Hauran: diferència entre les revisions

Al segle VI aC va passar als [[aquemènides]]; en aquest temps els arameus van colonitzar a fons la regió. L'imperi persa va passar als macedonis i després del domini d'[[Antígon el Borni]], fou territori dels [[selèucides]]; al final del segle II aC es van crear alguns poders locals a la zona: els nabateus àrabs que es van establir al sud, sobretot a [[Busra]] ([[Bosra]]) i [[Salkhad]]; la [[Traconítida]] (Ladja), l'[[Auranítida]] (Hauran) i la [[Batanea]] (plana d'Hauran) van ser domini selèucida fins a la conquesta romana, mentre la regió més occidental de la [[Gaulanítida]] formava part del regne dels jueus. El [[69 aC]] aquestes regions van passar als romans i el [[64 aC]] a la província de [[Síria (província romana)|Síria]]; el romans van encarregar als itureus del [[regne de Calcis]] el control d'[[Iturea]] (al nord de [[Gaulanítida]]) que més tard va incorporar també [[Abilene (Síria) |Abilene]] (nord-est de Iturea) i [[Traconítida]], [[Batanea]] i [[Auranítida]] (est d'Iturea); al sud de Gaulanítida es va formar la [[Decàpolis]], una sèrie de ciutats hel·lèniques. Vers el [[20 aC]], extingidaextinta la dinastia local, [[August]] va concedir la regió a [[Herodes el gran]], el qual va morir el [[4 aC]]. El seu fill [[Herodes Filip]] el va succeir com a tetrarca de Bashan (que incloïa Batanea, Iturea, Traconítida i Auranítida) mentre que [[Lisànies II]] (possible fill de [[Lisànies I]]) apareix vers el [[15]] dC governant l'[[Abilene (Síria) |Abilene]].