Dominància genètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Dominància (genètica) mogut a Dominància genètica: simplicitat |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{MT}}
[[Fitxer: Autorecessive-es.svg|thumb|Diagrama que mostra les possibilitats de no quedar afectat pel gen recessiu, de quedar afectat, o de ser portador del mateix.]]
La '''dominància genètica''' descriu la relació entre diferents parts ([[al·lel]]s) d'un [[gen]] en una localització física particular (''[[locus]]'') d'un [[cromosoma]].<ref name="Pierce">''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. ISBN 1-5725-9160-9</ref> Els animals i plantes solen tenir dos grups de cromosomes, cadascun d'ells heretat d'un progenitor, el que es descriu com [[Diploide|diploides]]. Per tant, tenen dos al·lels en cada '' locus ''. Si els dos al·lels d'un mateix '' locus '' són idèntics, es diu que aquest individu és [[
El concepte de dominància i recessivitat és, en general, relatiu. Pot passar que hi hagi més de dues variants o al·lels d'un gen diferent. En aquest cas, un al·lel podria ser recessiu respecte a un segon al·lel, per a això necessitaria estar en estat
;En general s'entén per dominant:
Línia 11:
== Dominància ==
En [[genètica]] el terme al·lel dominant es refereix al membre d'un parell al·lèlic que es manifesta en un [[fenotip]],<ref name="Pierce"/> tant si es troba en dosi doble, havent rebut una còpia de cada pare (combinació [[homozigosi|homozigòtica]]) com en dosis simple, en la qual un sol dels pares va aportar l'al·lel dominant en el seu [[gàmeta]] ([[
Un fenotip dominant és aquell que està determinat per un al·lel dominant, i per tant s'expressa sempre que està present. És a dir, si per exemple contemplem el color d'una flor i resulta que l'al·lel que li dóna el color vermell és dominant, tot i que la flor tingui un altre al·lel que determini altres colors, la flor serà vermella.
|