Revisió del 19:49, 21 abr 2011 modifica Davidpar (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 100.798 edits m enllaç ← Edició anterior		Revisió del 17:46, 22 abr 2011 modifica desfés Davidpar (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 100.798 edits traduint Edició següent →
Línia 1: ~~{{Traducció\|es\|Ease of Doing Business Index}}~~ [[Fitxer:Ease of Doing Business Index 2010.svg\|thumb\|350px\|Ease of Doing Business Index representat al mapa de món, l'any 2010. En verd, les nacions de rang superior, en vermell les nacions d'un nivell inferior. El gris representa els països que manquen de dades suficients. Cada color representa un quartil de la classificació de les nacions.]] L''''''Ease of Doing Business Index''''' (en [[català]] es podria traduir com ''Índex de Facilitat de Fer Negocis'') és un índex creat pel [[Banc Mundial]] que avalua la simplicitat de les regulacions per a les [[Empresa\|empreses]] i la protecció dels [[propietat privada\|drets de propietat]]. La investigació empírica finançada pel Banc Mundial pretén mostrar que l'efecte de la millora d'aquestes normes en el creixement econòmic és fort.<ref name="Rita Ramalho">{{citar web\|url=http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=893321 \|títol=Regulation and Growth \|data=17 de març de 2006 \|editor=[[Social Science Research Network]] \|nom=Rita \|cognom=Ramalho}}</ref> Linha 19 ⟶ 18: * Comerç transfronterer: Nombre de documents, el cost i el temps necessaris per [[Exportació\|exportar]] i [[Importació\|importar]]. * Compliment de contractes: Procediments, temps i cost per fer complir un contracte de deute. * Tancament d'una empresa: Índex de la taxa de recuperació que és una funció de temps, cost i altres factors com la taxa dels préstecs i la probabilitat que l'empresa continua operant.<ref>{{citar web\|url=http://~~espanol.~~doingbusiness.org/~~MethodologySurveys~~methodology/~~default.aspx~~ \|títol=~~Metodología e Investigación~~Metodologia \|idioma=~~castellà~~anglès}}</ref> Per exemple, segons l'informe Doing Business 2010, [[Austràlia]] va ocupar el tercer lloc en el primer subíndex "Obertura d'una empresa", només per darrere de [[Nova Zelanda]] i el [[Canadà]]. A Austràlia hi ha dos procediments requerits per iniciar un negoci que tenen en mitjana dos dies en completar-se. El cost oficial és de 0,8% de l'Ingrés Nacional Brut [[Renda per capita\|per capita]]. No hi ha requisit de capital mínim. En canvi, a [[Guinea Bissau]], que figura entre els pitjors ocupant el lloc 183 en aquest mateix subíndex, hi ha 16 procediments requerits per iniciar un negoci tenint 213 dies per completar. El cost oficial és el 323,0% de l'ingrés nacional brut per capita. Una inversió mínima de capital de 1.006,6% de l'ingrés nacional brut per capita que es requereix. Encara que els reglaments menys i més simples sovint implica una classificació més alta, això no sempre és així. La protecció dels drets dels creditors i inversors, així com l'establiment o millora dels registres de propietat i el crèdit, pot significar que es necessita una regulació més. ~~== Investigació i influència ==~~ Más de 800 trabajos académicos se han utilizado en los datos del índice. El efecto de la mejora de las regulaciones sobre el crecimiento económico se afirma que es muy fuerte. Pasar de lo peor de un cuarto de las naciones a lo mejor un cuarto implica un aumento del 2,3 punto porcentual en el crecimiento anual.<ref name="Rita Ramalho"/> Més de 800 treballs acadèmics s'han utilitzat en les dades de l'índex. L'efecte de la millora de les regulacions sobre el creixement econòmic s'afirma que és molt fort. Passar del pitjor d'un quart de les nacions potser un quart implica un augment del 2,3 punt percentual en el creixement anual.<ref name="Rita Ramalho"/ > Los subcomponentes del índice diferentes en sí mismas sugerencias concretas de mejora. Muchos de ellos pueden ser relativamente fáciles de implementar y polémica (excepto tal vez entre los corruptos funcionarios que pueden beneficiarse de las regulaciones onerosas que requieren sobornos para eludir). Como tal, el índice ha influido en muchas naciones para mejorar sus regulaciones. Varios han dirigido explícitamente a llegar a una posición mínima en el índice, por ejemplo los 25 principales de la lista. Entre [[junio]] de [[2008]] y [[mayo]] de [[2009]], Doing Business registró 287 reformas en 131 economías, el 20% más que en el año [[2009]]. Los 10 principales reformadores fueron: [[Ruanda]], [[Kirguistán]], [[República de Macedonia]], [[Bielorrusia]], [[Emiratos Árabes Unidos]], [[Moldavia]], [[Colombia]], [[Tayikistán]], [[Egipto]] y [[Liberia]].