'''Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-MústansirMustànsir al-Mustalí bi-L·lah''', més conegut pel seu ''[[làqab]]'' '''Al-Mustalí''' (en {{lang-ar|'''أبو القاسم أحمد بن المستنصر المستعلي بالله'''}}, ''Abū l-Qāsim Aḥmad ibn al-Mustanṣir al-Mustaʿlī bi-Llāh'') ([[16 de setembre]] de [[1074]]-[[1102]]), fou [[califa]] [[Califat fatimita|fatimita]] a[[el Caire|l Caire]] ([[1094]]-[[1101]]).
Era el fill petit del califa [[Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-MústansirMustànsir bi-L·lah]]. L'hereu segons el costum era el fill gran [[Nizar ibn al-Mustansir|Nizar ibn al-Mustànsir]] (nascut el 1045&/1046) tot i que mai havia estat proclamat oficialment. Però el influent visir [[Badr al-Djamali]] i el seu fill [[Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí|al-Afdal]] va ser determinant en el canvi en el orde de successió a favor del fill més jove. El califa va consentir el matrimoni del seu fill petit amb la filla de Badr, Sitt al-Mulk, i una versió diu que al moment del matrimoni fou declarat hereu, i un altra que el califa va confiar que havia decidit designar hereu al seu fill petit a una germana, que no va guardar el secret. A la mort del califa el [[10 de gener]] del [[1094]], al-Afdal, que tenia un important càrrec religiós, va assegurar la successió a al-Mustalí. La revolta poc després de Nizar a [[Alexandria]] va fracassar al no obtenir el suport de l'exèrcit. En general els ismaïlites d'arreu van reconèixer al nou califa excepte els de [[Pèrsia]] amb centre a [[Alamut]].
Durant tot el seu regnat el poder efectiu va estar en mans d'al-Afdal. El 1096 [[Afamiya]] (Apamea) es va sotmetre voluntàriament als fatimites, i [[Tir]], en mans d'un governador rebel, fou reconquerida. Es va intentar una aliança contra natura amb el atabeg seljúcida de [[Damasc]], [[Ridwan]], però va fracassar. El [[1097]] els croats van arribar a Síria i els fatimites hi van negociar. El [[1098]] els fatimites van reconquerir [[Jerusalem]] que estava en mans dels [[ortúquides]] Sukman i Ilghazi. El [[1099]] al-Afdal va caure en mans dels croats per sorpresa i [[Jerusalem]] fou ocupada pels cristians, que van consolidar les seves posicions després de la victòria sobre l'exèrcit egipci a [[Ascaló]] el [[5 d'agost]] de 1099.
