Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
eliminant copyvio
Línia 9:
Una de les poques excepcions a aquesta tendència fou l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG), fundada el març de 1976, especialment activa durant prop d’un any i mig, i que va cloure les seves activitats l’abril de 1978. Aquest grup va ser, possiblement, la principal formació de l’espai comunicacional català que, des de l’àmbit artístic i durant la primera etapa de l’anomenada [[transició]], va impulsar una ininterrompuda línia d’acció en contra del règim totalitari. El col·lectiu va aconseguir una elevada visibilitat, un notable ressò mediàtic i una gran capacitat relacional amb el seu entorn, ja que va emergir en un moment de progressiva expansió de les forces democràtiques i populars, la qual cosa va afavorir decisivament la repercussió de les seves propostes.
 
L’opció de l’ADAG podria relacionar-se, si més no parcialment, amb altres iniciatives artístiques i para-artístiques que van aparèixer arreu del món durant els anys seixanta i setanta [[–Art Workers Coalition]], [[Artists and Writers Protest Against the War in Vietnam]], [[Artists Meeting for Cultural Change]], [[Guerrilla Art Action Group]], [[People’s Flag Show]],[[ Arde Tucumán]], [[la Coopérative des Malassis]] o el [[Front des Artistes Plasticiens]]- i que també pretenien contribuir a la transformació d’un determinat estat de les coses mitjançant el desplegament d’una estratègia que incloïa certs elements de coincidència amb el grup català, com ara una actitud crítica cap a les institucions oficials, un qüestionament de l’autonomia de l’art tal com l’entenien els corrents moderns dominants, una disposició favorable a la col·laboració interdisciplinària o, en fi, una vinculació amb els moviments socials per tal d’imbricar l’art amb la praxi vital i, més en concret, amb la contestació política.
 
==El marc local==
{{Copyvio|1=http://www.eldimoni.com/article.php?id_article=475|2=<font color="green">[[Usuari:Paucabot|Pau Cabot]]</font> · [[Usuari Discussió:Paucabot|Discussió]] 21:38, 21 jul 2011 (CEST)}}
 
Per entendre correctament l’aportació de l’ADAG cal conèixer el context on va emergir i que la va fer possible. La ciutat de Girona a mitjan anys setanta era una societat força terciaritzada, una capital de «província» amb tota la seva xarxa burocràtica estatal i un pes important de l’església, en què predominava una economia de serveis i una estructura productiva hegemonitzada per petites i mitjanes empreses, i uns nivells de renda força alts en relació a la mitjana catalana i espanyola. Aquestes circumstàncies van afavorir que l’ADAG jugués un paper destacat en la dinàmica política del moment. D’una banda, perquè la realitat socioeconòmica local, en tant que generadora d’uns excedents materials, havia creat unes condicions propícies per a una presència nombrosa d’artistes i productors culturals; i de l’altra, perquè, davant la feblesa del moviment polític organitzat a Girona, l’ADAG podia oferir un tipus de pràctica alternativa, mena de via indirecta de fer política, capaç de compaginar la lluita ideològica i l’acció simbòlica amb la creació d’uns espais de sociabilitat des d’on contribuir a la cohesió dels nuclis opositors i des d’on fer arribar les seves reivindicacions a la ciutadania. La pràctica del col·lectiu es beneficiava, a més, de la “coartada estètica”, ja que les seves manifestacions, tot i alimentar-se directament de les problemàtiques més vives i punyents, apareixien mediatitzades pel fet de presentar-se com a actes artístics, cosa que els atorgava una distància aparent cap a la realitat política i les tensions i conteses reals, i, per tant, podien sortejar amb més facilitat els mecanismes de coerció estatals.
 
[[Fitxer:Adag Drets Humans.jpg|thumbnail|Instal.lació a la mostra "Els Drets Humans, ara", 1976 ]]