Les nacions al nord d'Ibèria, van refusar reconèixer el Tractat de Tordesillas. FrançaaFrança, els Països Baixos i el Regne Unit, amb fortes tradicions marítimes així com tecnologies, van emprendre viatges de colonització. La primera d'aquestes missions, el [[1497]], de [[Joan Cabot]], va ser finançada pel Regne Unit, i va ser la primera d'una sèrie de missions d'exploració britàniques i franceses a la [[Nord-Amèrica]]. Espanya havia ignorat la regió més septentrional de Nord-Amèrica atès que la població era molt menor i tenia menys riqueses (or i plata) que la resta de Nord-Amèrica, [[Centre-Amèrica]] i [[Sud-Amèrica]]. El [[1525]] [[Giovanni da Verrazzano]] es convertiria en el primer europeu (llevat dels [[víking]]s) a visitar la Costa Est del territori actual dels Estats Units. Les expedicions de Cabot, Jaques Cartier ([[1534]] i d'altres es realitzarien primerament amb l'esperança de trobar un Pas al Nord-Est que connectés les rutes marítimes d'Europa amb les riqueses de l'[[Àsia]]. Aquest pas mai no seria trobat, però per mitjà de llurs expedicions altres possibilitats comercials es trobarien i a partir del [[segle XVII]] van començar a establir colònies a la costa est de Nord-Amèrica.
Serian aquestes nacions nord-europees els primers rivals de Portugal a l'Àfrica i a l'[[Oceà Índic]]. Vaixells neerlandesos, francesos i britànics van començar a sacsejar el monopoli portuguès i van fundar forts i colònies pròpies. Gradualment, el duopoli espanyol i portuguès va declinar. Serien els estats nord-europeus els primers a explorar les regions desconegudes de l'[[Oceà Pacífic]], l'[[Oceania]] i la costa oest nord-americana. Els exploradors neerlandesos, com ara Willem Jansz i Abel Tasman van ser els primers a explorar les costes d'[[Austràlia]]. El [[segle XVIII]] l'explorador britànic [[James Cook]] seria el primer a traçar els mapes de la [[Polinèsia]].
