Mahra (regió): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia 'el interior' per 'l'interior' |
m →Història: arreglar enllaç |
||
Línia 5:
La zona costera de Mahra esta en mans de la confederació dels Banu Sar, oposada als Bani Sharawih que dominen l'interior excepte un petit territori entre Qishn i Dabot; cada confederació està dividida en diverses línies patrilineals. Aquesta divisió ve d'antic i ja en parla al-Tabari que situa un grup amb capital a Djayrut i l'altra al país anomenat Nadjd (Alt país).
== Història ==
A la tradició àrab els mahra van emigrar des de l'oest però d'un estudi topogràfic resulta que vivien originalment a Oman d'on foren expulsats pels àrabs cap a l'oest.
Linha 17 ⟶ 16:
Durant els primers segles de l'època islàmica els mahra dominaven a [[al-Shihr]] que ja era centre comercial abans dels musulmans. Els rassúlides van establir el control sobre al-Shihr (i el país mahra) en temps d'al-Ashraf vers [[1294]] o [[1295]], al mateix temps que sobre l'[[Hadramaut]]. Un temps després els mahra van abandonar al-Shihr qeu va quedar en mans dels [[quaiti|quaitis]], sultans de [[Shihr i Mukalla]].
Vers [[1211]] o 1212 una tribu mahrita , el Banu Zanna, va avançar cap a l'Hadramaut i vers el [[1274]] exercia el poder a [[Tarim (ciutat)|Tarim]]. El 1511/1512 van construir un fort a [[Socotra]] al ser abandonada pels portuguesos. El 1538/1539 el sultà dels [[Banu Kahtir]] ([[Kahtiri]]), Badr Bu Tuwayrik van ocupar Hadramaut i el 1545/1546 van ocupar Qishn on la major part dels membres de la família reial dels [[Banu Afrar]] (''mashaykhs'' dels mahra) va ser massacrada. El 1548/1549 el sultà Said ibn Abd Allah dels Banu Afrar va tornar de Socotra on s'havia retirat, i va reconquerir Qishn. Com que els Banu Kahtir eren alitas otomans els Banu Afrar es van aliar als portuguesos.
Els mahra sota el govern dels Banu Afrar van restar en possessió de la regió de Mahra amb seu a Qishn, i de l'illa de Socotra, durant segles. Entre el segle XVI i el XVII membres del poble mahra van servir als egipcis (amb [[Barsbay]] foren soldats al Iemen), i als portuguesos (com a pilots de navegació, [[Vasco de Gama]] es va servir dels coneixements de Sulayman al-Mahri); alguns es van establir a terres àrabs i altres a Àfrica, estant testimoniats a [[Zeila]] (1537-1539), a [[Somàlia]] i a [[Comores]] (el nom de les illes deriva de les muntanyes Kamar o de la Lluna, que també hi són a Mahra). Els sultans Banu Afrar tenien costum de residir a Socotra així que els mahra del continent eren molt independents i només sotmesos al sultà de manera nominal; els conflictes eren resolts dins de les tribus. Un delegat del sultà, generalment un membre de la dinastia, residia a Qishn però el poder real estava de fet en mans dels caps de les tribus anomenats ''mukaddams''. Tradicionalment estaven en guerra contra la tribu dels manahil i sovint també amb altres. Però tenien bones relacions amb els Banu Kahtir i els Banu Rashid.
| |||