Planta herbàcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (->http:// +>{{format ref}} http://) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Herba i sàlvia 12 maig 2006 081.jpg|thumb|herbes (gramínies, lleguminoses, etc) en sentit estricte i sàlvia una
'''Herba''' o '''planta herbàcia''' és qualsevol planta que té [[fulles]] i [[tiges]] i que desapareix al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra.<ref name="Gray">Gray's Manual of Botany, American Book Co. 1889</ref>
Malgrat tenir la mateixa etimologia la paraula usada en [[anglès]] ''herb'' (planta aromàtica i/o medicinal) no coincideix plenament amb el significat d'''herba'' en català. D'altra banda es troba
Les herbes veritables no posseeixen una tija lignificada per sobre del sòl<ref name="Gray"/> però, en sentit ampli, la paraula ''herba'' forma part del nom comú de certs tipus de plantes menudes que creixen als [[herbassar]]s, conjunts vegetals que sovint inclouen plantes que poden estar lignificades. Les plantes herbàcies anuals moren completament al final de la temporada de creixement o quan han florit i fructificat i aleshores tornen a
Les plantes herbàcies perennes i les plantes herbàcies bienals tenen tiges que desapareixen al final de l'estació de creixement, però hi ha
▲Les plantes herbàcies anuals moren completament al final de la temporada de creixement o quan han florit i fructificat i aleshores tornen a dessenvolupar-se a partir de les [[llavor]]s .<ref>Levine, Carol. 1995. A guide to wildflowers in winter: herbaceous plants of northeastern North America. New Haven: Yale University Press. page 1.</ref>
Algunes plantes herbàcies de creixement relativament ràpid
▲Les plantes herbàcies perennes i les plantes herbàcies bienals tenen tiges que desapareixen al final de l'estació de creixement, però hi ha parts de la planta que siobreviuen sota o prop del sòl de temporada a temporada (per les plantes bienals, fins la pròxima estació de creixement, quan floriran i moriran). El nou creixement es desenvolupa de teixits vius que romanen sobre o sota la terra que inclou les [[arrel (botànica)|arrels]], i el [[caudex]] (un tros gruixut de tija a nivell del sòl) o diversos tipus de tiges subterrànies com els [[bulb]]s, [[corm]]s, [[estoló|estolons]], [[rizomes]] i [[tubercle]]s. Entre les plantes bienals es troba la [[pastanaga]], la [[xirivia]] i l'[[enciam]]; les plantes herbàcies perennens inclouen la [[peònia]], [[menta]], la majoria de les [[falgueres]] i de les [[poàcies]]. Com a contrast,hi ha espècies no herbàcies perennes com les plantes llenyoses amb tiges per sobre la terra que romanen vives durant l'estàció de repòs i fan créixer brots per l'any següent inclouen els [[arbre]]s, [[arbust]]s i [[plantes enfiladisses]].
Algunes plantes herbàcies, anomenades [[megafòrbia|megafòrbies]], es poden fer molt grosses com, el del gènere [[Musa (planta) |Musa]], al qual pertanyen els bananers. ▼
▲Algunes plantes herbàcies de creixement relativament ràpid (especialment anuals) sóne [[espècie pionera|pioneres]], o de successió primerenca. Altres formen la vegetació principal de molts hàbitats estables, apareixen per exemple a la capa del costat del sòl dels boscs, o en hàbitats naturalment oberts com els [[prat]]s, [[marjal]]s o [[desert]]s.
▲Algunes plantes herbàcies, anomenades [[megafòrbia|megafòrbies]], es poden fer molt grosses com, el del gènere [[Musa]], al qual pertanyen els bananers.
==Herbes i dinosaures==
Durant molt de temps es va pensar que les herbes havien aparegut després de l'extinció dels [[dinosaure]]s però s'ha descobert que en el [[Cretaci]], fa uns 100 milions d'anys, ja hi havia una gran diversificació d'espècies herbàcies. Analitzant el contingut del fem fossilitzat de [[titanosaure]]s sauròpeds s'han trobat restes de [[fitòlit]]s provinent d'herbàcies i que les herbes formaven una part (petita) de la dieta dels dinosaures. També s'ha vist que els sauròpodes de coll molt llarg no passaven tot el dia
==Oposició d'herba
L'
* un criteri de consistència i de biologia, és una planta tova no lignificada. Per això el [[bananer]], encara que arriba a una alçada d'uns quants metres és una « herba » gegant que cada any torna a sortir fent brots ; es talla el pseudotronc per fer la collita de bananes cada any ;
* un criteri de mida : hi ha la tendència a
També, malgrat les aparences, els [[cocoter]]s o [[palmeres]] (de la família ''[[Arecaceae]]''), són també herbes gegants i no pas arbres, des del punt de vista estrictament botànic.
Línia 25:
Segons la [[classificació de Raunkjaer]] (classificació dels tipus biològics), les herbes corresponen essencialment als :
* [[teròfit]]s, plantes que desapareixen durant l'estació desfavorable i sobreviuen com llavors ; són les plantes anuals ;
* [[criptòfit]]s, plantes amb la part aèria que mor a la
==En les formacions vegetals==
L'herba és la base de formacions vegetals que ocupen molt territori a la Terra:
* herbes altes : [[sabana]] tropical i
[[Fitxer:Rorippa nasturtium-aquaticum01.jpg|thumb|Prat de ''Rorippa nasturtium-aquaticum'']]
* herbes baixes:
** [[Praderia]] natural : [[Gran Praderia]] de l'oest americà, [[
** [[estepa (botànica)|estepa]]
** [[prat]]s permanents i artificials de zones temperades ;
** camps de [[cereal]]s cultivats ;
* herbes rases :
** [[tundra]] de les zones
** [[Prats alpins]] de les muntanyes (Alps Pirineus ...)
** [[gespa]] urbana
▲D'altra banda es troba ''herba'' en un gran nombre de paraules compostes: per exemple herba queixalera, herba de les set sàgniesetc. o en [[francès]] el [[tabac]] se'n deia històricament « herbe de la reine » o « herbe de l'ambassadeur ».
''Article principal: [[Fines herbes]]''▼
==Vegeu també==
* [[
* [[
==Referències==
{{referències|2}}
{{commons|Herbs}}▼
[[Categoria:Plantes]]
▲{{commons|Herbs}}
[[bg:Тревисто растение]]
|