Gal·la Placídia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Maduresa: arreglar enllaç |
Etiqueta: paraulotes |
||
Línia 3:
== Joventut ==
Gal·la va néixer vers l'any [[389]] (entre 388 i 393). En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador [[Constanci II]] i esposa de l'emperador [[Gracià]]. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort de [[Serena]], vídua d'[[Estilicó]], acusada de mantenir correspondència amb el visigot [[Alaric I]], que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.1 puta zorra eso es lo k era
Quan els [[visigots]] d'[[Alaric I]] saquejaren Roma l'agost del [[410]], va ser presa com a hostatge, encara que tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat [[Ataülf]]. El patrici Constanci (després emperador [[Constanci III]]) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del [[414]] es casà ell mateix amb Placídia, segons [[Jornandes]] a [[Forum Livii]] prop de [[Ravenna]] i segons [[Olimpiòdor de Tebes]] i Idaci a [[Narbona]]; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.
Amb Ataülf, Gal·la Placídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d'uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la [[Basílica de Sant Pere]], a Roma. Després d'haver estat assassinat ([[415]]), a les darreres voluntats Ataülf encarregava al seu germà de retornar Placídia a Honori, però els conflictes interns entre els visigots van impedir-ho, i no fou fins després del regnat breu de [[Sigeric]] que el següent rei [[Walia]] la va retornar ([[416]]) a canvi de 600.000 mesures de blat; Honori la va casar l'1 de gener del [[417]], contra la seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingué una filla ([[Justa Grata Honòria]]) i un fill (el futur [[Valentinià III]], nascut el [[419]]).va ser acusada de matar a una persona familiar seva krek
Honori va declarar august Constanci (III) ([[420]]), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de "''Nobilissimus''", equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el [[421]], només mig any després de ser proclamat august. Primer hi va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia, però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascun van provocar tumults a Ravenna, on els soldats gots afavorien la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots.
| |||