Viquipèdia

Sacra conversazione: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Amadalvarez pendent de revisió per l'usuari
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Traducció|es|Sacra conversazione}}
[[ArchivoFitxer:Fra Angelico 060.jpg|thumb|''Pala di San Marco'', de [[Fray Angelico]], h. 1440.]]
[[ArchivoFitxer:Jan van Eyck The Madonna with Canon van der Paele.jpg|thumb|''[[VirgenLa Mare de Déu del canónigocanonge vanVan der Paele]]'', de [[Jan van Eyck]], 1436.]]▼
 
[[Fitxer:FraGiovanni AngelicoBellini 060001.jpg|thumb|''Pala[[Al·legoria vaig donar San Marcocristiana]]'', de [[FraGiovanni Angelico|Fray AngelicoBellini]], h. 1440.1490]]
▲[[Archivo:Jan van Eyck The Madonna with Canon van der Paele.jpg|thumb|''[[Virgen del canónigo van der Paele]]'', de [[Jan van Eyck]], 1436.]]
 
[[Fitxer:Jan van Eyck The Madonna with Cànon van der Paele.jpg|thumb|''[[La Mare de Déu del canonge Van der Paele|Verge Del Canonge Van Der Paele]]'', de [[Jan van Eyck|Jan Van Eyck]], 1436.]]
[[Archivo:Giovanni Bellini 001.jpg|thumb|''[[Alegoría cristiana]]'', de [[Giovanni Bellini]], h. 1490.]]
 
[[Fitxer:Giovanni Bellini 001.jpg|thumb|''[[Al·legoria cristiana]]'', de [[Giovanni Bellini]], h. 1490.]]
'''''Sacra conversazione''''' ("[[sagrada]] [[conversación]]" en [[idioma italiano]]) es un [[género pictórico]] dentro de la [[pintura religiosa]] y muy habitual a partir del [[Renacimiento]], con el [[quattrocento]] italiano y los [[primitivos flamencos]]. Bajo esta convención, se representa a la ''[[Madonna (arte)|Madonna]]'' ([[Virgen con el Niño]]) acompañada de algunos [[santo]]s con los que mantiene una relación informal con poses hasta cierto punto relajadas, no hieráticas como era habitual en la [[pintura medieval]], y en una escena conjunta, en vez de en escenas separadas (aunque pueden ocupar tablas diferentes dentro de un [[políptico]]). A pesar del uso del término ''[[conversación]]'', los personajes no aparecen hablando, sino en actitud silenciosa.<ref>[http://www.enotes.com/oxford-art-encyclopedia/sacra-conversazione The Oxford Dictionary of Art]</ref> La razón teológica es que todos ellos están gozando de la [[Gloria (religión)|gloria]], y pueden imaginarse manteniendo un coloquio sobre temas religiosos.▼
 
'''''Sacra conversazione''''' ("[[sagrada]] [[conversa]]" en [[italià|idioma italià)]] és un [[gènere pictòric]] dins de la [[pintura religiosa]] i molt habitual a partir del [[Renaixement]], amb el [[quattrocento]] italià i els [[primitius flamencs]]. Sota aquesta convenció, es representa a la ''[[Madonna]]'' [[(verge Amb El Nen)]] acompanyada d'alguns [[sant|sants]] amb qui manté una relació informal amb poses fins a cert punt relaxades, no hieràtiques com era habitual a la [[pintura medieval]], i en una escena conjunta, en comptes d'en escenes separades (encara que poden ocupar taules diferents dins d'un [[políptic|políptico)]]. Malgrat l'ús del terme ''[[conversa]]'', els personatges no apareixen parlant, sinó en actitud silenciosa.<Ref>[http://www.enotes.com/oxford-art-encyclopedia/sacra-conversazione The Oxford Dictionary of Art]</ref> La raó teològica és que tots ells estan gaudint de la [[Cel (religió)|glòria]], i poden imaginar-se mantenint un col·loqui sobre temes religiosos.
 
