El Matí: diferència entre les revisions

'''''El Matí''''' fou un diari diari [[català]] que es va editar a [[Barcelona]] entre el [[24 de maig]] de [[1929]] i el [[19 de juliol]] de [[1936]]. Segons un dels seus fundadors, Josep Maria Capdevila: ''«{{citació|Era un diari catòlic d'un país catòlic, del país de [[Ramon Llull]] i de [[Jacint Verdaguer i Santaló|Verdaguer]]. No tenia filiació política de cap mena... Sortia en la llengua del país amb la mateixa naturalitat que un diari de París surt en francès i un de Londres en anglès... Ben de la terra i de l'Evangeli, havia de refusar aquelles formes de pietat forasteres i d'ètica dubtosa... Pel mateix sentit de llibertat natural, no podia admetre els vincles arbitraris religioso-polítics que provenien de l'absolutisme.... Calia des de la primera plana del primer dia, expressar ben clarament aquella alegre independència, aquella llibertat d'esperit amb què ens posàvem a la tasca periodística, tan humil com vulgueu, però definida i neta»''.}}

L'objectiu era donar als problemes socials una atenció que suplia la negligència de l'altra premsa. Tot i no ser ideològicament republicà es posicionà inequívocament a favor de la República ja des del [[Pacte de Sant Sebastià]] en un editorial del 7 d'octubre de 1930 que, sota el títol de ''Cap a un Estatut de Catalunya'' afirma: ''«hem{{citació|Hem retornat al bon camí: millor dit, a l’únic camí, bo o dolent que sigui. Cal ara seguir-lo sense defalliment, posant-hi tota l’atenció, sense parlar massa per no tornar-nos a perdre»''.}} Malgrat lligams amb [[Unió Democràtica de Catalunya]], mai aquest partit intervingué en les directives del diari, ni el diari intervingué per res en les directives del partit.

El diari va viure una greu crisi l'any [[1934]] quan la jerarquia catòlica va expulsar el seu director [[Josep Maria Capdevila]] per considerar-lo excessivament progressista. En paraules de [[Maurici Serrahima]]: ''«{{citació|El triomf de les "dretes" en les eleccions del 18 de novembre de 1933 va encoratjar els que fins aleshores, i a despit de desacord, veien encara en el diari, de cara a l’avenir, una possible posició defensiva. Per si fos poc la'' [[CEDA]] ''que fins aleshores havia respectat a Catalunya la situació preeminent de la'' [[Lliga Regionalista|Lliga]], ''es va decidir, eufòrica, a obrir-hi botiga: Un quants d’aquells accionistes de pes d’ ''El Matí'' s’hi van incorporar i, amb el zel del neòfit'' -''si l’on peut dire...- ''- van voler utilitzar el diari. La lluita sorda es va convertir en una lluita declarada i Capdevila la va perdre, externament, no moralment»'' (''.|Josep Maria Capdevila, |Assaig biogràfic''. Barcelona: Barcino, 1974, p. 58).}}