Borís Godunov: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 27:
Borís va ser el membre més famós d'una antiga i ara extingida-família russa d'origen tàrtar, que havien migrat des de l'[[Horda d'Or]] a [[Kostromà]] a principis del segle XIV. La carrera de serveis de Boris va començar a la cort d [[Ivan IV de Rússia|Ivan el Terrible]]. És esmentat el [[1570]] per haver pres part en la campanya de Serpeisk com arquer de la guàrdia. L'any següent, es va convertir en membre de la temuda Opríchnina.
 
El 1571 va consolidar la seva posició a la cort mitjançant la seva unió amb Maria, la filla del favorit d'Ivan IV [[Maliuta Skurátov]]. El [[1580]] el tsar va elegir Irene, la germana de Borís, per ser l'esposa del seu fill el tsarèvitx Teodor, de 14 anys d'edat, moment en el qual Boris va ser elevat al rang de boiardboiar. En el seu llit de mort Ivan va designar un consell format per Boris, Fiódor Nikítitx Romànov, i Vassili Xúiski juntament amb altres Romànov, com a guardes i consellers del seu fill i successor, Teodor I, que malgrat els seus 27 anys, no era molt intel·ligent i a més era summament malaltís. «Ell es refugiava en la religió per protegir-se dels perills palatins, i tot i que el seu poble l'anomenava sant, al mateix temps reconeixien que no tenia el tremp necessari per governar el seu poble».
 
En morir Ivan, també deixà un altre fill de tres anys d'edat [[Dmitri Ivànovitx]] (1581-1591), que havia nascut del seu setè i últim matrimoni. Atès que l'Església Ortodoxa reconeixia només els seus tres primers casaments, i els fills haguts en ells com legítims, tècnicament Dmitri (i la família de la seva mare) no tenien cap dret sobre el tron.
Línia 36:
[[Fitxer:Godunov map.jpg|thumb|Boris Godunov Supervisant els estudis del seu Fill, pintura per N. Nekrasov (s. XIX) ]]
El regnat de Teodor va començar amb una revolta a favor de l'infant tsarevitx Dmitri, el fill de la cinquena dona d'Iván, Maria Nagaya, la que va acabar amb el desterrament del tsarevitx i de la seva mare i familiars, al seu recluiment a Uglich. En ocasió de la coronació del tsar el 31 de maig, de 1584, Boris va obtenir honors com a part del consell de cinc homes, amb tot ell va dur a terme el segon lloc durant el curs de la vida de l'oncle del tsar Nikita Románovich, que al morir, a l'agost, el va deixar sense un rival seriós.
Una conspiració en contra per part de tots els altres [[boiardboiar]]s importants i el metropolità Dionís II, que buscava trencar el poder de Borís mitjançant el divorci del tsar de la germana de Godunov, va acabar en el càstig o la caiguda en desgràcia dels membres del complot. El poder de Godunov va créixer fins a ser omnipotent. La direcció dels assumptes del regne va passar completament al seu control, i ell es relacionava amb els prínceps estrangers com un d' ells.
 
Les seves polítiques eren en general pacífiques, i molt prudents. El [[1595]] va aconseguir recuperar els pobles que havia capturat Suècia durant el regnat previ. Cinc anys abans havia derrotat un atac tàrtar sobre [[Moscou]], motiu pel qual li va ser conferit el títol de koniushi, un títol antic amb més dignitat que el de boiar. Va mantenir una posició independent respecte de Turquia, donant suport a una facció anti-turca a [[Crimea]], i donant suport a l'emperador amb subsidis en la seva guerra contra el sultà.
Línia 52:
Durant els primers anys del seu regnat va gaudir de molta popularitat, va governar sàviament i va establir un clima de prosperitat. Borís va entendre la necessitat que tenia Rússia de créixer i arribar a el progrés intel·lectual existent a Europa, i per això va fomentar nombroses reformes socials i educatives. Va ser el primer tsar que va importar gran quantitat de mestres estrangers, el primer a enviar joves russos a rebre educació en altres països, i el primer a permetre que es construïssin esglésies luteranes a Rússia. Després de guanyar la [[guerra russo-sueca (1590-1595)|guerra russo-sueca]], va veure la necessitat de crear un acord sobre la [[Mar Bàltica]] i va intentar annexionar-se [[Livònia]] mitjançant gestions diplomàtiques. Va conrear bones relacions amb els països escandinaus, amb l'objectiu de fomentar llaços de sang amb les casa reials d'aquests estats, i així augmentar la dignitat de la seva pròpia dinastia.
 
Indubtablement Borís va ser un dels més grans tsars de Rússia. Però les seves enormes qualitats es van veure opacades per la seva personalitat desconfiada, que feia que li fos impossible tractar de forma cordial a aquells que l' envoltaven. La seva por a possibles pretendents al tron el van induir a prohibir que alguns dels més importants boiardsboiars contraguessin matrimoni. També va promoure l'existència d'informants i va perseguir als sospitosos prenent com a referència una suposada "informació" obtinguda per aquells mitjans. La [[Dinastia Romànov|família Romànov]] va sofrir especialment a causa d'aquest comportament. Tampoc no va acceptar una unió personal que li va proposar en 1600 una missió diplomàtica encapçalada per Lew Sapieha de la [[Confederació de Polònia i Lituània|Mancomunitat de Polònia-Lituània]]. Borís va morir el [[13 d'abril]] de [[1605]], d'un aturada cardíaca després d'una perllongada malaltia, el seu fill, [[Teodor II de Rússia]], el va succeir durant uns pocs mesos i després va ser assassinat, igual que la seva vídua, per enemics dels Godunov a Moscou el 10 de juny/20 de juliol de 1605. El seu fill primogènit Iván havia nascut en 1587 i va morir en 1588, i la seva filla Xènia, nascuda el 1582, va ser compromesa amb Johann de Schleswig-Holstein, nascut el [[9 de juliol]] de [[1583]] però ell va morir el [[28 d'octubre]] de [[1602]] poc temps abans d'anunciar el seu casament, ella va morir soltera el [[30 de maig]] de [[1622]] i va ser enterrada en el Monestir de Santa Trinitat.
 
[[Categoria:Governants]]