Maiak (Kixtim): diferència entre les revisions

Després de la [[Segona Guerra Mundial]], es va veure que la [[bomba atòmica]] havia estat decisiva, i per això els russos van iniciar la carrera nuclear per poder fabricar-la. L'eix central d'aquest projecte era la futura planta de Mayak, que havia de servir per tal de produir [[plutoni]]. La planta va ésser construïda molt ràpidament i en absolut secret durant el període de 1945 - 1948. La ciutat i el complex van ser anomenats Cheliabinsk-40 i posteriorment Cheliabinsk-65. Finalment, a partir de 1994 va passar a anomenar-se Ozersk. El primer reactor nuclear va estar a punt a partir de desembre de 1948.<ref>{{format ref}} http://www.physics.harvard.edu/~wilson/publications/pp747/techa_cor.htm</ref>

Al complex nuclear de Mayak s'hi han produït nombroses fuites radioactives, que són les que han provocat que en la actualitat es tracti d'un dels punts més contaminats del planeta. Les tres més importants són les que es detallen a continuació: <ref name="http">{{format ref}} http://www1.american.edu/projects/mandala/TED/ural.htm</ref>

Durant els primers anys, no es coneixien gaire les conseqüències de la radioactivitat sobre les persones i el medi. És per això que no es van tenir massa en compte les mesures de seguretat de la planta, que emetia partícules radioactives constantment. L'exemple més clar d'això és el fet que, especialment entre 1948 i 1956, es llençava l'aigua contaminada amb materials radioactius als llacs del voltant de la central i també directament al riu Techa, que més tard s'uneix al riu [[Obi]]. La població no estava informada, de manera que continuaven utilitzant l'aigua per a ús domèstic. Això va ocasionar greus problemes de salut per a la gent, i es parlava de la "malaltia del riu", donat que no es coneixia què s'estava fent a la planta. Tot i que encara no està clar quines conseqüències ha comportat per a la salut de les persones de la zona, es creu que fins a 124.000 persones van rebre dosis importants de radiació.<ref>{{format ref}} http://mayak.greenpeace.org.ar/</ref>