Vaca pirinenca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Retiro fragments no verificables |
||
Línia 7:
==Raça amb gran variació==
Aquest elements mètrics són sensiblement més elevats que els de la mitjana racial. Probablement hi contribueix un entorn més propici, puix que el tipus descrit es refereix al tipus de les [[vall]]s, més gran i pesant (l'altre corresponia a una vaca no gaire alta, d'1,17 m d'alçada al carenar, i uns 325 quilos de pes viu). Aquesta millora de format també es podria deure al fet que a Catalunya predominava la variant més grossa<ref>Es troben animals de la mateixa raça per tot el Pirineu, amb grandàries segons les condicions ambientals. En algunes [[comarca|comarques]] on dominava la petita propietat, i per tant es feien conreus de poca extensió, es destinava la vaca al treball, no pas el [[bou]].</ref>La producció [[llet]]era estava a l'entorn dels 1200-1400 litres/any, i es destinava sobretot a l'elaboració de [[mantega]].{{Quan}}▼
▲Aquest elements mètrics són sensiblement més elevats que els de la mitjana racial. Probablement hi contribueix un entorn més propici, puix que el tipus descrit es refereix al tipus de les [[vall]]s, més gran i pesant (l'altre corresponia a una vaca no gaire alta, d'1,17 m d'alçada al carenar, i uns 325 quilos de pes viu). Aquesta millora de format també es podria deure al fet que a Catalunya predominava la variant més grossa<ref>Es troben animals de la mateixa raça per tot el Pirineu, amb grandàries segons les condicions ambientals. En algunes [[comarca|comarques]] on dominava la petita propietat, i per tant es feien conreus de poca extensió, es destinava la vaca al treball, no pas el [[bou]].</ref>La producció [[llet]]era estava a l'entorn dels 1200-1400 litres/any, i es destinava sobretot a l'elaboració de [[mantega]].
El [[pelatge]] és sempre de color de blat, més o menys clar, més aviat rogenc una mica pujat. Li són típiques les degradacions del color a l'entorn dels ulls ("ull de perdiu"), [[musell]], axil·les, bragada i extremitats; de vegades, també al llarg del dors. Un signe de puresa és que no hi hagi cap pèl d'un altre color i que les mucoses siguin de color rosa, així com que les banyes siguin blanques, i les peülles, una mica groguenques. El tipus antic tenia un braguer petit, amb abundants pèls llargs "de llop"; a la raça actual, aquests pèls no hi són.
Linha 23 ⟶ 16:
Fins a mitjans del [[segle XIX]], l'explotació d'aquest [[bestiar]] es feia a l'aire lliure, i a mitjans de [[maig]] les vaques i llurs cries es portaven a les pastures d'[[alta muntanya]]. Allà es feia l'acoblament en llibertat, sense elecció dels braus. La vaca es reproduïa bé i era altament fecunda.
== Vegeu també ==
Linha 34 ⟶ 23:
==Notes==
<references />
==Bibliografia==
* Aparicio, G.: ''Zootecnia Especial (Etnología Compendiada''). Imp. Moderna.
* Arán, S.: ''Ganado vacuno. Explotación económica del vacuno de Carne, Leche y Trabajo''. Gráficas Yagües.
* Parés i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Martí, Xavier: ''Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya.'' Lynx Edicions,
* Saraza, R.: ''Mapa Ganadero Español. Anales de la Facultad de Veterinaria de León'', IV (4).
* Sierra, I.; Jordana, J.; Payeras, L.; Fresno, M.: ''Situación Actual de las Razas Bovinas del Nordeste Español y de las Islas''. Bovis, 81: 51-83.
* Torrent, M.: ''La raça vaquina pirinenca a Catalunya''. Fulls de Divulgació Agropecuària de l'Obra Agrícola de la
{{ORDENA:Vaca Pirinenca}}
|