Nacionalisme romàntic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot preprocessant article previ a la traduccioo automatica |
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Arnaugir pendent de revisió per l'usuari |
||
Línia 1:
{{Traducció|es|Nacionalismo romántico}}
[[Archivo:Eugène Delacroix - La liberté guidant le peuple.jpg|thumb|right|150px|"[[La libertad guiando al pueblo]]", pintura de [[Eugène Delacroix|Delacroix]] que expresa la visión [[romántica]] de la [[Revolución de 1830|Revolución francesa de 1830]]]]
[[Fitxer:Eugène Delacroix - La vaig deslliurar guidant li peuple.jpg|thumb|right|150 px|"[[La llibertat guiant el poble|La llibertat guiant al poble]]", pintura de [[Eugène Delacroix|Delacroix]] que expressa la visió [[romanticisme|romàntica]] de la [[Revolució francesa de Juliol|Revolució francesa de]] 1830]]
El '''nacionalismo romántico''', también llamado «nacionalismo orgánico» o «nacionalismo de la identidad», es una forma de [[nacionalismo]] en la cual el [[estado]] deriva su legitimidad política como consecuencia orgánica de la unidad de los individuos que éste gobierna. Esto incluye, dependiendo de la manera particular de la práctica, la lengua, la raza, la cultura, la religión y las costumbres de la «[[nación]]» en su sentido primario de conjunto de personas «nacidas» dentro de la cultura. Esta forma de nacionalismo nació como reacción a la hegemonía dinástica o imperial, que proclamaba la legitimidad del estado «de arriba hacia abajo» que [[Derecho divino de los reyes|el monarca recibía de Dios.]]
El '''nacionalisme romàntic''', també anomenat «nacionalisme orgànic» o «nacionalisme de la identitat», és una forma de [[nacionalisme]] en la qual l'[[estat (política)|estat]] deriva la seva legitimitat política com a conseqüència orgànica de la unitat dels individus que aquest governa. Això inclou, depenent de la manera particular de la pràctica, la llengua, la raça, la cultura, la religió i els costums de la [[nació|«nació]]» en el seu sentit primari de conjunt de persones «nascudes» dins de la cultura. Aquesta forma de nacionalisme va néixer com a reacció a l'hegemonia dinàstica o imperial, que proclamava la legitimitat de l'estat «de dalt cap a baix» que [[Dret diví dels reis|El monarca rebia de déu]].
Entre los temas clave del romanticismo, y su legado más duradero, las pretensiones culturales del nacionalismo romántico fueron también centrales en el arte post-[[Ilustración]] y en la filosofía política. Desde sus inicios, con la concentración en el desarrollo de las lenguas y el folklore nacionales, y el valor espiritual de la costumbres y tradiciones locales, hasta los movimientos que habrán de reorganizar el mapa de [[Europa]], con las llamadas a la «[[Derecho de autodeterminación|autodeterminación]]» de las naciones, el nacionalismo fue una cuestión clave del romanticismo, determinando su papel, sus formas de expresión y sus significados.
Entre els temes clau del romanticisme, i el seu llegat més durador, les pretensions culturals del nacionalisme romàntic van ser també centrals en l'art post-il·lustració i en la filosofia política. Des dels seus inicis, amb la concentració en el desenvolupament de les llengües i el folklore nacionals, i el valor espiritual de la costums i tradicions locals, fins als moviments que hauran de reorganitzar el mapa d'[[Europa]], amb les trucades a la [[Il·lustració|«autodeterminació]]» de les nacions, el nacionalisme va ser una qüestió clau del romanticisme, determinant el seu paper, les seves formes d'expressió i els seus significats.
== Breve historial ==
== Breu historial ==
El nacionalismo romántico temprano en [[Europa]] estuvo fuertemente influenciado por [[Rousseau]] y por las ideas de [[Johann Gottfried von Herder]], quien en [[1784]] argumentó que la [[geografía]] formaba la economía natural de un pueblo, y que sus costumbres y su sociedad habrán de desarrollarse siguiendo las líneas favorizadas por su medio ambiente.
