase letrada, permitió la aparición de nuevos tipos cerámicos. Así se diferenciaban los productos destinados a uso imperial, frente aquellos solicitados por los letrados, los comerciantes y las comunidades monásticas.
 
En la [[Dinastia Song]], es van transformar totalment els usos i les formes de la ceràmica. El coneixement des del [[segle X|Segle x]] del [[caolí]] -ingredient necessari per aconseguir la [[porcellana]]- junt amb el desenvolupament econòmic d'aquesta dinastia i la recerca d'una major exquisitat en el disseny dels objectes quotidians per part de la classe lletrada, va permetre l'aparició de nous tipus ceràmics. Així es diferenciaven els productes destinats a ús imperial, front aquells sol·licitats pels lletrats, els comerciants i les comunitats monàstiques.
 
 
 
El cambio del [[siglo XIII]] se vio reflejado en el campo artístico en su industrialización y su distribución en el exterior del país. El tipo cerámico azul y blanco, es el más característico de esta transformación, siendo sinónimo de él el nuevo repertorio iconográfico y el paulatino cambio en su distribución y concepción espacial que afectaría a todos los materiales.
 
El canvi del [[segle XIII|Segle xiii]] es va veure reflectit en el camp artístic en la seva industrialització i la seva distribució en l'exterior del país. El tipus ceràmic blau i blanc, és el més característic d'aquesta transformació, sent sinònim d'ell el nou repertori iconogràfic i el gradual canvi en la seva distribució i concepció espacial que afectaria tots els materials.
 
 
 
La última dinastía mostró al mundo un gusto por la ornamentación, la exuberancia técnica y el alarde formal, en una variedad de formas y materiales, que reflejaban el nuevo gusto y estética de la [[Dinastía Manchú]].
 
L'última dinastia va mostrar al món un gust per l'ornamentació, l'exuberància tècnica i l'ostentació formal, en una varietat de formes i materials, que reflectien el nou gust i estètica de la [[Dinastia Qing|Dinastia Manxú]].
 
 
 
== Arte para la representación y la colectividad ==
 
== Art per a la representació i la col·lectivitat ==
[[Archivo:WeiBuddha.jpg|thumb|[[Buda]] tallado en piedra.]]
 
[[Fitxer:WeiBuddha.jpg|thumb|[[Siddharta Gautama|Buda]] tallat en pedra.]]
Junto a la delicadeza estética de los materiales señalados, pensados para disfrute particular y en algunos casos también como símbolo de posición social, existieron otras formas de entender el arte.
 
Al costat de la delicadesa estètica dels materials assenyalats, pensats per a gaudi particular i en alguns casos també com a símbol de posició social, van existir altres formes d'entendre l'art.
 
 
 
La escultura en piedra y la arquitectura en madera fueron los cauces a través de los cuales la sociedad se manifestó como colectividad profundamente jerarquizada.
 
L'escultura en pedra i l'arquitectura en fusta van ser els cursos a través dels quals la societat es va manifestar com a col·lectivitat profundament jerarquitzada.
 
 
 
La escultura en piedra se inició como majestuosa y representativa decoración de los caminos funerarios de las tumbas imperiales en la [[Dinastía Han]]. Grandes animales reales y mitológicos, representación de los estamentos sociales -letrados, militares, extranjeros, etc.- fueron los temas elegidos para dignificar el poder.
 
L'escultura en pedra es va iniciar com a majestuosa i representativa decoració dels camins funeraris de les tombes imperials en la [[Dinastia Han|Dinastia Hi]] HAN. Grans animals reals i mitològics, representació dels estaments socials -lletrats, militars, estrangers, etc. - van ser els temes triats per dignificar el poder.
 
 
 
Por ello es un arte anónimo, creación de talleres colectivos, en donde la piedra se tallaba monolíticamente en cuanto material y concepto. De todo ello son muestra las esculturas que flanquean el camino de los espíritus de las dinastías Han, Tang y especialmente las [[Tumbas Ming]], así como la escultura representativa de los palacios imperiales.
 
Per això és un art anònim, creació de tallers col·lectius, on la pedra es tallava monolíticamente quan material i concepte. De tot això són mostra les escultures que flanquegen el camí dels esperits de les dinasties Han, Tang i especialment les [[Tombes Ming]], així com l'escultura representativa dels palaus imperials.
 
