Banu l-Azaf: diferència entre les revisions

Durant mig segle foren un poder local fidel però Abu-Tàlib Abd Al·lah ibn Muhàmmad Ibn Azaf (a vegades Ibn Hafas) es va revoltar contra els marínides de [[Fes]] abans del 1305 (potser a finals del segle XIII) i es va aliar a [[Muhàmmad III al-Makhlú]] de [[Emirat de Gharnata|Granada]]. El [[13 de maig]] de [[1306]] forces granadines van desembarcar a Ceuta, van deposar a Abd Allah i el van enviar a Granada amb la seva família. Ceuta va passar a control directe del rei [[nassarita]] però davant l'amenaça marínida el [[20 de juliol]] de [[1309]] la ciutat es va sotmetre voluntàriament al sultà de Fes.

 

 

Va poder retornar el mateix any o a l'any següent però va haver de deixar al seu fill Muhàmmad com ostatge. No va ser això obstacle perquè el sultà marínida era un home pietós que difícilment prendria accions contra l'ostatge. No molt després proclamava (1317) l'autonomia formant un govern local amb ell mateix i un consell de notables i va cridar com a cap militar al pretendent marínida Abu l-Haqq ibn Uthman (II) que estava refugiat a Granada. Quan l'exèrcit marínida es va presentar a Ceuta, Yahya va oferir sotmetre's a canvi del seu fill, i el sultà va acceptar i va fer portar a Muhàmmad al seu campament però allí, en un audaç cop de ma, un grup de soldats de Ceuta el van rescatar. Això el va deixar independent, perquè els marínides no podien conquerir la ciutat sense marina; però l'abril de 1319 va optar per sotmetre's i va pagar els tributs corresponents; el sultà el va confirmar com a governador de Ceuta.