El nacionalisme romàntic primerenc a [[Europa]] va estar fortament influït per [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]] i per les idees de [[Johann Gottfried Herder|Johann Gottfried Von Herder]], qui el [[1784]] va argumentar que la [[geografia]] formava l'economia natural d'un poble, i que els seus costums i la seva societat hauran de desenvolupar-se seguint les línies favorizadas pel seu medi ambient.
Desde sus comienzos en el final del [[siglo XVIII]], el nacionalismo romántico se basó en la existencia de una cultura étnica histórica, en armonía con el ideal romántico; el [[folklore]] llegó a ser un concepto nacionalista romántico. Los [[hermanos Grimm]] se inspiraron en los escritos de Herder, y crearon una colección de cuentos idealizada, que llamaron auténticamente [[Alemania|alemanes]]. El concepto de un patrimonio cultural heredado de un origen común, pasó rápidamente a ocupar un papel central en la siguiente cuestión romántica: ¿ es una nación unida porque proviene de la misma fuente genética, es decir por su raza, o es la participación a la naturaleza orgánica de la cultura «folk» suficiente ? Esta cuestión está en el centro de disputas que continuaron hasta nuestros días.
Des dels seus començaments al final del [[segle XVIII|Segle xviii]], el nacionalisme romàntic es va basar en l'existència d'una cultura ètnica històrica, en harmonia amb l'ideal romàntic; el [[folklore]] va arribar a ser un concepte nacionalista romàntic. Els [[germans Grimm|Germans grimm]] es van inspirar en els escrits d'Herder, i van crear una col·lecció de contes idealitzada, que van cridar autènticament [[Alemanya|alemanys]]. El concepte d'un patrimoni cultural heretat d'un origen comú, va passar ràpidament a ocupar un paper central en la següent qüestió romàntica: És una nació unida perquè prové de la mateixa font genètica, és a dir per la seva raça, o és la participació a la naturalesa orgànica de la cultura «folka» suficient ? Aquesta qüestió és en el centre de disputes que van continuar fins als nostres dies.
El nacionalismo romántico tuvo un papel clave en la filosofía de [[Hegel]], quien argumentó que existía un «espíritu de la época» —«''[[zeitgeist]]''»— que caracterizaba a un determinado pueblo en un período de tiempo determinado, y que, cuando ese pueblo pasaba a ser el determinante activo de la historia, era simplemente porque su momento cultural y político había llegado. Hegel, siendo alemán, afirmó que ese momento histórico habrá de pertenecer a los pueblos de habla alemana.
El nacionalisme romàntic va tenir un paper clau en la filosofia d'[[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], qui va argumentar que existia un «esperit de l'època» -''[[zeitgeist]]'' »- que caracteritzava a un determinat poble en un període de temps determinat, i que, quan aquest poble passava a ser el determinant actiu de la història, era simplement perquè el seu moment cultural i polític havia arribat. Hegel, sent alemany, va afirmar que aquell moment històric haurà de pertànyer als pobles de parla alemanya.
En la Europa continental, los románticos habían apoyado al principio a la [[Revolución francesa]], pero llegaron a participar en la contra-revolución durante el sistema imperial trans-nacional de [[Napoleón Bonaparte|Napoleón]]. El sentido de la autodeterminación y de la conciencia nacional, que habían permitido a las fuerzas revolucionarias a derrotar a los regimenes aristocráticos, pasaron a ser importantes para la resistencia frente al [[Primer Imperio Francés|Imperio Francés]]. En [[Prusia]], el desarrollo de un rejuvenecimiento espiritual, como medida de entrar en la lucha contra Napoleón, fue argumentado por, entre otros, [[Johann Gottlieb Fichte]], discípulo de [[Kant]]. La palabra «''volkstum''», «la condición de ser una nación» en el sentido de ser un pueblo, fue creada en Alemania durante la resistencia frente a la hegemonía francesa.
