Comtat de Pallars Sobirà: diferència entre les revisions

Al [[segle XV]], els comtes de Pallars esdevingueren els caps visibles del partit pactista, defensor de les llibertats i privilegis de les classes dirigents contra l'autoritarisme dels [[Trastàmara]], malgrat que alguns d'ells com ara Artau de Pallars o Arnau Roger IV de Pallars lluitessin en les campanyes d'[[Alfons el Magnànim]] a la [[Mediterrània]]. Així, en esclatar la [[Guerra dels Remences]] ([[1462]]-[[1472]]), el comte Hug Roger III de Pallars encapçalà el bàndol de la [[Generalitat de Catalunya]], enfrontada al rei [[Joan el Gran|Joan II]] ([[1458]]-[[1479]]), cosa que el va dur a reprimir brutalment el moviment [[remencesremença]]remença. A causa de la seva significació en el bàndol de la Generalitat, Joan II exclogué el comte de Pallars de la [[Capitulació de Pedralbes]] ([[1472]]), amb què el rei havia posat fi a la Guerra; aleshores, Hug Roger III es refugià als seus dominis, on va poder resistir fins que, el [[1484]], [[Ferran II]] el Catòlic va encarregar al comte de Cardona [[Joan Ramon Folc IV de Cardona|Joan Ramon Folc IV]] la conquesta del Pallars, la qual quedà consumada el [[1488]]; el [[1491]], el rei concedí el comtat de Pallars al comte de Cardona amb el títol de marquès, però Hug Roger III continuà atacant les fronteres de Catalunya, gràcies a l'ajuda del rei de França; poc després, passà a [[Itàlia]], on el féu presoner el [[Gran Capità]].