Esteban Jordán: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Valladolid - Santuario Nacional de la Gran Promesa 24.jpg|thumb|250px| ''Crucificat'' d'Esteban Jordán, al Santuari Nacional de la Gran Promesa, [[Valladolid]]]]

 

Va estar casat amb Felicia González Berruguete, neboda de l'escultor [[Alonso Berruguete]]. La seva segona dona, María Becerra, es creu que era familiar de l'escultor [[Gaspar Becerra]]. Se sospita que va treballar al retaule major de la [[catedral d'Astorga]], amb Gaspar Becerra. El seu art representa l'aquietat [[manierisme]], que correspon al període post-tridentí. La primera intervenció documentada de Jordán és al [[retaule]] major de l'església de Santa Eulalia de [[Paredes de Nava]] (1556). Allà treballa amb el seu cunyat Inocencio Berruguete, a qui correspon només l'''Asunció''. Al ''Retaule del Calvari'', de l'església del Monestir de Santa María Magdalena de [[Medina del Campo]], contractat el 1571, s'observen trets de l’escultor [[Juan de Juni]], que no són estranys a l’art de Jordán. El seu estil apareix ja ben aconseguit al retaule major de l'església de la Magdalena de Valladolid (1571), cuya traça arquitectònica és del més pur [[classicisme]]. Les parelles d'apòstols del cos inferior estan inspirades en l’obra ''Escola d’Atenes'' de [[Raffaello Sanzio]]. Per a la mateixa església va concertar el sepulcre de Pedro de la Gasca, que va ser virrei del [[Perú]] i [[bisbe]].