Oncogèn: diferència entre les revisions

 

Moltes cèl·lules anormals normalment tenen una forma programada de mort cel·lular ([[apoptosi]]). Els oncogens activats poden causar que aquestes cèl·lules sobrevisquin i proliferin.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/2002/illpres/implications.html The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002.] Illustrated presentation.</ref> La majoria dels oncogens necessiten un pas addicional, com les mutacions d'un altre gen, o factors mediambientals,com una infecció de virus per causar [[càncer]]. Desde la dècada de 1970 dotzenes d'oncogens s'han identificat en el càncer humà. Moltes medicines contra el càncer tene com objectiu les sequències d'ADN en els seus productes.<ref>[http://users.rcn.com/jkimball.ma.ultranet/BiologyPages/O/Oncogenes.html Kimball's Biology Pages.] "Oncogenes" Free full text</ref><ref>{{cite journal |author=Croce CM |title=Oncogenes and cancer |journal=N Engl J Med. |volume=358 |issue=5 |pages=502–11 |year=2008 |month=Jan |pmid=18234754 |doi=10.1056/NEJMra072367 |url=http://content.nejm.org/cgi/content/full/358/5/502}}</ref><ref>{{cite journal |author=Yokota J |title=Tumor progression and metastasis |journal=Carcinogenesis. |volume=21 |issue=3 |pages=497–503 |year=2000 |month=Mar |pmid=10688870 |doi=10.1093/carcin/21.3.497 |url=http://carcin.oxfordjournals.org/cgi/content/full/21/3/497

}}</ref><ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1989/press.html The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1989] to J. Michael Bishop and Harold E. Varmus for their discovery of "the cellular origin of retroviral oncogenes".</ref>

 

==Referències==

{{Referències}}