Capità general: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 81.203.107.125 (discussió) fins l'última edició de: 80.224.216.223 |
|||
Línia 5:
== Situació actual a Espanya ==
Actualment, a Espanya, només es Capità General el rei d'Espanya, que ostenta este grau per la seva condició de [[Cap d'Estat]] i Comandament Suprem, segons la [[Constitució Espanyola]], les Reial ordenances per a les Forces Armades i la modificació de la llei 17/1999. Més que un grau el Capità General es una dignitat protocol·lària i sense comandament efectiu. En casos excepcionals Tinents Generals han estat ascendits a Capitans Generals, com fou el cas d'[[Agustín Muñoz Grandes]] i de [[Manuel Gutiérrez Mellado]]. En l'uniforme de Capità General del Exercit, s'identifiquen les divises pròpies del Comandament Suprem: Dos bastons creuats en aspa (distintiu tradicional del [[Comandant en Cap]]); Amb cinc estrelles de quatre puntes posades en forma de creu, i sobre el conjunt, la Corona Reial. Els respectius comandaments suprems de l'[[Armada Espanyola]] i de l'[[Exèrcit de l'Aire d'Espanya]], també es denominen Capità General i els ostenta el Rei d'Espanya
== Capità General a Catalunya ==
{{AP|Capità general de Catalunya}}
Pels [[Decret de Nova Planta]], publicat a Catalunya el [[16 de gener]] de [[1716]], [[Felip V]] configurà un règim polític que excloïa la representació de la societat catalana i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments (demarcacions substitutòries de les vegueries) a oficials de l'exèrcit del rei. El govern era basat en el dualisme entre capità general i la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)]], però el cap militar era alhora el president del tribunal civil, reunits constituïen el Reial Acord i, a la pràctica governamental, els capitans generals tendiren a reduir l'Audiència a la condició d'òrgan consultiu. Les marcades tensions entre aquestes dues autoritats, dirimides davant del [[Consell de Castella]] amb resultats variables, no van modificar el caràcter eminentment forà i la tonalitat sempre repressiva de l'aparell governamental del Principat fins al final de la vigència de la [[Monarquia Absoluta Borbònica|monarquia absoluta]].
| |||