Anestèsic local: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Traduït de|es|Anestésico local}} Els ''' anestèsics locals ''' (AL), són fàrmacs universalment utilitzats per multitud de professionals de la salut ([...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 09:38, 15 maig 2011
Error: Plantilla utilitzada incorrectament. Vegeu Plantilla:Traduït de. |
Els anestèsics locals (AL), són fàrmacs universalment utilitzats per multitud de professionals de la salut (anestesiòleg s, cirurgià s, odontòleg s, podòleg s, dermatòleg s, internistes, etc.) cada dia que, a concentracions suficients, eviten temporalment la sensibilitat en el lloc del cos de la seva administració. El seu efecte impedeix de forma transitòria i perceptible, la conducció de l'impuls elèctric per les membranes dels nervis i el múscul localitzades.
Característiques
Químicament, els anestèsics locals són bases dèbils l'estructura consisteix en un radical aromàtic lligat a una amida substituït a través d'un enllaç èster (com la procaína) o amina (com la lidocaïna).
Els factors que afecten l'inici d'acció, intensitat i durada del bloqueig neuronal inclouen:
- Liposolubilitat
- Unió a proteïnes
- El pKa del A que determina la velocitat de l'inici del bloqueig
- Disminució de pH tissular
- Augment de la dosi
Mecanisme d'acció
En arribar un estímul a una cèl lula nerviosa, ocorre un canvi del potencial elèctric de la membrana comportant a un moviment de ions de sodi i potassi. Això crea un nou gradient elèctric que es tradueix com un impuls causant la despolarització del nervi i la propagació per tota la membrana cel lular.
El anestèsic local (AL) exerceix la seva funció per interacció directa amb els receptors específics del canal de sodi a la membrana del nervi. La molècula A ha de travessar la membrana cel lular mitjançant difusió passiva no iònica de la molècula sense càrrega. Dins de la cèl lula l'A canvia a una forma amb càrrega la qual s'uneix al canal de sodi i prevé l'activació subseqüent i el gran flux de sodi que en condicions regulars es relaciona amb la despolarització de la membrana.
Sovint s'empra la adrenalina (10 mg/kg en pacients pediàtrics o 200-250 mg) per allargar la durada de l'anestèsia. Com que l'adrenalina causa una vasoconstricció local, contribueix a disminuir la toxicitat sistèmica de l'anestèsic i augmenta la intensitat del bloqueig sensitiu de la regió anestesiada.
Classificació
Hi ha dos grups:
- Els anestèsics locals del grup èster, pràcticament no s'utilitzen en l'actualitat, per la menor durada del seu efecte i per produir més fenòmens lèrgics que els de grup amida. Pertanyen al grup èster els següents fàrmacs: cocaïna, benzocaína, procaína, tetracaína i clorprocaína.
- Els anestèsics locals del grup amida, presenten múltiples avantatges respecte als anteriors, sobretot una menor incidència d'efectes secundaris. Pertanyen a aquest grup: lidocaïna, Mepivacaïna, prilocaïna, bupivacaïna i ropivacaina, introduït recentment.