Obre el menú principal

Canvis

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-àtoms +àtoms)
L'interès de Zewail per conèixer la dinàmica de les [[reaccions químiques]] en temps real, per saber què passa exactament i a quina [[velocitat]] entre reactius i productes, el va dur a projectar polsos de [[làser]] de curta durada sobre les [[Partícula elemental|partícules]] que intervenen en les reaccions.
 
Basant-se en la capacitat d'[[àtomàtoms]]s i [[molècules]] d'[[Absorció (òptica)|absorbir]] o [[irradiació|irradiar]] la [[llum]] incident distintament, modificant l'[[espectre]] de forma característica per a cadascun d'ells. Zewail pretenia identificar els elements que apareixien en els estadis intermedis d'una reacció. Però aquests estats són extremadament curts: de l'ordre de 10 a 100 [[femtosegon]]s. No va ser fins a mitjans de la [[dècada del 1980]], quan es van desenvolupar làsers capaços de llançar polsos tan curts, que Zewail va poder observar (usant el primer cop [[cianur]] de [[iode]]) la partició d'una molècula i el posterior allunyament dels fragments restants.
 
A partir d'aquell moment el seu equip va projectar nombrosos polsos de làsers sobre diferents reaccions, estudiant en cada cas els [[enllaç químic|enllaços químics]], els estats d'excitació i el moviment dels diferents àtoms i molècules que apareixen en els successius intermedis. La "filmació" de les reaccions químiques els va permetre descobrir que entre reactius i productes d'una reacció solen aparèixer nombroses molècules altament inestables i amb un temps de vida extremadament curt. Aquesta tècnica constitueïx la base d'una nova branca de la química, l'anomenada [[fentoquímica]], el desenvolupament de la qual permet entendre millor les reaccions del [[metabolisme]] dels [[ésser viu|éssers vius]], com la [[fotosíntesi]] o l'efecte que produeïx la llum sobre els la [[retina]]. Per totes aquestes investigacions l'any [[1999]] li fou concedit el [[Premi Nobel de Química]].
851.856

modificacions