▲'''''Sacra conversazione''''' ("[[sagrada]] [[conversaciónconversa]]" en [[idioma italianoitalià]]) esés un [[génerogènere pictóricopictòric]] dentrodins de la [[pintura religiosa]] yi muymolt habitual a partir del [[RenacimientoRenaixement]], conamb el [[quattrocento]] italianoitalià yi losels [[primitivosprimitius flamencosflamencs]]. BajoSota estaaquesta convenciónconvenció, sees representa a la ''[[Madonna (arte)|Madonna]]'' ([[VirgenMare conde Déu]] amb el Niño[[Nen Jesús]]) acompañadaacompanyada de algunosd'alguns [[santosant|sants]]s conamb losqui que mantienemanté una relaciónrelació informal conamb poses hastafins ciertoa puntocert relajadaspunt relaxades, no hieráticashieràtiques comocom era habitual ena la [[pintura medieval]], yi en una escena conjunta, en vez decomptes d'en escenasescenes separadasseparades (aunqueencara puedenque poden ocupar tablastaules diferentesdiferents dentro dedins d'un [[polípticopolíptic]]). AMalgrat pesar del usol'ús del términoterme ''[[conversaciónconversa]]'', losels personajespersonatges no aparecenapareixen hablandoparlant, sinosinó en actitud silenciosa.<refRef>[http://www.enotes.com/oxford-art-encyclopedia/sacra-conversazione The Oxford Dictionary of Art]</ref> La razónraó teológicateològica esés que todostots ellosells estánestan gozandogaudint de la [[GloriaCel (religiónreligió)|gloriaglòria]], yi puedenpoden imaginarseimaginar-se manteniendomantenint un coloquiocol·loqui sobre temastemes religiosos.
 
 
Linha 18 ⟶ 10:
 
També sol representar-se el [[comitent]] (el que encarrega i paga la peça) o [[donant]] (quan l'encàrrec és una donació a una institució religiosa), habitualment en una posició subordinada i agenollat, com a [[orante]]. És característica la ubicació de l'escena en un entorn arquitectònic o sota un [[dosser]], que cobreix al tron en el qual es troben la Verge i el Nen.
 
 
 
Los primeros ejemplos fueron, en Italia la ''[[Pala di Annalena]]'' y la ''[[Pala di San Marco]]'' del [[Beato Angelico]] (entre 1430 y 1440),<ref>AA.VV., Galleria degli Uffizi, collana I Grandi Musei del Mondo, Roma 2003; Guido Cornini, Beato Angelico, Giunti, Firenze 2000 ISBN 88-09-01602-5. Fuentes citadas en [[:it:Pala di Annalena]] de la wikipedia en italiano. John Pope-Hennessy, Beato Angelico, Scala, Firenze 1981. Guido Cornini, Beato Angelico, Giunti, Firenze 2000 ISBN 88-09-01602-5. Fuentes citadas en [[:it:Pala di San Marco]] de la wikipedia en italiano.</ref> y en Flandes la ''[[Virgen del canónigo van der Paele]]'' de [[Jan van Eyck]] (1436). Muy cerca en el tiempo, la ''[[Pala Barbadori]]'' de [[Filippo Lippi]] (1437-1438)<ref>Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 2, Bompiani, Milano 1999. ISBN 88-451-7212-0. Fuente citada en [[:it:Pala Barbadori]] de la wikipedia en italiano.</ref> y el ''[[La Virgen y el Niño con santos (Veneziano)|Retablo de Santa Lucía]]'' de [[Domenico Veneziano]] (1445); y la ''[[Madonna Medici]]'' del flamenco [[Roger van der Weyden]] (h. 1450).
 
Els primers exemples van anar, a Itàlia la ''[[Pala Di Annalena]]'' i la ''[[Pala Di San Marc]]'' del [[Fra Angelico|Beat Angelico]] (entre 1430 i 1440),<ref>Aa.Vv., Galleria degli Uffizi, coplana I Grandi Musei del Mondo, Roma 2003; Guido Cornini, Beat Angelico, Giunti, Firenze 2000 Isbn 88-09-01602-5. Fonts citades en [[:it:Pala vaig donar Annalena]] de la wikipedia en italià. John Pope-Hennessy, Beat Angelico, Scala, Firenze 1981. Guido Cornini, Beat Angelico, Giunti, Firenze 2000 Isbn 88-09-01602-5. Fonts citades en [[:it:Pala vaig donar San Marco]] de la wikipedia en italià.</Ref> i a Flandes la ''[[La Mare de Déu del canonge Van der Paele|Verge Del Canonge Van Der Paele]]'' de [[Jan van Eyck|Jan Van Eyck]] (1436). Molt a prop en el temps, la ''[[Pala Barbadori]]'' de [[Filippo Lippi]] (1437-1438)<ref>Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 2, Bompiani, Milà 1999. Isbn 88-451-7212-0. Font citada en [[:it:Pala Barbadori]] de la wikipedia en italià.</Ref> i el ''[[Retaule Dede Santa LluiaLlúcia]]'' de [[Domenico Veneziano]] (1445); i la ''[[Madonna Medici]]'' del flamenc [[Rogier van der Weyden|Roger Van Der Weyden]] (h. 1450).
 
