Escatologia: diferència entre les revisions

L''''escatologia''' (del [[grec]] ἔσχατος "últim") tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada [[religió]], és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.

[[Fitxer:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|El [[judici final]], fresc de [[Michelangelo]] a la [[Capella Sixtina]]]]

Hi ha diverses referencies escatològiques en la mitologia [[mitologia egípcia|egípcia]], [[mitologia grega|grega]], [[mitologia romana|romana]] i [[mitologia escandinava|escandinava]] en les que es dóna més importància al home que a l'univers, així com l'existència del [[Judici Final]], el [[cel]] i l'[[infern]]. Cada religió té la seva pròpia visió escatològica.

 

En el [[budisme]] es creu que les ensenyances del mestres desapareixeran 5000 anys després de la seva predicació i que la humanitat caurà en un seguit de mals que provocaran la seva destrucció fins que un nou [[buda (il·luminat)|buda]] anomenat [[Maitreya]] les restaurarà, començant de nou el cicle. Aquesta concepció és coherent amb l'etern retorn oriental i amb el cicle de reencarnacions de l'ésser humà.

 

Dins del món religiós del [[zoroastrisme|mazdeisme]], [[Zaratustra]] va descriure amb gran detall l'arribada del judici final amb l'últim enfrontament entre [[Ahura Mazda]] (el Bé) i [[Angra Mainyu]] (el Mal), que portaria grans catàstrofes i acceleraria l'arribada d'un salvador, descendent del llinatge del propi Zaratustra, qui seria l'encarregat de portar a la victòria a les forces del Bé.

 

Els esdeveniments de la fi del món son similars en el judaisme i el cristianisme: l'abominació del [[Temple de Jerusalem]], la nova creació, el judici final i el govern diví, que inclou l'arribada del [[Messies]].

 

Es resumeix al llibre de l'[[Apocalipsi]] que proclama al·legòricament la fi del món. La data no és clara i això ha provocat l'adveniment de diversos grups i sectes que calculen quan ha de passar i insten al penediment col·lectiu o a la mort avançada per no veure els horrors profetitzats. En aquell darrer moment tindrà lloc la parusia o segona vinguda de [[Jesús]], on seleccionarà definitivament els que se salven per a l'eternitat (amb la ressurrecció dels cossos) i els que es condemnen a l'[[infern]]. Aquesta [[Pere Porter|escatologia]] es refereix al conjunt de les persones i conviu amb una altra individidual on cadascú és jutjat al final de la vida per decidir si es mereix o no el [[paradís]].

 

L'hinduisme també creu en un temps cíclic i etern, per tant el món no s'acabarà mai, sinó que viurà una època especialment corrupta fins que un nou [[Avatar (mitologia)|avatar]] retorni els homes a l'autèntic camí de virtut. A nivell individual, si la persona s'ha comportat bé pot gaudir d'un cert temps al paradís fins que es torna a reencarnar, o és castigada segons el [[karma]]. Per interrompre el cicle etern de reencarnacions, es pot cremar el cos just després de la mort.

 

L'[[islam]] predica la fi del món d'una manera molt semblant a l'Apocalipsi cristià, però amb un paper predominant dels esperits malignes [[Gog]] i [[Magog]], que eliminaran tota l'aigua de la Terra. Llavors Jesús i el [[Mahdí]] (un guerrer sagrat de [[Mahoma]]) els combatran amb l'ajuda divina. Jesús es casarà, portarà unes dècades de pau (uns simbòlics [[quaranta]] anys) fins que mori i arribi l'autèntica fi del món. Llavors un vent enlairarà els autèntics creients per portar-los al paradís, mentre la Terra és destruïda enmig del foc.

 

 

[[Categoria:Escatologia| ]]

[[ja:終末論]]

[[ka:ესქატოლოგია]]

[[la:Eschatologia]]

[[lb:Eschatologie]]