 
 
Para esto los Chinos hicieron espectaculares esculturas que hoy en día nos impactan
 
Per a això els Xinesos van fer espectaculars escultures que avui en dia ens impacten
 
 
 
Pero la escultura tuvo también fines religiosos ligados a la difusión del [[budismo]] en [[China]]. Las [[grutas de Yungang]], [[Grutas Longmen|Longmen]] y [[Cuevas de Mogao|Dunhuang]], muestran el trabajo en [[piedra]], [[ladrillo]] y [[estuco]], que dio forma al [[panteón budista]]. En ellos se aprecia la influencia extranjera y su transformación o adaptación al gusto y estética chinos, como una de las mayores aportaciones de los intercambios producidos en la [[Ruta de la Seda]].
 
Però l'escultura va tenir també finals religiosos lligats a la difusió del [[budisme]] en [[República Popular de la Xina|Xinesa]]. Les [[Grutes de yungang]], [[Longmen]] i [[Coves de Mogao|Dunhuang]], mostren el treball en [[pedra]], [[maó (construcció)|maó]] i [[estuc]], que va donar forma, al [[panteó budista]]. En ells s'aprecia la influència estrangera i la seva transformació o adaptació al gust i estètica xinesos, com una de les majors aportacions dels intercanvis produïts en la [[Ruta de la Seda|Ruta De La Seda]].
 
 
 
La [[arquitectura palaciega]], funeraria, religiosa y civil, partió de simples sistemas de construcción y distribución espacial, haciéndose principalmente eco de su carácter de representatividad.
 
L'[[arquitectura palatina]], funerària, religiosa i civil, va partir de simples sistemes de construcció i distribució espacial, fent-se principalment eco del seu caràcter de representativitat.
 
 
 
Por ello, tampoco fue considerada como un arte creativo sino como una labor de artesanos, especialmente carpinteros y decoradores, donde no tenían cabida innovaciones en el diseño o en la técnica de construcción.
 
Per això, tampoc no va ser considerada com un art creatiu sinó com una tasca d'artesans, especialment fusters i decoradors, on no tenien cabuda innovacions en el disseny o en la tècnica de construcció.
 
 
 
Entre los ejemplos más significativos de la arquitectura china se encuentran los palacios -[[Ciudad Prohibida]], [[Palacio de Veracruz]], [[Chengde]]-, y los templos -[[Templo del Cielo]], [[Gran pagoda del ganso salvaje|Pagoda de la Oca salvaje]]-, en los que se aprecia la imbricación de todas los materiales artísticos y su doble función artística y representativa.
 
Entre els exemples més significatius de l'arquitectura xinesa es troben els palaus -[[Ciutat Prohibida]], [[Palau De Veracruz]], [[Chengde]]-, i els temples -[[Temple Del Cel]], [[Pagoda De L'oca Salvatge]]-, en els que s'aprecia la imbricació de totes els materials artístics i la seva doble funció artística i representativa.
 
 
 
== Arquitectura China ==
 
== Arquitectura Xina ==
 
 
 
 
 
 
La arquitectura china se caracteriza por distribuir el espacio en unidades rectangulares que se unen para formar un todo. El estilo chino combina rectángulos de diferentes tamaños y en diferentes posiciones de acuerdo con la importancia de la organización del conjunto: utiliza el [[Feng Shui]]. Se distinguen claramente los distintos niveles y elementos. El resultado es un aspecto exterior impresionante, pero al mismo tiempo dinámico y misterioso.
 
L'arquitectura xinesa es caracteritza per distribuir l'espai en unitats rectangulars que s'uneixen per formar un tot. L'estil xinès combina rectangles de diferents mides i en diferents posicions d'acord amb la importància de l'organització del conjunt: utilitza el [[Feng shui|Feng Shui]]. Es distingeixen clarament els diferents nivells i elements. El resultat és un aspecte exterior impressionant, però al mateix temps dinàmic i misteriós.
 
 
 
En la arquitectura tradicional china, la distribución de las unidades espaciales se rige por los principios de equilibrio y simetría. El eje constituye la estructura principal. Las estructuras secundarias se sitúan a ambos lados del eje formando el patio central y las habitaciones principales. Tanto las viviendas como los edificios oficiales, [[templo]]s y [[palacio]]s se ajustan a este principio fundamental. En la distribución del espacio interior se reflejan los valores éticos y sociales de los chinos.
 
En l'arquitectura tradicional xinesa, la distribució de les unitats espacials es regeix pels principis d'equilibri i simetria. L'eix constitueix l'estructura principal. Les estructures secundàries se situen en ambdós costats de l'eix formant el pati central i les habitacions principals. Tant els habitatges com els edificis oficials, [[temple|temples]] i [[palau (arquitectura)|palaus]] s'ajusten en aquest principi fonamental. En la distribució de l'espai interior es reflecteixen els valors ètics i socials dels xinesos.
 
