Coll d'ampolla (biologia): diferència entre les revisions

Un exemple típic de coll d'ampolla natural és el que patí el [[guepard]] (''Acinonyx jubatus'') durant les [[glaciacions]] del [[PlistocèPleistocè]]. En èpoques precedents, els guepards estaven molt més diversificats i eren més abundants, tant que la seva àrea de distribució abastava tot [[Àfrica]], gran part d'[[Euràsia]] i fins i tot [[Nord-amèrica]]. D'entre les diferents espècies de guepards que existiren en el [[Pliocè|Plio]]-PlistocèPleistocè, la que donà lloc al guepard actual fou ''Acinonyx pardinensis'', un animal de gran mida, més robust però menys veloç que l'actual, dispers per Àfrica, el sud d'[[Europa]] i l'[[Orient Pròxim]]. Amb l'arribada dels gels, gran part de l'hemisferi nord es congelà o passà a un clima fred ([[taigà]], [[tundra]], [[estepa]]), mentre que a les regions tropicals, la falta d'aigua retinguda a les glaceres polars provocà un clima més sec. Com a conseqüència, la majoria de guepards s'extingiren i només quedaren uns pocs milers d'''A. pardinensis'' (o potser, només uns centenars) a l'Orient Pròxim i part d’Àfrica, molt més prims, estilitzats (per consumir menys recursos) i veloços (per caçar animals petits i ràpids, més abundants en condicions d'escassetat) que la forma característica de l'espècie original. Havien perdut ràpidament molts caràcters fins aleshores normals, que foren substituïts per altres de ''rars'' (primor, mida petita, major velocitat) que fins a aleshores eren eliminats o simplement passats per alt per la selecció natural, i que ara eren precisament els més adequats per sobreviure. En l'actualitat, la nova espècie resultant, ''Acinonyx jubatus'', és un dels [[mamífers]] amb menor diversitat gènica, fins al punt que els individus d'aquesta espècie són fàcilment contagiables de malalties per altres i que amb prou feines pateixen rebuig d'òrgans quan se'ls trasplanten. A més, el guepard ha sigut caçat i expulsat de diverses zones a causa de l'avenç de l'agricultura, disminuint-ne encara més la població.