Trio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 30:
La [[textura]] a tres veus va ser força utilitzada durant els segles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]] i fins i tot més enllà en el període en què es continuà practicant la polifonia renaixentista, en aquelles gèneres de la música vocal més lleugers com per exemples les [[canzonetta|canzonette]]. En són un exemple els Scherzi Musicali de [[Claudio Monteverdi]].
 
A partir del [[Barroc]] el trio vocal adquireix importància en passatges de composicions de més envergadura, com puguin ser les [[òpera|òperes]] i els [[Oratori (música)|oratoris]], especialment per a representar escenes i situacions en què tres personatges s'enfronten, a raó de dos d'ells contra l'altre. N'és un exemple ''The flocks shall leave the mountains'', d<nowiki>'</nowiki>''[[Acis i Galatea (Händel)|Acis i Galatea]]'' de [[Georg Friedrich Händel]]. Ja dins del [[Classicisme]], en trobem un exemple a La Creació, de [[Franz Joseph Haydn]], en el trio que canten els [[arcàngel]]s [[Uriel]], [[Gabriel]] i [[Arcàngel Rafael|Rafael]]. En la producció de [[W. A. Mozart]] és de destacar el trio ''Soave sia il vento'' de l'òpera ''[[Così fan tutte]]''. Ja sigui per raó dels textos que aquests i altres trios que formen part d'oratoris i peces de [[música escènica]], ja sigui per influència dels trios de la música instrumental, el cert és que la majoria d'aquesta trios vocals acostumen a estar configurats per dues veus femenines i una de masculina, molt més que no pas al revés.
 
== El trio en la música moderna ==