Sis graus de separació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: fi:Kuusi erottavaa askelta
Petits retocs
Línia 1:
: '' Per a la pel·lícula del mateix nom vegeu: [[Sis graus de separació (pel·lícula)]]. ''
[[Fitxer: Six degrees of separation.png|thumb|250px|Sis graus de separació.]]
''' Sis graus de separació ''' és una teoria que intenta provar la dita de "el món és un mocador", dit d'una altra manera, que qualsevol en la Terrapersona pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través d'una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (connectant a dues persones amb només sis enllaços). La teoria va ser inicialment proposada a [[1929]] per l'[[escriptor]] [[Hongria|hongarès]] [[Frigyes Karinthy]] en una curta història anomenada [[Chains (Frigyes Karinthy)|'' Chains '']]. El concepte està basat en la idea que el nombre de coneguts [[creixement exponencial|creix exponencialment]] amb el nombre d'enllaços a la cadena, i només un petit nombre d'enllaços són necessaris perquè el conjunt de coneguts es converteixi en la població humana sencera.
 
Recollida també en el llibre "Six Degrees: The Science of a Connected Age" del sociòleg Duncan Watts, i que assegura que és possible accedir a qualsevol persona del planeta en tan sols sis "salts".
 
Segons aquesta teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i companys de feina o escola, a unes 100 persones. Si cada un d'aquests amics o coneguts propers es relaciona amb altres 100 persones, qualsevol individu pot passar un encàrrec a 10.000 persones més només demanant a un amic que passi el missatge als seus amics.
Línia 16:
A la dècada dels [[anys 1950|50]], [[Ithiel de Sola Pool]] ([[MIT]]) i [[Manfred Kochen]] ([[IBM]]) es van proposar demostrar la teoria matemàticament. Tot i que eren capaços d'enunciar la qüestió "donat un conjunt de N persones, quina és la probabilitat que cada membre d'aquests N estiguin connectats amb un altre membre via k1, k2, k3 ,..., kn enllaços?", Després de vint anys encara eren incapaços de resoldre el problema a la seva pròpia satisfacció.
 
En [[1967]], el psicòleg nord-americà [[Stanley Milgram]] va idear una nova manera de provar la teoria, que ell va anomenar "el problema del petit món". El L'[[Experiment del Món Petit|experiment del món petit]] de Milgram va consistir en la selecció a l'atzar de diverses persones del mig oest nord-americà, perquè enviessin targetes postals a un estrany situat a Massachusetts, situat a diversos milers de milles de distància . Els remitents coneixien el nom del destinatari, la seva ocupació i la localització aproximada. Se'ls va indicar que enviessin el paquet a una persona que ells coneguessin directament i que pensessin que fos la que més probabilitats tindria, de tots els seus amics, de conèixer directament al destinatari. Aquesta persona hauria de fer el mateix i així successivament fins que el paquet fos lliurat personalment al seu destinatari final.
 
Encara que els participants esperaven que la cadena inclogués almenys centenars d'intermediaris, el lliurament de cada paquet només va portar, com a mitjana, entre cinc i set intermediaris. Els descobriments de Milgram van ser publicats en "Psychology Today" i van inspirar la frase "sis graus de separació". El dramaturg [[John Guare]] va popularitzar la frase quan la va escollir com a títol de la seva obra a [[1990]]. No obstant, els descobriments de Milgram van ser criticats perquè aquests estaven basats en el nombre de paquets que van arribar elal destinatari pretès, que van ser només al voltant d'un terç del total de paquets enviats. A més, molts van reclamar que l'experiment de Milgram era parcial a favor de l'èxit de l'entrega dels paquets seleccionant els seus participants d'una llista de gent probablement amb ingressos per sobre del normal, i per tant no representatiu de la mitjana.
 
Els sis graus de separació es van convertir en una idea acceptada en la cultura popular després que [[Brett C. Tjaden]] va publicar un joc d'ordinador en el lloc web de la [[University of Virginia]] basat en el problema del petit món. Tjaden va usar la Internet Movie Database ([[Internet Movie Database|IMDb]] (IMDb) per documentar les connexions entre diferents actors. La [[Revista Time]] va trucar al seu lloc, "The Oracle of Bacon at Virginia" [http://www.cs.virginia.edu/oracle/], un dels "Deu millors llocs web sobre 1996". Programes similars es continuen fent servir avui en classes d'introducció de [[ciències de la computació]] amb la finalitat d'il ·lustrar [[graf]] si [[Llista (estructura de dades)|llistes]].
 
== Vegeu també ==
Línia 30:
* [http://latino.msn.com/noticias/articles/ArticlePage.aspx?cp-documentid=9069909 Microsoft diu que entre dues persones no hi ha més de 6,6 graus de separació: Premsa MSN Latino]
* [http://news.bbc.co.uk/2/hi/programmes/more_or_less/5176698.stm Connecting with people in six steps: article de la BBC (en anglès)]
* [http://tools.wikimedia.de/sixdeg/index.jsp Six Degrees of Wikipedia] - Enllaça articles de la Viquipèdia segons graus de separació (enllaç trencat)
 
 
{{ORDENA:Sis Graus De Separacio}} <!--ORDENA generat per bot-->