 
 
<gallery>
 
<Gallery>
ArchivoFitxer:Fra Angelico 094.jpg|''[[Pala di Annalena]]'', de [[Fra Angelico]], ca. 1430-1440.
ArchivoFitxer:Pala barbadori, louvre, lippi.jpg|''[[Pala Barbadori]]'', de [[Filippo Lippi]], 1437-1438.▼
 
ArchivoFitxer:FraDomenico AngelicoVeneziano 094002.jpg|''[[PalaRetaule Dide AnnalenaSanta Llúcia]]'', de [[FraDomenico AngelicoVeneziano]], cac. 1430-14401445.
ArchivoFitxer:Rogier van der Weyden 021.jpg|''[[Madonna Medici]]'', la Verge amb el Nen i SanSant PedroPere, SanSant JuanJoan, SanSant Cosme i SanSant DamiánDamià, de [[Rogier van der Weyden|Roger Van Der Weyden]], hc. 1450.▼
▲Archivo:Pala barbadori, louvre, lippi.jpg|''[[Pala Barbadori]]'', de [[Filippo Lippi]], 1437-1438.
 
Archivo:Pala barbadori, louvre, lippi.jpg|''[[Pala Barbadori]]'', de [[Filippo Lippi]], 1437-1438.
Archivo:Domenico Veneziano 002.jpg|''[[La Virgen y el Niño con santos (Veneziano)|Retablo de Santa Lucía]]'' [[Domenico Veneziano]], h. 1445.
 
Archivo:Domenico Veneziano 002.jpg|''[[Retaule De Santa Lluia]]'' [[Domenico Veneziano]], h. 1445.
Archivo:Rogier van der Weyden 021.jpg|''[[Madonna Medici]]'', la Virgen con el Niño y San Pedro, San Juan, San Cosme y San Damián, de [[Roger van der Weyden]], h. 1450.
 
▲Archivo:Rogier van der Weyden 021.jpg|''[[Madonna Medici]]'', la Verge amb el Nen i San Pedro, San Juan, San Cosme i San Damián, de [[Rogier van der Weyden|Roger Van Der Weyden]], h. 1450.
</gallery>
 
</Gallery>
 
 
 
Linha 53 ⟶ 29:
 
 
 
<gallery>
 
<Gallery>
ArchivoFitxer:Piero della Francesca 046.jpg|[[Piero della Francesca]], ''[[Pala di Brera]]'', 1472.
ArchivoFitxer:Messina.Madona01.jpg|''[[Pala de SanSant Casiano]]'', de d'[[Antonello da Messina]], 1475-1476.▼
 
Archivo:Piero della Francesca 046.jpg|[[Piero della Francesca|Piero Della Francesca]] ''[[Pala Vaig Donar Brera]]'', 1472.
▲Archivo:Messina.Madona01.jpg|''[[Pala de San Casiano]]'', de [[Antonello da Messina]], 1475-1476.
 
Archivo:Messina.Madona01.jpg|''[[Pala De San Casiano]]'', d'[[Antonello da Messina|Antonello Dóna Messina]], 1475-1476.
Archivo:Frari Triptych.PNG|''[[Tríptico Frari]]'', de [[Giovanni Bellini]], 1488.
 
ArchivoFitxer:Frari Triptych.PngPNG|''[[Tríptic Frari]]'', de [[Giovanni Bellini]], 1488.
ArchivoFitxer:Sandro Botticelli 003.jpg|''[[Pala de SanSant Bernabé]]'', de [[Sandro BoticelliBotticelli]], 1490.
 
Archivo:Sandro Botticelli 003.jpg|''[[Pala De San Bernabé]]'', de [[Sandro Botticelli|Sandro Boticelli]], 1490.
</gallery>
 
</Gallery>
 
 
 
Linha 78 ⟶ 43:
 
Ja en el [[Cinquecento]], el gènere va continuar sent utilitzat pels principals artistes, tant de l'[[Alt Renaixement]] com del [[manierisme]].
 
