Rafael Maroto Yserns: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 25:
Des del gener de [[1839]] entra+à amb tractes amb [[Baldomero Espartero|Espartero]], al mateix temps que els seus enemics dintre del camp carlista conspiraven per enderrocar-lo, sabedor Maroto i no aconseguint obtenir d'En Carles el castig per aquests, procedí per si sol a prendre i afusellar als generals [[García]], [[Pablo Sanz y Baeza|Sanz y Baeza]] i [[Juan Antonio Guergué]], al brigadier [[Carmona]] i al intendent [[Uriz]] i al oficial [[Ibáñez]], no va poder fer el mateix amb d'altres que aconseguiren escapar, després d'aquest fet feu una proclama tractant de justificar aquest fet. Desaprovat aquest per En Carles, Maroto fou separat per aquell del comandament de l'exercit i declarat traïdor; però acabà per cedir davant l'actitud del general i de les tropes que el seguien.
[[File:Convenio de Vergara.jpg|thumb|250px|esquerra|Fotocopia del conveni de Bergara]]
Continuant els tractes amb Espartero, es deixà derrotar per aquest i envià un ajudant a [[París]] perquè [[França]] intervingués com a mediadora, proposant el casament del primigeni d'En Carles amb Na [[Isabel]], així com s'entrevistà amb [[JhonJohn Hay]], representant anglès del qual només va poder treure la promesa dels restabliment dels [[furs]] de les [[Bascongades]] i [[Navarra]]. Espartero es negà a acceptar, igual que els anglesos, aquell casament, i continuant, tant mateix, les negociacions, que Maroto, sense deixar per això de dirigir els seus soldats paraules de guerra, continuava sense cap vergonya, fins el punt d'entrevistar-se personalment amb Espartero a l'ermita San Antolin de Abadiano, i encara que no arribaren en aquell moment a cap acord, comunicà al secretari d'[[Estat]] i de [[Guerra]] d'En Carles les condicions que posava el general isabelí; En Carles el deposà i nomenà en el seu lloc al comte de [[Negri]]; però Maroto l'empresonà,i, acceptant tot el que Espartero proposà, signà les bases del famós [[conveni de Vergara]], que posà fi a aquella desastrosa guerra.
 
En virtud d'aquest conveni fou nomenat capità general de l'exèrcit espanyol, i després ministre del [[Tribunal Suprem]] de Guerra i [[Marina]].