Álvaro de Luna y Jarana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canviant listaref per referències |
|||
Línia 4:
== Infància i ascens a la cort ==
Era fill natural de Álvaro Martinez de Luna, un noble castellà i de María Fernández de Jarana. Va ser introduït en la cort com a patge pel seu oncle [[Pedro de Luna (arquebisbe de Toledo)|Pedro de Luna]], [[arquebisbe de Toledo]], en [[1410]]. Álvaro es va assegurar aviat una gran ascendència sobre [[Joan II de Castella|Joan II de Castella]], llavors un nen. Durant la regència de l'oncle del rei, [[Ferran d'Antequera]], que va acabar el [[1412]], no va poder ascendir més enllà del lloc de servent. Quan, tanmateix, Fernando va ser elegit rei d'Aragó, després del [[Compromís de Casp]], la regència va quedar a les mans de la mare del rei, [[Caterina de Lancaster]], filla de [[Joan de Gant]], néta de Pere el Cruel, una dona esbojarrada i dissoluta.
Álvaro va saber maniobrar per convertir-se en una persona molt important en la cort i perquè el jove rei el tingués en una alta consideració (que la superstició de l'època va atribuir a un [[conjur]]). No obstant això, degut als nobles ambiciosos i inescrupolosos que l'envoltaven, entre ells els seus cosins, els [[Infants d'Aragó]], [[Joan II d'Aragó|Joan]] i [[Enric I d'Empúries|Enric]], germans d'[[Alfons el Magnànim]], és bastant comprensible que diposités la seva confiança en un favorit que tenia totes les raons del món per romandre fidel al rei. Álvaro era també un mestre en tots els talents que el rei admirava: era un acceptable cavaller, un traçut llancer, bon poeta i elegant prosista.
| |||