 
 
En las viviendas tradicionales, por ejemplo, las habitaciones se asignan según la posición de cada persona en la jerarquía familiar. La cabeza de familia ocupa el cuarto principal, los miembros de mayor edad de la familia de éste viven en la parte de atrás y los más jóvenes, en las alas izquierda y derecha; los más mayores en la izquierda y los más jóvenes en la derecha.
 
Als habitatges tradicionals, per exemple, les habitacions s'assignen segons la posició de cada persona en la jerarquia familiar. La cap de família ocupa el quart principal, els membres de major edat de la família d'aquest viuen en la part d'enrere i els més joves, a les ales esquerra i dreta; els més majors a l'esquerra i els més joves a la dreta.
 
 
 
La arquitectura china se caracteriza también por el uso de una estructura de vigas y pilares de madera y un muro de [[adobe]] que rodea tres de los costados del edificio. La puerta y las ventanas principales se sitúan en el frente. Los chinos llevan usando la madera como uno de sus principales materiales de construcción desde hace miles de años. La madera representa la vida y ésta es la principal idea que la cultura china, en sus múltiples manifestaciones, trata de comunicar. Esta característica ha llegado hasta nuestros días.
 
L'arquitectura xinesa es caracteritza també per l'ús d'una estructura de bigues i pilars de fusta i un mur de [[tova]] que envolta tres dels costats de l'edifici. La porta i les finestres principals se situen al front. Els xinesos porten usant la fusta com un dels seus principals materials de construcció des de fa milers d'anys. La fusta representa la vida i aquesta és la principal idea que la cultura xinesa, en les seves múltiples manifestacions, tracta de comunicar. Aquesta característica ha arribat fins als nostres dies.
 
 
 
== Historia ==
 
== Historia ==
[[Archivo:Xian guerreros terracota general.JPG|thumb|300px|[[Ejército de terracota]] de [[Xian]] (210 a. C.), situado en el interior del [[Mausoleo de Qin Shi Huang]].]]
 
[[Fitxer:Xian guerrers terracota general.Jpg|thumb|300 px|[[Exèrcit de guerrers de terracota|Exèrcit de terracota]] de [[Xi'an|Xian]] (210 a. C.), situat en l'interior del [[Mausoleu De Qin Shi Huang]].]]
El arte chino ha tenido una evolución más uniforme que el occidental, con un trasfondo cultural y estético común a las sucesivas etapas artísticas, marcadas por sus dinastías reinantes. Como la mayoría del arte oriental tiene una importante carga religiosa (principalmente [[taoísmo]], [[confucianismo]] y [[budismo]]) y de comunión con la naturaleza. Al contrario que en [[Occidente]], los chinos valoraban por igual la [[caligrafía]], la [[cerámica]], la [[seda]] o la [[porcelana]], que la arquitectura, la pintura o la escultura, a la vez que el arte está plenamente integrado en su filosofía y cultura.
 
L'art xinès ha tingut una evolució més uniforme que l'occidental, amb un rerefons cultural i estètic comú a les successives etapes artístiques, marcades per les seves dinasties regnants. Com la majoria de l'art oriental té una important càrrega religiosa (principalment [[daoisme|taoisme]], [[confucianisme|confucianismo]] i [[budisme|budisme)]] i de comunió amb la naturalesa. Al contrari que en [[Occident]], els xinesos valoraven per igual la [[cal·ligrafia]], la [[ceràmica]], la [[seda]] o la [[porcellana]], que l'arquitectura, la pintura o l'escultura, alhora que l'art està plenament integrat a la seva filosofia i cultura.
 
 
 
* [[Dinastía Shang]] (1600-1046 a.C.): destacó por sus objetos y esculturas en [[bronce]], especialmente vasijas decoradas en relieve y máscaras y estatuas antropomórficas, como las halladas en la zona de [[Chengdu]], en el alto [[Yangtsé]], de alrededor del [[1200 a.C.]] Se han encontrado restos [[Arqueología|arqueológicos]] de varias ciudades en la zona de [[Henan]], amuralladas y con una retícula [[Rectángulo|rectangular]], como en [[Zhengzhou]] y [[Anyang]]. En estos asentamientos se han hallado igualmente tumbas con ricos [[ajuar]]es de armas, joyas y diversos utensilios en bronce, [[jade]], [[marfil]] y otros materiales.
 
