Modes grecs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 11:
* [[Mode mixolidi]]: ''hypate hypaton–paramese'' (b–b′)
Aquests '''modes grecs antics''' van ser col·locats pels teòrics d'una forma ordenada dins d'un context més ampli (''Sistema perfecte més gran''). Encara que els modes eren una sèrie d'escales de set notes diatòniques (és a dir, amb cinc tons sencers i dos semitons ), el nucli del sistema de so va ser el [[tetracord]] -un grup de quatre notes consecutives (com, de C a F al piano) que comprèn l'interval
Fins l'entrada a l'[[edat mitjana]], les notes estaven organitzades en ordre descendent, el [[tetracord]] bàsic que consisteix en dos tons sencers i un [[semitò]]: E-D-C-B. Dos d'aquests tetracords, separats entre si per un to sencer, formant l'anomenat [[mode dòric]]: E-D-C-BA-G-F-E. El [[mode dòric]] es va prendre com a base per a la construcció del sistema global. El seu interval d'octava, (format per dos [[tetracord]]s) es va ampliar afegint-hi un tercer [[tetracord]], A-G-F-E, per la part de dalt i un quart tetracord, E-D-C-B, per la part de baix. En contrast amb els dos tetracords interiors, que estaven separats per un to sencer, cada [[tetracord]] exterior estava vinculat amb l'inmediat interior per una nota compartida:<ref name="Melcior1859">{{cita libro|autor=Carles Josep Melcior|título=Diccionario enciclopédico de la música|url=http://books.google.com/books?id=hLYoO7IHWvkC&pg=PA206|fechaacceso=23 February 2011|año=1859|editorial=Imp. Barcelonesa de Alejandro García|páginas=206–}}</ref>
| |||