Nacionalistes d'Esquerra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 49:
|}
El resultat va suposar una gran decepció, encara que hom atribuí la manca de vots al poc temps amb que es prepararen les eleccions, la competència del BEAN i ERC i hostilitat del PSAN i FNC.<ref>A les eleccions de 1980 Nd'E va obtenir 44.798 vots, BEAN 14.077 vots i les CUPS 22.086 vots, és a dir, l'esquerra independentista podria haver obtingut uns 80.000 vots (3 % dels vots) si hagués anat plegada</ref> Pel juliol de 1980 decideixen participar en diverses campanyes populars per tal de mantenir la dinàmica del moviment, malgrat la manca de mitjans econòmics. El desembre de 1980, arran de l'[[assalt a la caserna de Berga]], es declararen contraris a les accions armades d'[[ETA]] a Catalunya, tot i que donaren suport als quatre membres de NE detinguts (Octavi Montagut, Antoni Cabra, Josep Illa i Damià Francàs).
Durant tot 1981 organitzaren diversos actes contra el [[cop d'estat del 23 de febrer]], contra el [[Manifiesto de los 2.300]], contra la pujada del transport públic a Barcelona i reclamant una televisió pública en català. Juntament amb el [[CIEMEN]], foren els impulsors de la [[Crida a la Solidaritat]]. L'[[11 de setembre]] de 1981 amb la Crida convocaren 100.000 persones. El [[4 de desembre]] es manifestaren contra la detenció de Pere Anguera i altres independentistes de acusats de pertànyer a [[Terra Lliure]].
| |||