* [[Dinastia Shang]] (1600-1046 a. C.): va destacar pels seus objectes i escultures en [[bronze]], especialment vasos decorats en relleu i màscares i estàtues antropomòrfiques, com les trobades a la zona de [[Txengdu|Chengdu]], en l'alt [[Iang-Tsé|Yangtsé]], del voltant del 1200 a. C. S'han trobat restes [[segle XIII aC|arqueològiques]] de diverses ciutats a la zona d'[[Henan]], emmurallades i amb una retícula [[Rectangle|rectangular]], com en [[Zhengzhou]] i [[Anyang]]. En aquests assentaments s'han trobat igualment tombes amb rics [[aixovars]] d'armes, joies i diversos estris en bronze, [[jade (mineral)|jade]], [[vori]] i altres materials.
 
 
 
* [[Dinastía Zhou]] (1045-256 a.C.): evolucionando desde el arte Shang, los Zhou crearon un estilo decorativo y ornamentado, de figuras estilizadas y dinámicas, continuando el trabajo en cobre. Una invasión [[nómada]] en 771 a.C. fragmentó el imperio en pequeños reinos, periodo en el que sin embargo florecieron la agricultura y la metalurgia, apareciendo diversos estilos artísticos locales en el llamado [[Periodo de los Reinos Combatientes]]. Aparecieron el taoísmo y el confucianismo, que influenciarían enormemente al arte. Destacó el trabajo en jade, decorado en relieve, y apareció la [[laca]].
 
* [[Dinastia Zhou]] (1045-256 a. C.): evolucionant des de l'art Shang, els Zhou van crear un estil decoratiu i ornamentat, de figures estilitzades i dinàmiques, continuant el treball en coure. Una invasió [[nòmada]] el 771 a. C. va fragmentar l'imperi en petits regnes, període en què tanmateix van florir l'agricultura i la metal·lúrgia, apareixent diversos estils artístics locals en l'anomenat [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|Període Dels Regnes Combatents]]. Van aparèixer el taoisme i el confucianismo, que influirien enormement a l'art. Va destacar el treball en jade, decorat en relleu, i va aparèixer la [[laca]].
 
 
 
* [[Dinastía Qin]] (221-206 a.C.): unificada China bajo el reinado de [[Qin Shi Huang]], se construyó la [[Gran Muralla China|Gran Muralla]] para evitar invasiones exteriores, con 2.400 kilómetros de longitud y una media de 9 metros de altura, con torres de guardia de 12 metros de altura. Destaca el gran hallazgo arqueológico del [[Ejército de terracota]] de [[Xian]] (210 a. C.), situado en el interior del [[Mausoleo de Qin Shi Huang]]. Está compuesto por cientos de estatuas de [[terracota]] de guerreros a medida natural, incluidos varios [[caballo]]s y [[carro]]s, con gran naturalismo y precisión en la [[fisonomía]] y los detalles.
 
* [[Dinastia Qin]] (221-206 a. C.): unificada la Xina sota el regnat de [[Qin Shi Huangdi|Qin Shi Huang]], es va construir la [[Gran Muralla Xinesa|Gran Muralla]] per evitar invasions exteriors, amb 2.400 quilòmetres de longitud i una mitjana de 9 metres d'altura, amb torres de guàrdia de 12 metres d'altura. Destaca la gran troballa arqueològica de l'[[Exèrcit de guerrers de terracota|Exèrcit de terracota]] de [[Xi'an|Xian]] (210 a. C.), situat en l'interior del [[Mausoleu De Qin Shi Huang]]. És compost per cents d'estàtues de [[terracota]] de guerrers a mida natural, inclosos diversos [[cavall|cavalls]] i [[carro|carros]], amb gran naturalisme i precisió en la [[fisonomia]] i els detalls.
 
 
 
* [[Dinastía Han]] (206 a.C.-220 d.C.): época de paz y prosperidad, se introdujo el budismo, que tuvo una implantación lenta pero progresiva. Destacó por sus [[capilla]]s funerarias, con estatuas aladas de [[Panthera leo|leones]], [[tigre]]s y [[caballo]]s. La pintura se centró en temas de la corte imperial, nobles y funcionarios, con un sentido confucianista de la solemnidad y la virtud moral. También son de remarcar los relieves en santuarios y cámaras de ofrendas, generalmente dedicados a motivos confucianistas, en un estilo lineal de gran simplicidad.
 
