Diferència entre revisions de la pàgina «Conrad Roure i Bofill»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +')
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +'))
Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb [[Anton Ferrer i Codina|Anton]] i [[Josep Feliu i Codina]], [[Frederic Soler]], [[Eduard Vidal i Valenciano]], [[Albert de Sicília Llanas i Castells|Albert Llanas]]... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.
 
Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d’aquestd'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al Republicanisme Federal.
 
Fou director i únic redactor de la publicació ''El noy de la mare''.
Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar a nombroses publicacions de l’èpocal'època: "Un Tros de Paper", "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "L'Avenç", "L'Esquella de la Torratxa", entre d’altresd'altres.
 
A ell es deu la primera traducció completa al català (si bé indirecta, a través del francès) de la [[Ilíada]].
851.856

modificacions