Simplificació dels caràcters xinesos: diferència entre les revisions

La ''' simplificació dels caràcters xinesos ''' és el procés de reforma de la l'[[escriptura xinesa]] que va tenir lloc a la segona meitat del [[segle XX]], quan el govern de la [[República Popular de la Xina]] va promoure l'adopció d'un sistema de caràcters simplificats (简体字 '' jiǎntǐzì ''), que ha substituït els caràcters tradicionals a la [[Xina continental]]. Altres comunitats xineses, que no depenien políticament de la [[RPC]] en particularaquell moments, concretament les de [[Taiwan]], [[Hong Kong]], [[Macau]] i [[MacauMalàisia]], continuen utilitzant els caràcters tradicionals (繁体字 '' fántǐì '' o 正 体 字 '' zhèngtǐì ''). A aquestes dues formes alternatives d'escriure el xinès se'ls anomena de(per vegadesordre d'importància: [[xinès simplificat]] (1.300.000) i [[xinès tradicional]] (30.000.000).

Per simplicitatsimplificar, en aquest article els termes en xinès apareixen només en caràcters tradicionals, seguits de la transcripció [[pinyin|hànyǔ pinyin]].

D'una banda, el xinès clàssic (文言 '' wenyan '') era una llengua totalment diferent de la llengua vernacla (白话 '' baihua '') que es parlava, i es va anar imposant la idea, encoratjada per intel·lectuals com [[Hu Shih]], de que s'havia de definir una nova llengua estàndard basada en l'idioma parlat. En paral·lel a aquesta defensa d'una llengua nacional més propera al llenguatge quotidià, hi va haver també intel·lectuals que van adoptar una postura encara més radical, defensant que el mateix sistema d'escriptura havia de ser abolit o reformat el propi sistema d'escriptura. Alguns, com l'escriptor [[Lu Xun]], van arribar a proposar l'adopció de l'[[alfabet llatí]] per al xinès, com ja havien fet el Japó amb el [[katakana]] i [[hiragana]] i faria més tard [[Corea del sud]]. Per a aquests intel·lectuals, el [[escriptura xinesa|sistema d'escriptura xinès]], amb els seus milers de caràcters, suposava una trava per al [[progrés]] tecnològic de la Xina, pel fet que els nens a l'escola havien d'invertir molts anys d'estudi per arribar a dominar el sistema d'escriptura, la qual cosa hauria estat motiu de retard en l'aprenentatge d'altres disciplines.

Tot i l'ímpetu de les idees revolucionàries de l'època, la possibilitat de romanitzar l'idioma mai va tenir aspecte de fer-se realitat ja que, d'una banda, hauria convertit en analfabets als que ja sabien llegir i escriure, que haurien hagut d'aprendre un nou sistema, i, de l'altra, l'afecció dels xinesos al seu sistema d'escriptura feia difícil l'acceptació d'una reforma tan radical. Aquesta segona raó és potser la més important, ja que en vietnamita i en coreà, els altres dos idiomes que s'escrivien amb aquest mateix tipus de [[caràcters xinesos]], l'ús dels [[caràcters xinesos]] va ser abolit, gairebé en la seva totalitat, al llarg del [[segle . XX]].

Davant del camí radical seguit per vietnamites i coreans, a la Xina, com a [[Japó]], s'acabaria imposant la idea més conservadora de modificar gradualment el sistema d'escriptura substituint les formes normatives d'alguns caràcters d'ús molt freqüent per altres més simples . A aquest procés se l'ha anomenat ''' simplificació dels caràcters xinesos ''' (汉字 简化/汉字 简化 '' hanzi jiǎnhuà ''). Noteu que la "simplificació" es refereix a una reducció del nombre de traços. Com es comenta més endavant en aquest article, no és clar en absolut que aquests caràcters amb menor nombre de traços siguin més fàcils d'aprendre que els caràcters tradicionals (encara que sí es veritat que són mes fàcils d'escriure a mà)).

El primer intent d'introduir caràcters simplificats el va portar a terme el Govern del [[Kuomintang]] (GMD) l'any [[1935]], que va promulgar una llista oficial de 324 caràcters modificats. En aquesta llista hi havia ja algunes formes populars de caràcters que serien adoptades de nou pel Govern de la República Popular de la Xina anys més tard (com 个 per 个, o 还 per 还, per exemple). No obstant això, la societat va rebutjar de manera general l'adopció d'aquests nous caràcters i un any més tard el Govern va fer marxa enrere i va retirar la reforma.

Després de la proclamació de la República Popular de la Xina per [[Mao Zedong]] el [[1949]], el nou govern comunista, al mateix temps que continuava la política del GMD de promoció d'una llengua nacional basada en el ''[[mandarí]]'', va reprendre el pla de reformar l'escriptura. elEl [[1955]] es va organitzar el Congrés Xinès per a la Reforma de l'Escriptura (中国 文字 改革 委员会 '' Zhōngguó Wénzì Gǎigè Wèiyuánhuì ''), del qual en sortiria un comitè que un any més tard, el [[1956]], es publicava la primera llista de caràcters reformats que establia noves formes normatives per 515 caràcters i 54 components de caràcters. A aquesta llista de caràcters se la va anomenar el ''Pla de Simplificació dels caràcters xinesos'' (汉字 简化 方案 '' hanzi jiǎnhuà fāng'àn ''). Els caràcters simplificats van ser objecte de crítiques i rebuig durant el període d'obertura de les [[Cent Flors]], però en els anys 60, amb la radicalització de la política revolucionària i el fervor dels atacs a la cultura antiga s'imposaria l'ús dels nous caràcters. A la llista de [[1956]] s'afegirien molts més caràcters el [[1964]], amb la publicació de la ''Taula General de Caràcters simplificats'' (简化字 总 表 '' jiǎnhuà zì zǒng biǎo ''). Aquest procés de reforma no es considerava encara complet. De fet, se sol dir que hi havia gent que veienveia la simplificació com una fase provisional prèvia a l'adopció de l'alfabet llatí amb el sistema [[pinyin|hànyǔ pinyin]].

Aquesta última revisió de 1986 és la que està en vigor en l'actualitat a la ''República Popular de la Xina'', excepte a [[Hong Kong]] i [[Macau]] i a [[Singapur]].