* [[Dinastia Han]] (206 a. C. -220 d.C.): època de pau i prosperitat, es va introduir el budisme, que va tenir una implantació lenta però progressiva. Va destacar per les seves [[capella (arquitectura)|capelles]] FUNERÀRIES, amb estàtues alades de [[Lleó|lleons]], [[tigre|tigres]] i [[cavall|cavalls]]. La pintura es va centrar en temes de la cort imperial, nobles i funcionaris, amb un sentit confucianista de la solemnitat i la virtut moral. També són en cas de remarcar els relleus en santuaris i cambres d'ofrenes, generalment dedicats a motius confucianistes, en un estil lineal de gran simplicitat.
 
 
 
* Periodo de las Seis dinastías (220-618): se difundió más ampliamente el budismo, construyéndose grandes santuarios con estatuas colosales de Buda ([[Grutas de Yungang|Yungang]], [[Grutas de Longmen|Longmen]]). Junto a esta nueva religión, y gracias a la [[ruta de la seda]], se recibieron diversas influencias procedentes del oeste asiático. En pintura se formularon los [[Seis Principios de la Pintura|seis principios]], enunciados por [[Xie He]] a principios del [[siglo VI]], y comenzó la caligrafía artística con la figura legendaria de [[Wang Xianzhi]].<ref>Honour-Fleming (2002), p. 267-276.</ref>
 
* Període de les Seis dinasties (220-618): es va difondre més àmpliament el budisme, construint-se grans santuaris amb estàtues colossals de Buda ([[Yungang]], [[Longmen)]]. Al costat d'aquesta nova religió, i gràcies a la [[ruta de la Seda|ruta de la seda]], es van rebre diverses influències procedents de l'oest asiàtic. En pintura es van formular els [[sis principis]], enunciats per [[Xie He]] a començaments del [[segle VI|Segle vi]], i va començar la cal·ligrafia artística amb la figura llegendària de [[Wang Xianzhi]].<Ref>Honour-Fleming (2002), pàg. 267-276.</Ref>
 
 
 
[[Archivo:Zhao Mengfu - Autumn colors on the Qiao and Hua mountains - left half.jpg|thumb|300px|''Colores del otoño en las montañas Qiao y Hua'', de [[Zhao Mengfu]].]]
 
[[Fitxer:Zhao Mengfu - Autumn colors on the Qiao and Hua mountains - left half.jpg|thumb|300 px|''Colors de la tardor a les muntanyes Qiao i Hua'', de [[Zhao Mengfu]].]]
* [[Dinastía Tang]] (618-907): este fue uno de los periodos más florecientes del arte chino, destacando por su escultura y sus célebres figuras de cerámica. La figura más representada siguió siendo Buda, así como los ''[[bodhisattva]]s'' (místicos budistas), destacando la estatua en madera policromada de ''[[Guan Yin]]'' (o ''Bodhisattva de la Misericordia''), de 2,41 metros de altura. En arquitectura la tipología principal fue la [[pagoda]] (Hua-yen, Hsiangchi). En pintura apareció el [[Pintura de paisaje|paisaje]], género inicialmente de signo elitista, destinado a reducidos círculos culturales. Desafortunadamente, los paisajes Tang no han llegado hasta nuestros días, y sólo se conocen por copias, como ''Templo budista en las colinas después de la lluvia'', de [[Li Cheng]] ([[siglo X]]).
 
* [[Dinastia Tang]] (618-907): aquest va ser un dels períodes més florents de l'art xinès, destacant per la seva escultura i les seves cèlebres figures de ceràmica. La figura més representada va continuar sent Buda, així com els ''[[bodhisattvas]]'' (místics budistes), destacant l'estàtua en fusta policromada de ''[[Kuan Yin|Guan Yin]]'' (o ''Bodhisattva de la Misericordia'' ), de 2,41 metres d'altura. En arquitectura la tipologia principal va ser la [[pagoda]] (Hua-ien, Hsiangchi). En pintura va aparèixer el [[Paisatge (gènere pictòric)|paisatge]], gènere inicialment de signe elitista, destinat a reduïts cercles culturals. Desafortunadament, els paisatges Tang no han arribat fins als nostres dies, i només es coneixen per còpies, com ''Temple budista als turons després de la pluja'', de [[Li Cheng]] [[segle X|(segle x)]].
 