<ref>{{cita web\|url=http://www.doingbusiness.org/documents/fullreport/2010/DB10-full-report.pdf \|título=Doing Bussines 2010. Pag 14 \|fechaacceso=23 de septiembre de 2010 \|editorial=Doing Bussines \|idioma=inglés}}</ref> Els subcomponents de l'índex diferents per si mateix mateixos suggeriments concrets de millora. Molts d'ells poden ser relativament fàcils d'implementar i polèmica (excepte potser entre els corruptes funcionaris que poden beneficiar-se de les regulacions oneroses que requereixen suborns per eludir). Com a tal, l'índex ha influït a moltes nacions per millorar les seves regulacions. Alguns han dirigit explícitament a arribar a una posició mínima a l'índex, per exemple els 25 principals de la llista. Entre [[juny]] de [[2008]] i [[maig]] de [[2009]], Doing Business va registrar 287 reformes el 131 economies, el 20% més que l'any [[2009]]. Els 10 principals reformadors van ser: [[Rwanda]], [[Kirguizistan\|Kirguistán]], [[República de Macedònia\|República De Macedònia]], [[Bielorússia]], [[Emirats Àrabs Units]], [[República de Moldàvia\|Moldàvia]], [[Colòmbia]], [[Tadjikistan]], [[Egipte]] i [[Libèria]].<Ref>{{cita web\|url=http://www.doingbusiness.org/documents/fullreport/2010/DB10-full-report.pdf \|título=Doing Bussines 2010. Pag 14 \|fechaacceso=23 de septiembre de 2010 \|editorial=Doing Bussines \|idioma=inglés}}</ref> El club de reformas, es un evento anual que reúne a varias personas que son los principales reformadores en la clasificación, y que han sido fundamentales para iniciar y ejecutar la reforma del entorno empresarial. Estos reformadores son reconocidos por su éxito en mejorar la facilidad de hacer negocios en su país.<ref>{{cita web\|url=http://espanol.doingbusiness.org/Reformers/default.aspx \|título=Reformadores \|fechaacceso=29 de septiembre de 2010 \|idioma=español}}</ref> El club de reformes, és un esdeveniment anual que reuneix diverses persones que són els principals reformadors en la classificació, i que han estat fonamentals per iniciar i executar la reforma de l'entorn empresarial. Aquests reformadors són reconeguts pel seu èxit en millorar la facilitat de fer negocis al seu país.<Ref>{{cita web\|url=http://espanol.doingbusiness.org/Reformers/default.aspx \|título=Reformadores \|fechaacceso=29 de septiembre de 2010 \|idioma=español}}</ref> El índice es algo similar a los informes anuales son los [http://en.wikipedia.org/wiki/Indices_of_Economic_Freedom Índices de Libertad Económica] y el [[Índice de Competitividad Global]]. Ellos, visita muchos más factores que afectan el crecimiento económico, como la inflación y la infraestructura. Estos factores sin embargo puede ser más subjetiva y difusa, ya que muchos se miden a través de encuestas y que pueden ser más difíciles de cambiar rápidamente en comparación con las regulaciones. L'índex és una mica similar als informes anuals són els [http://en.wikipedia.org/wiki/Indices_of_Economic_Freedom Índexs de Llibertat Econòmica] i l'[[Índex De Competitivitat Global]]. Ells, visita molts més factors que afecten el creixement econòmic, com la inflació i la infraestructura. Aquests factors tanmateix pot ser més subjectiva i difusa, ja que molts es mesuren a través d'enquestes i que poden ser més difícils de canviar ràpidament en comparació amb les regulacions. Pero gran parte de la investigación carece del rigor de una teoría económica coherente, no declarada ni contiene sesgos ideológicos, y también gran parte de ella se lleva a cabo por personas estrechamente asociadas con el índice y las reformas, por lo que no es lo suficientemente independiente para ser totalmente creíble.<ref>{{cita web\|url=http://ifiwatchnet.org/sites/ifiwatchnet.org/files/Doing%20Business_ESOPanalysis.pdf \|título=Be careful when Doing Business \|fechaacceso=29 de septiembre de 2010 \|autor=Bjørn Høyland \|idioma=inglés}}</ref> Però gran part de la investigació manca del rigor d'una teoria econòmica coherent, no declarada ni conté biaixos ideològics, i també gran part d'ella es du a terme per persones estretament associades amb l'índex i les reformes, per la qual cosa no és prou independent per ser totalment creïble.<Ref>{{cita web\|url=http://ifiwatchnet.org/sites/ifiwatchnet.org/files/Doing%20Business_ESOPanalysis.pdf \|título=Be careful when Doing Business \|fechaacceso=29 de septiembre de 2010 \|autor=Bjørn Høyland \|idioma=inglés}}</ref> == Classificació ==

Ease of Doing Business Index: diferència entre les revisions