<gallery>
 
<Gallery>
Archivo:Giorgione 001.jpg|''[[Pala di Castelfranco]]'', de [[Giorgione]], 1505.<ref>Salvatore Settis, Giorgione in Sicilia. Sulla data e la composizione della Pala di Castelfranco, in Id., Artisti e committenti fra Quattro e Cinquecento, Einaudi, Torino 2010, pp. 129-211. Giovanni Sassu, Giorgione, collana I classici dell'arte Rizzoli, Rizzoli in collaborazione con Skira, Milano 2004, pagg. 45-46. Carlo Volpe, Giorgione, collana I maestri del colore, Fratelli Fabbri Editori, Milano 1976-1977. Fuentes citadas en [[:it:Pala di Castelfranco]] de la wikipedia en italiano.</ref>
 
ArchivoFitxer:Giorgione 001.jpg|''[[Pala Di Castelfranco]]'', de [[Giorgione]], 1505.<Ref>Salvatore Settis, Giorgione in Sicilia. Sulla data i la composizione della Pala vaig donar Castelfranco, in Id., Artisti i committenti fra Quattro i Cinquecento, Einaudi, Torino 2010, pp. 129-211. Giovanni Sassu, Giorgione, coplana I classici dell'arte Rizzoli, Rizzoli in collaborazione amb Skira, Milà 2004, pagg. 45-46. Carlo Volpe, Giorgione, coplana I maestri del colore, Fratelli Fabbri Editori, Milà 1976-1977. Fonts citades en [[:it:Pala vaig donar Castelfranco]] de la wikipedia en italià.</Ref>
Archivo:PalaAnsidei.jpg|''[[Pala Ansidei]]'', de [[Rafael Sanzio]], 1505. Del mismo autor es la ''[[Virgen del pez]]'', 1513.<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/1009.htm Ficha en Artehistoria].</ref>
 
ArchivoFitxer:PalaAnsidei.jpg|''[[Pala Ansidei]]'', de [[Raffaello Sanzio|Rafael Sanzio]], 1505. Del mateix autor és la ''[[Verge del peix]]'', 1513.<Ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/1009.htm Fitxa a Artehistoria].</Ref>
Archivo:Fra Bartolomeo 004.jpg|''Madonna con santos y el donante Jean Carandollet'', de [[Fra Bartolomeo]], 1511-1512.
 
ArchivoFitxer:Fra Bartolomeo 004.jpg|''Madonna amb sants i el donant Jean Carandollet'', de [[Fra Bartolomeo]], 1511-1512.
Archivo:Correggio 043.jpg|''[[Madonna di San Giorgio]]'', de [[Correggio]], 1530.<ref>Arthur Ewart Popham, Correggio's Drawings, London 1957, cat. n. 73-74. Giorgio Vasari, Le Vite de' più eccellenti pittori scultori et architettori, Firenze 1568, ed. cons. con nuove annotazioni e commenti di G. Milanesi, Firenze 1880, VI, p. 471. Girolamo Tiraboschi, Notizie della Confraternita di San Pietro Martire in Modena, Modena 1789, p. 42. Adolfo Venturi, La R. Galleria Estense in Modena, Modena 1882-1883, pp. 318-323. Fuentes citadas en [[:it:Madonna di San Giorgio]] de la wikipedia en italiano.</ref>
 
ArchivoFitxer:Correggio 043.jpg|''[[Madonna Vaig Donardi San Giorgio]]'', de [[Correggio (Reggio de l'Emília)|Correggio]], 1530.<Ref>Arthur Ewart Popham, Correggio's Drawings, London 1957, cat. n. 73-74. Giorgio Vasari, Le vite de' più eccellenti pittori scultori et architettori, Firenze 1568, ed. cons. amb nuove annotazioni i commenti vaig donar G. Milanesi, Firenze 1880, Vi, pàg. 471. Girolamo Tiraboschi, Notizie della Confraternita vaig donar San Pietro Martire in Modena, Modena 1789, pàg. 42. Adolfo Venturi, La R. Galleria Estense in Modena, Modena 1882-1883, pp. 318-323. Fonts citades en [[:it:Madonna vaig donar San Giorgio]] de la wikipedia en italià.</Ref>
</gallery>
 
== es VegiVegeu també ==▼
</Gallery>
 
 
 
== Véase también ==
 
▲== es Vegi també ==
* [[Retablo]]
 
* [[ retaule]]
* ''[[Hortus conclusus]]''
 
* ''[[Jardí medieval|Hortus conclusus]]''
* ''[[Conversation piece]]''
 
* ''[[Conversation piece]]''
 
 
 
== Notas ==
 
== Notes ==
{{listaref}}
 
== Referències==
{{Referències}}
 
 
 
== Enlaces externos ==
 
== Enllaços externs ==
{{commons|Sacra Conversazione}}
 
{{commons|Sacra Conversazione}}
 
 
 
 
[[Categoria:Gèneres pictòrics]]
[[Categoría:Géneros pictóricos]]
 
[[de:Sacra Conversazione]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Sacra_conversazione»