Àguila romana: diferència entre les revisions

Amb els emperadors posteriors l'àguila es portava, com ha passat durant molts segles, amb la legió, cridant per aixòla qual cosa de vegades la legió s'anomenava simplement '' aquila '' .<ref>(Hirt. Bell. Hispa. 30).</ref> Cada [[Cohort romana(unitat militar)|cohort]] tenia com a insígnia pròpia la [[Serp (simbolisme)|serp]] o el [[drac]], que estava teixit sobre una peça quadrada de tela ('' textilis Anguis anguis''), <ref> [[SidonioSidoni ApolinarApol·linar|Sidon. ApolloApoll.]] '' CarmeCarm. '' v.409 </ref> elevat sobre un pal [[color daurat|daurat]], a laal qual es va adaptar una barra transversal amb aquest propòsit, <ref> ThemistaThemist. Orat. i. p1p.1, xviii. p267p.267, ed. Dindorf; ClaudiaClaudian, iv. Cons. Honor. 546; vaig veurevi. Cons. Honor. 566 </ref> i seera l'emportavaportat pel '' draconarius ''. <ref> [[Vegecio|Vegec.Vegeci]] Dede Re Mil. IIii.13; comparar ambcf. [[Tàcit|Tac.]] [[AnalsAnnals (Tàcit)|Ann.]] [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+18/01 Ii.18] </ref>

Una altra figura usada en elsals estendards era una bola (l'orbe), que se suposava que era l'emblema del domini de Roma sobre el món; <ref> [[Isidor de Sevilla|ISIDIsid.]] Orig. xviii.3 </ref> i per la mateixa raó una figura de bronze sdede la [[Victòria (mitologia)|Victòria]] es fixava de vegades a la part alta del pal, tal com es veu esculpit, juntament amb estatuetes de Mart, ena la [[columnaColumna de trajanaTrajà]] i ela l'[[arcArc de Constantí]]. <ref> vegeuVegeu Causeus de Sig. ena Graevii TheseThes. vol. x, p2529 p.2529</ref> Sota l'àguila o un altre emblema sovint ess'hi col·locava el cap de l'emperador regnant, que era objecte d'adoració idòlatra per part de l'exèrcit. <ref> [[Flavi Josep|Josep]], BJB.J. IIii.9 § 2; [[Suetoni|suèterSuet.]] Tiber. 48, CàligCalig. 14; Tac. Ann. [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+1.39 i.39], [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext? lookup = Tac.+Ann.+1.41 41], [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+4.62 iv.62] </ref> El nom de l'emperador, o d'aquell a quique reconeixien com a tal, de vegades s'inscrivia de la mateixa manera. <ref> Sueton. Vespas. 6 </ref> El pal usat per portar l'àguila tenia en el seua l'extrem inferior d'un punt de ferro ('' (cuspis) '') per fixar-lo a terra, i permetre a l''' [[aquiliferaquilífer]] '', en cas de necessitat, poder repel·lir un atac. <Ref >Suet. suèterJul. Juliol 62 </ref>

Les divisions menors d'una cohort, anomenades [[centúria|centúries]] s, tenien també cadascuna una insígnia, inscrita amb el númeronombre de la cohort i de la centúria, coneguda amb el nom de '' signum '', perquè la seva part superior culminava en una mà. Això, juntament amb lesla diversitat de diversitatsformes de les crestes que lluïen els centurions, permetien aque cada soldat ubicarse situés fàcilment. <ref> VegetaVeget. l.c. </ref>

AlA [[l'arc de Constantí]], a Roma, hi ha quatre panells esculpits prop del cim que mostren un gran nombre d'estendards i il·lustren algunes de les formes aquí descrites. El primer panell representa [[Trajà]] donant-li un rei als [[parts]]: els soldats sostenen sieteset estendards. El segon, contenirque conté cinc estendards, representa la celebració d'un sacrifici anomenat '' [[suovetaurilia]] ''. <ref> Bartoli, Arc. Triumph. </ref>

Quan [[ConstantinoConstantí I el Gran]] va abraçar el [[cristianisme]], el cap de l'emperador es va substituir per una figura o emblema de Crist teixit en or sobre una tela porpra. Aquest estendard ricament ornamentat va serfou anomenat [[lábarolàbarum]] ('' labarum ''). <ref> Prudentius cont. Symm. i.466, 488; Niceph. H.E. vii.37 </ref>