 
 
* [[Dinastía Song]] (960-1279): época de gran florecimiento de las artes, se alcanzó un nivel de elevada cultura que sería recordado con gran admiración en posteriores etapas. Apareció el [[grabado]] sobre madera, impregnada de [[tinta]] sobre [[seda]] o [[papel]]. En arquitectura continuó la construcción de pagodas, como la pagoda [[Hexágono|hexagonal]] de Kuo-Hsiang-Su (960), o la pagoda de madera de Chang-Tiu-Fu. En cerámica destacan dos tipologías: la cerámica de [[esmalte]] blanco de Ting-tcheu, y la cerámica de esmalte rosa o azul de Kin-tcheu. En pintura continuó el paisaje, con dos estilos: el septentrional, de dibujo preciso y colores nítidos, con figuras de [[monje]]s o [[filósofo]]s, [[flor]]es e [[insecto]]s; y el meridional, de pinceladas rápidas, colores ligeros y diluidos, con especial representación de paisajes nublados.
 
* [[Dinastia Song]] (960-1279): època de gran floriment de les arts, es va assolir un nivell d'elevada cultura que seria recordat amb gran admiració en posteriors etapes. Va aparèixer el [[gravat]] sobre fusta, impregnada de [[tinta]] sobre [[seda]] o [[paper]]. En arquitectura va continuar la construcció de pagodes, com la pagoda [[Hexàgon|hexagonal]] de Kuo-Hsiang-Su (960), o la pagoda de fusta de Chang-Tiu-Fu. En ceràmica destaquen dues tipologies: la ceràmica d'[[esmalt]] blanc de Ting-tcheu, i la ceràmica d'esmalt rosa o blau de Kin-tcheu. En pintura va continuar el paisatge, amb dos estils: el septentrional, de dibuix precís i colors nítids, amb figures de [[monjo|monjos]] o [[filosofia|filòsofs]], [[flor|flors]] i [[insecte|insectes]]; i el meridional, de pinzellades ràpides, colors lleugers i diluïts, amb especial representació de paisatges ennuvolats.
 
 
 
* [[Dinastía Yuan]] (1280-1368): dinastía de origen [[Mongolia|mongol]] (su primer emperador fue [[Kublai]], nieto de [[Gengis Khan]]), China se abrió más hacia Occidente, como queda patente en el famoso viaje de [[Marco Polo]]. En arquitectura destaca la Pagoda Blanca de [[Pekín]]. Se desarrollaron especialmente las artes decorativas: se manufacturaron alfombras, se produjo cerámica con nuevas formas y colores, y se elaboraron obras de metalistería de gran riqueza. En pintura proliferaron los temas religiosos, especialmente los taoístas y budistas, destacando las pinturas murales del templo de Yonglegong ([[Shanxi]]), y artistas como [[Huang Gongwang]], [[Wang Meng]] y [[Ni Zan]].<ref>Honour-Fleming (2002), p. 557-560.</ref>
 
* [[Dinastia Yuan|Dinastia Iuan]] (1280-1368): dinastia d'origen [[Mongòlia|mongol]] (el seu primer emperador va ser [[Khublai Khan|Kublai]], nét de [[Genguis Khan|Gengis Khan)]], la Xina es va obrir més cap a Occident, com queda patent en el famós viatge de [[Marco Polo|Marc Pol]]. En arquitectura destaca la Pagoda Blanca de [[Pequín]]. Es van desenvolupar especialment les arts decoratives: es van manufacturar catifes, es va produir ceràmica amb noves formes i colors, i es van elaborar obres de metal·listeria de gran riquesa. En pintura van proliferar els temes religiosos, especialment els taoistes i budistes, destacant les pintures murals del temple de Yonglegong [[Shanxi|(shanxi)]], i artistes com [[Huang Gongwang]], [[Wang Meng]] i [[Ni Zan]].<Ref>Honour-Fleming (2002), pàg. 557-560.</Ref>
 
 
 
[[Archivo:Forbidden City1.JPG|thumb|300px|El Palacio de la Suprema Armonía, en el centro de la [[Ciudad Prohibida]] de [[Pekín]].]]
 