A l'Europa continental, els romàntics havien recolzat al principi la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], però van arribar a participar en la contrarevolució durant el sistema imperial transnacional de [[Napoleó Bonaparte|Napoleón]]. El sentit de l'autodeterminació i de la consciència nacional, que havien permès a les forces revolucionàries a derrotar als regimenes aristocràtics, van passar a ser importants per a la resistència davant l'[[Primer Imperi Francès|Imperi Francès]]. A [[Prússia]], el desenvolupament d'un rejoveniment espiritual, com a mesura d'entrar en la lluita contra Napoleón, va ser argumentat per, entre altres, [[Johann Gottlieb Fichte]], deixeble de [[Immanuel Kant|Kant]]. La paraula «''volkstum'', «la condició de ser una nació» en el sentit de ser un poble, va ser creada a Alemanya durant la resistència davant l'hegemonia francesa.
Fichte expresó la unidad de lengua y nación en su decimotercer discurso «''A la nación alemana''», en [[1806]]:
Fichte va expressar la unitat de llengua i nació en el seu tretzè discurs «''A la nació alemanya'' », el [[1806]]:
{{cita|:''Las primeras, originarias, y realmente naturales fronteras de los estados son indudablemente las fronteras internas. Aquellos que hablan el mismo idioma son unidos entre si por una multitud de lazos invisibles por la misma naturaleza, mucho antes de la aparición de cualquier arte humano; se entienden entre ellos y tienen el poder de continuar hacerse entendidos cada vez con más claridad; pertenecen juntos y son por su misma naturaleza un todo único e inseparable. (Kelly, 1968, pp. 190-91)''
:''Solamente cuando cada pueblo, dejado a su propio ser, desarrolla y se forma en concordancia con sus cualidades peculiarias, y solamente cuando en cada pueblo, cada individuo evoluciona en concordancia con esas cualidades comunes, así como en concordancia con su propias cualidades - entonces, y solo entonces, aparece la manifestación de la divinidad en su espejo así como debería aparecer; y solamente un hombre que carece completamente de la noción del dominio de la ley y del orden divino, o es un enemigo obstinado de estas dos, podría querer interferir con esa ley, ¡la más alta ley del mundo espiritual! (Kelly, 1968, pp. 197-98)''}}
{{Citació|:''Les primeres, originàries, i realment naturals fronteres dels estats són indubtablement les fronteres internes. Aquells que parlen el mateix idioma són units entre si per una multitud de llaços invisibles per la mateixa naturalesa, molt abans de l'aparició de qualsevol art humà; s'entenen entre ells i tenen el poder de continuar fer-se entesos cada vegada amb més claredat; pertanyen junts i són per la seva mateixa naturalesa un tot únic i inseparable. (Kelly, 1968, pp. 190-91)''
: ''Només quan cada poble, deixat a seu propi ser, desenvolupa i es forma en concordança amb les seves qualitats peculiarias, i només quan a cada poble, cada individu evoluciona en concordança amb aquestes qualitats comunes, així com en concordança amb seu pròpies qualitats - llavors, i sol llavors, apareix la manifestació de la divinitat al seu mirall així com hauria d'aparèixer; i només un home que manca completament de la noció del domini de la llei i de l'ordre diví, o és un enemic obstinat d'aquestes dues, podria voler interferir amb aquesta llei, la més alta llei del món espiritual! (Kelly, 1968, pp. 197-98)'' }}
[[Categoria:Romanticisme]]
[[Categoria:Nacionalisme]]
[[Categoría:Romanticismo]]
[[Categoría:Nacionalismo]]
[[da:Nationalromantikken]]
[[de:Nationalgefühl]]
[[en:Romantic nationalism]]
[[et:Rahvusromantism]]
[[fi:Kansallisromantiikka]]
[[fr:Nationalisme romantique]]
[[it:Nazionalismo romantico]]
[[ja:ナショナル・ロマンティシズム]]
[[sv:Nationalromantik]]
[[es:Nacionalismo romántico]]
| |||