Com que els moviments d'un cos de tropes i de cadacadascuna porcióde d'ellles seves parts estaven regulats pels estendards, totes les evolucions, els actes, i els incidents de l'exèrcit romà s'expressaven amb frases derivades d'aquesta circumstància. Així, '' signa inferre '' significava avançar, <ref> Cèsar, B. G. i.25, ii.25 </ref> '' Referrer referre'' retirada, i '' convertere '' tornar; '' efferre '', o '' castris vellere '', sortir del campament; <ref> Ver[[Virgili|Virg.]] Georg. i.108 </ref> '' ad signa convindrà convenire'', reunir-se. <ref> Cèsar, B. G. vi.37 </ref> Malgrat certala poca foscorclaredat en l'ús dels termes, sembla que, mentre que l'estendard de la legió era anomenat amb propietat '' aquila '', els de les cohorts es deien ensegons un especial sentit especial del terme '' signa '', cridant-seamb aquè els seus portadors s''anomenaven ''signiferi '', iai aquells dels manípulosmaniples o divisions menors de la cohort eren anomenats ''[[Vexillum|'' vexilla '']]'', senti els seus portadors eren els '' [[vexillarius|vexillarii ]]''. També, aquells que lluitaven ena les primeres files de la legió davant dels estendards de la legió i de la cohort es deien '' antesignani ''. <ref> Cèsar, B. C. i.43, 44, 56 </ref>

En segons quines estratègies militars, de vegades calia ocultar els estendards. <ref> Cèsar, B. G. vii.45 </ref> Encara que els romans normalment consideraven qüestió d'honor conservar els seus estendards, en alguns casos de perill extrem el líder mateix els llançava sobre les files enemigues per distreure la seva atenció o per animar els seus propis soldats. <ref>Flor. Floro , Ii.11 </ref> Un porta-estendardsportaestendard ferit o moribund el lliurava, si era possible, al seu general, <ref>Flor. Floro, IViv.4 </ref> de qui l'havia rebut '' Signissignis acceptis ''. <ref > Tac. Ann. [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+1.42 i.42 ]</ref>

* Adaptat de l'article «[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/secondary/SMIGRA */Signa_Militaria.html Signa Militaria]», de James IotsYates, endins '' A [[Dictionary of Greek and Roman Antiquities]] '' (pp. 1044-1046), de domini públic.

* Von Domaszewski, '' Aquila '', '' RE '', Stuttgart 1895, III, col. 313-318.

* Batalles on es van perdre les àguiles, unitats que les van perdre i destinació deque lesvan mateixestenir:

** [[53 aC]] - [[Batalla de CarrasCarrhae]]. [[Legió X Fretensis|Legio X]] de [[Marc LicinioLicini Cras Dives CrasoI|CrasoCras]]. (Recuperades)

** [[40 aC]] -derrota Derrota de [[DecidioDecidi Saxa]] a [[Cilícia]]. (Recuperades)

** [[36 aC]] -derrota Derrota de [[Marc Antoni]]. (Recuperades)

** [[19 aC]] - [[Guerres càntabres]] a Hispània. [[LegioLegió I Augusta]] (perdudaPerduda?, Cosacosa va provocar que la LegioLegió I perdés el seu títol "d'«Augusta"»)

** [[9]] -- [[Batalla del bosc de TeutoburgoTeutoburg]]. [[LegioLegió XVII]], [[LegioLegió XVIII]], i [[LegioLegió XIX]]). (DesrtrucciónDestrucció de lestotes tres legions; recuperades, dues sota TiberioTiberi i una sota Claudio IClaudi)

** [[70]] - [[Primera Guerra Judeoromana|Gran Revolta juevaJueva]]. [[LegioLegió XII fulminatFulminata]]. (Destinació desconeguda)

** [[85]] - [[GuerraPrimera Daciabatalla (86-89de dCTapae|Guerra .)dàcia de Domicià]]. [[LegioLegió V Alaudae]]. (Destinació desconeguda; destrucció d'aquesta legió)

** [[132]] - [[Rebel·lióRevolta de Bar KojbaKokhebà]]. [[LegioLegió XXII Deiotariana]]. (Destinació desconeguda; destrucció d'aquesta legió]])