Escenografia: diferència entre les revisions

El [[renaixement]] ens dóna per primera vegada un teatre (l'Olímpic de [[Vicenza]], 1585, obra de l'arquitecte [[Andrea Palladio]]) un escenari de fusta, síntesi grandiosa de l'estètica arquitectural de l'escenografia de l'època, i que consistia que la decoració estigués disposada segons els cànons [[Art|artístics]] de la perspectiva lineal. Columnes corínties, [[baix relleu]] s, [[estàtua]] s, i cornises adornen la façana escènica. Enmig s'obre la porta major, o porta real, segons [[Vitrubio]], perquè només els actors principals apareixien per ella, a manera del teatre grec. A través del va es veuen palaus de relleu aplanat, reduïts en perspectiva, formant un carrer que sembla ser la de [[Tebes (Grècia)|Tebes]], perquè aquesta va ser la ciutat en què va regnar Èdip, i amb la tragèdia del mateix nom es va inaugurar el teatre. La il·lusió òptica de l'extensió del carrer és completa. Paulatinament va ser transformant-se la decoració fixa en mòbil, i l'escena va tenir una època majestuosa i brillant tant en [[Itàlia]] com a [[França]]. L'òpera va participar en el desenvolupament, doncs era un gènere que reclamava gran presentació i suport econòmic. Però perquè aquestes noves conquestes cobressin importància era necessari que l'arquitecte, que era al seu torn constructor i pintor, fos deixant pas als escenògrafs, és a dir, als especialitzats en l'art de crear climes escènics.

 

 

França havia d'intervenir per consolidar les noves conquestes. Lleó Moussinac, expert en aquesta matèria, diu sobre això: '' El sistema modern de decorats de tela pintada, és a dir, de decoracions successives en reemplaçament de decorats simultanis va ser creat per Mahelot i Laurent, qui van treballar per [[Molière]] ''. D'aquesta època és [[Giovanni Niccolo Servandoni]], gran [[escenògraf]] que va muntar els millors espectacles d'òpera. Va ser en aquest admirable segle XVII quan va néixer la decoració teatral pròpiament dita, en la qual va posar llavors l'artista la seva originalitat i l'aportació de la seva personalitat.