|
|(1900 ... )
|}
El concepte de '''música antiga''', inicialment es referia a la música anterior a l'adveniment del [[Classicisme musical|Classicisme]], incloent per tant la [[música medieval]], [[Música renaixentista|renaixentista]] i [[Música barroca|barroca]],. desEn d'unaels concreciódarrers deanys, lacoincidint històriaamb del'interès creixent que la músicamusicologia queha concebiaanat aquestmostrant estilper comperíodes l'inicide d'unla granhistòria ciclede quela portavamúsica capposteriors al [[romanticismeBarroc musical|Barroc]] i d'aquest cap a la modernitat i l'actualitat {{CN}}; en definitiva, capels acriteris allòinterpretatius que tradicionalmentsón s'anomenàa la [[músicabase contemporània]].de El concepte i denominació dela música antiga vas'han esdevenir,aplicat a més,músiques una etiquetacompostes amb valor comercialposterioritat.
AquestaLa denominació, però,'''Música antiga''' en la seva concepció inicial no feia referència, només, al període en què s'havia compost la música que s'hi englobava, sinó que incloïa una determinada manera d'encarar-ne la [[interpretació musical|interpretació]]: amb criteris [[musicologia|musicològics]], partint del coneixement que aporten les fonts de l'època, així com del seu context, i fent ús dels instruments per als quals el repertori en qüestió havia estat pensat (o utilitzant rèpliques modernes fetes igualment amb criteris historicistes).
Simultàniament, algunsAlguns dels grans noms de la música antiga han reivindicat que la seva labor no sols té un pol de referència, en les dates de composició d'aquestes obres, sinó que en tenen un altre, en la contemporaneïtat dels auditoris als quals es dirigeixen, cosa que -implícitament- sembla que els eximeix de l'observança estricta del mètode musicològic. ▼Progressivament, el contingut eminentment cronològic de la denominació ha anat deixant lloc a un fons més actitudinal, més referit a la manera d'encarar la interpretació. Així, doncs, davant de les dues grans postures amb què tradicionalment hom considera que es pot encarar la [[interpretació musical]] d'obres del passat, ja sigui en referència o servitud a les pretensions inicials del compositor i/o de la situació que en generà la creació, o dirigint-se eminentment als oients contemporanis que són els únics possibles, la música antiga tradicionalment s'ha arrenglerat amb la primera proposta i ha fet bandera d'uns plantejaments científics, musicològics, per aconseguir-ho. {{CN}}
En els darrers anys, però, i coincidint amb l'interès creixent que la musicologia ha anat mostrant per períodes de la història de la música posteriors al [[Barroc musical|Barroc]], els criteris interpretatius que són a la base de la música antiga s'han aplicat a músiques compostes amb posterioritat; fins i tot obres de principis del [[segle XX]] s'han abordat amb aquesta concepció.
▲Simultàniament, alguns dels grans noms de la música antiga han reivindicat que la seva labor no sols té un pol de referència, en les dates de composició d'aquestes obres, sinó que en tenen un altre, en la contemporaneïtat dels auditoris als quals es dirigeixen, cosa que -implícitament- sembla que els eximeix de l'observança estricta del mètode musicològic.
Són noms importants en la música antiga: [[Jordi Savall]], [[Trevor Pinnock]], [[John Eliot Gardiner]], [[Nikolaus Harnoncourt]] o [[René Jacobs]].
Així, doncs, el concepte de "música antiga" és del tot diferent del de "música de l'[[antiguitat]]" amb el qual no es pot confondre en absolut.
== Referències==
|
