Decorat: diferència entre les revisions

És important detallar prèviament sobre un plànol la implantació del decorat al plató o en l'espai de l'escenari. A partir d'aquí es dibuixarà una planta al terra sobre la qual s'aixecarà una estructura de bastidors. Es construiran les parets, teulades, portes i finestres i s'acabaran amb un criteri de consecució del màxim estalvi possible. No serà precís acabar aquelles parts del decorat que no hagin de sortir en pantalla com, per exemple, els sostres, que al seu torn permetran l'accessibilitat de focus, material elèctric i perxes de so. En algunes ocasions, s'empraran fons pintats que simulen un paisatge o un carrer, fons llisos de diferents colors (adequats per a claus de croma) o neutres, ampliacions fotogràfiques o projeccions. L'ús de ciclorames penjats al fons de l'escenari, convenientment il·luminats, és un recurs molt emprat en la decoració d'escenaris. L'equip de producció també haurà de comptar amb el temps i el pressupost precisos per al seu desmuntatge o demolició.

 

{{AP|Escenografia}}

Alguns artistes de gran importància han treballat en decorats escenogràfics, començant en el [[Renaixement italià]]: [[Leonardo da Vinci]] en la cort de [[Ludovico Sforza]] de Milà; [[Palladio]], que va construir el [[Teatre Olímpic]] de Vicenza, etc. El [teatre barroc] es va caracteritzar per l'enorme importància que es donava als decorats (de vegades [[simultani]] s), a la [[arquitectura efímera]], que convertia parts senceres de la ciutat en un escenari teatral (vegeu [[Pintura barroca espanyola]]) ia l'organització de tot tipus de [[festa]] s, inclosos els banquets ([[François Vatel]]). Al segle XX, [[Picasso]], [[Matisse]] i altres pintors d'avantguarda van treballar per als [[Ballets Russos]] de [[Sergéi Diágilev]]. [[Salvador Dalí]] també va fer escenografies, ('' [[Mariana Pineda]] '', '' [[El barret de tres pics]] '') fins i tot per al cinema ('' [[Recorda]] '', de [[Alfred Hitchcock]]).