Llengües germàniques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: gd:Cànain Ghearmaineach
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-extingides +extintes, -Extingides +Extintes)
Línia 22:
{{llegenda|#00ffff|Escandinau occidental}}
]]
La mobilitat de les tribus [[germànics|germàniques]] va propiciar ben aviat la dispersió i diferenciació de la seva [[parla]], conformant-ne tres branques principals: del septentrional, occidental i oriental (totes les llengües del qual són extingidesextintes). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'[[antic nòrdic]] parlat a assentaments des de [[Groenlàndia]] i [[Vinland]] fins a [[Rússia]] o [[Normandia]] durant l'[[edat mitjana]], el [[neerlandès]] i l'[[anglès]] estesos per via d'imperis colonials a partir de l'[[Edat Moderna]] i l'[[alemany]] esdevenint l'idioma més parlat del centre d'[[Europa]]. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona [[llengua]] és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'[[anglès]].
 
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", “parlat pel poble”, com oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística.
Línia 35:
 
L'arbre lingüístic a partir del protogermànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara):
* [[Llengües germàniques orientals]] (extingidesextintes)
** [[Llengua gòtica|gòtic]]
*** [[visigòtic]]