[[Fitxer:Forbidden City1.Jpg|thumb|300 px|El Palau de la Suprema Harmonia, en el centre de la [[Ciutat Prohibida|Ciutat]] prohibida de [[Pequín]].]]
* [[Dinastía Ming]] (1368-1644): supuso la restauración de una dinastía autóctona tras el periodo mongol, retornando a las antiguas tradiciones chinas. El tercer emperador de la dinastía, [[Yongle]], trasladó la capital de [[Nankín]] a [[Pekín]] (1417), construyendo un Palacio Imperial (la [[Ciudad Prohibida]]), con tres grandes patios rodeados de una muralla de 24 kilómetros, y un amplio complejo de edificios donde destacan la Sala de la Suprema Armonía (con el trono imperial) y el Templo del Cielo. La pintura de esta época era tradicional, de signo naturalista y cierta opulencia, como en la obra de [[Lü Ji]], [[Shen Zhou]], [[Wen Zhengming]], etc. También destacó la porcelana, muy ligera y de tonos brillantes, generalmente en blanco y azul, y comenzó la decoración de vasijas de bronce en [[esmalte]] ''cloisonné''.
 
* [[Dinastia Ming]] (1368-1644): va suposar la restauració d'una dinastia autòctona després del període mongol, retornant a les antigues tradicions xineses. El tercer emperador de la dinastia, [[Yongle]], va traslladar la capital de [[Nanquín|Nankín]] a [[Pequín]] (1417), construint un Palau Imperial (la [[Ciutat Prohibida|Ciutat Prohibida)]], amb tres grans patis envoltats d'una muralla de 24 quilòmetres, i un ampli complex d'edificis on destaquen la Sala de la Suprema Harmonia (amb el tron imperial) i el Temple del Cel. La pintura d'aquesta època era tradicional, de signe naturalista i certa opulència, com en l'obra de [[Lü Ji]], [[Shen Zhou]], [[Wen Zhengming]], etc. També va destacar la porcellana, molt lleugera i de tons brillants, generalment en blanc i blau, i va començar la decoració de vasos de bronze en [[esmalt]] ''cloisonné'' .
 
 
 
* [[Dinastía Qing]] (1644-1911): dinastía de origen [[Manchuria|manchú]], en el arte supuso la continuidad de las formas tradicionales. La pintura era bastante ecléctica, dedicada a temas florales ([[Yun Shouping]]), religiosos ([[Wu Li]]), paisajes ([[Gai Qi]]), etc. En arquitectura, se continuó la construcción –y, en algunos casos, restauración– del recinto imperial, con el mismo sello estilístico, al tiempo que se edificaban nuevos templos y villas aristocráticas, destacando la riqueza de los materiales (balaustradas de mármol, cerámica en los tejados, etc). Continuó igualmente la tradición en las artes aplicadas, especialmente ebanistería, porcelana, tejidos de seda, lacas, esmalte, jade, etc. Cabe mencionar que las manufacturas chinas influyeron en la decoración del rococó europeo (las llamadas ''chinoiseries'').<ref>Honour-Fleming (2002), p. 699-704.</ref>
 
* [[Dinastia Qing]] (1644-1911): dinastia d'origen [[Manxúria|manxú]], en l'art va suposar la continuïtat de les formes tradicionals. La pintura era bastant eclèctica, dedicada a temes florals [[(yun Shouping)]], religiosos (WU LI), paisatges [[(gai Qi)]], etc. En arquitectura, es va continuar la construcció -i, en alguns casos, restauració- del recinte imperial, amb el mateix segell estilístic, mentre s'edificaven nous temples i viles aristocràtiques, destacant la riquesa dels materials (balustrades de marbre, ceràmica a les teulades, etc.). Continuà igualment la tradició en les arts aplicades, especialment ebenisteria, porcellana, teixits de seda, laques, esmalt, jade, etc. Es pot esmentar que les manufactures xineses van influir en la decoració del rococó europeu (les trucades ''chinoiseries'' ).<Ref>Honour-Fleming (2002), pàg. 699-704.</Ref>
 
 
 
* Arte contemporáneo: el fin de la era imperial supuso la modernización de [[China]], que se abrió más a la influencia occidental. El triunfo de la [[Revolución china|revolución]] [[Comunismo|comunista]] impuso como arte oficial el [[realismo socialista]], si bien recientemente la nueva política aperturista ha favorecido la llegada de las últimas tendencias artísticas, ligadas a las nuevas tecnologías. En [[1989]] tuvo gran resonancia la exposición ''China/Vanguardia'', en la Galería Nacional China de [[Pekín]], que mostraba las últimas creaciones del momento, incluyendo tanto obra pictórica como fotografías, instalaciones y performances. Desgraciadamente, los sucesos de [[Tiananmen]] provocaron un nuevo retroceso, hasta una nueva apertura en [[1992]]. Los artistas chinos contemporáneos más relevantes son: [[Qi Baishi]], [[Wu Guanzhong]], [[Pan Yuliang]], [[Zao Wou Ki]] y [[Wang Guangyi]].
 
* Art contemporani: el final de l'era imperial va suposar la modernització de [[República Popular de la Xina|Xinesa]], que es va obrir més a la influència occidental. El triomf de la [[Història de la República de la Xina|revolució]] [[Comunisme|comunista]] va imposar com a art oficial el [[realisme socialista]], si bé recentment la nova política aperturista ha afavorit l'arribada de les últimes tendències artístiques, lligades a les noves tecnologies. El [[1989]] va tenir gran ressonància l'exposició ''Xina/Avantguarda'', a la Galeria Nacional Xina de [[Pequín]], que mostrava les últimes creacions del moment, incloent tant obra pictòrica com fotografies, instal·lacions i performances. Desgraciadament, els esdeveniments de [[Plaça Tian'anmen|Tiananmen]] van provocar un nou retrocés, fins una nova obertura el [[1992]]. Els artistes xinesos contemporanis més rellevants són: [[Qi Baishi]], [[Wu Guanzhong]], [[Pa Yuliang]], [[Zao Wou Ki]] i [[Wang Guangyi]].
 
 
 
== Referencias ==
 
== Referències ==
{{EL}}
 
{{EL}}
{{listaref}}
 
{{Referències}}
 
 
 
== Bibliografía ==
 
== Bibliografia ==
* {{Cita libro
| autor = Honour, Hugh y Fleming, John
| título = Historia mundial del arte
| año = 2002
| publicación = Ed. Akal, Madrid
| id = ISBN 84-460-2092-0
}}
 
* {{Ref-llibre
|autor = Honour, Hugh y Fleming, John
Linha 332 ⟶ 18:
|publicación = Ed. Akal, Madrid
|id = ISBN 84-460-2092-0
}}
* {{cita libro
| autor = Onians, John
| título = Atlas del arte
| año = 2008
| editorial = Ed. Blume, Barcelona
| id = ISBN 978-84-9801-293-4
}}
 
Linha 351 ⟶ 30:
 
 
== VéaseVegeu tambiéntambé ==
* [[Cultura xinesa]]
 
== es Vegi també ==
*[[Cultura de China]]
 
* [[Cultura xinesa|Cultura De Xinesa]]
*[[Literatura china]]
 
* [[Literatura xinesa]]
*[[Música china]]
 
* [[Música xinesa]]
*[[Música taoísta]]
 
* [[Música taoista]]
*[[Astamamgala|Aṣṭamaṃgala]] Los Ocho Símbolos Auspiciosos
 
* [[Aamagala]] Los Ocho Símbolos Auspiciosos
 
 
 
== Enlaces externos ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Art of China}}
*[http://masterpieces.asemus.museum/index.aspx Virtual Collection of Masterpieces (VCM)] {{en}}
*[http://www.88-mocca.org 88-Mocca: The Museum of Chinese Contemporary Art on the Web] {{en}}
 
{{commonscat|Art of China}}
*[http://zonachina.com/caracteristicas-del-arte-popular-en-china Carateristicas del arte popular chino]
 
* [http://zonachina.com/caracteristicas-del-art-popular-en-xinesa Carateristicas de l'art popular xinès]
*[http://www.transoxiana.com.ar/0102/jade.html Simbolismo del Jade en la Funeraria China] Lic. Maiza Pinoche Capraro - Transoxiana 2, junio de 2001
 
* [http://www.transoxiana.com.ar/0102/jade.html Simbolisme del Jade a la Funerària Xina] Lic. Maiza Pinoche Capraro - Transoxiana 2, juny de 2001
*[http://masterpieces.asemus.museum/index.aspx Virtual Collection of Masterpieces (VCM)]
 
* [http://masterpieces.asemus.museum/index.aspx Virtual Collection of Masterpieces (Vcm)]
*[http://www.88-mocca.org 88-Mocca: The Museum of Chinese Contemporary Art on the Web]
 
* [http://www.88-mocca.org 88-Mocca: The Museum of Chinese Contemporary Art on the Web]
 
 
 
{{destacado|pl}}
 
{{destacado|pl}}
{{destacado|de}}
 
{{destacado|de}}
 
 
 
 
 
{{ORDENA:Art De La Xina}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Art per territori]]
[[Categoria:Cultura de la Xina]]
[[Categoría:Arte de China| ]]
[[Categoría:Arte Oriental]]
 
[[bo:རྒྱ་ནག་གི་སྒྱུ་རྩལ།]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_de_la_Xina»