Turquestan (desambiguació): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{desambiguació}}
{{polisèmia|Turkestan}}
*[[Turquestan (regió)|Turquestan]], paraula persa que vol dir "territori dels turcs"
[[Fitxer:Turkestan.png|thumb|350px|Mapa del Turquestan]]
**'''Turquestan''', terres al nord de l'[[Iran]] i de l'[[Afganistan]], denominació general i històrica
El '''Turquestan''' (en [[turc]] ''Türkistan'') és una regió de l'[[Àsia]] central, habitada majoritàriament per pobles [[Turquia|turcs]] i limitada a l'oest per la [[mar Càspia]], les estepes [[Sibèria|siberianes]] al nord, les muntanyes de l'[[massís de l'Altai|Altai]] i el desert de [[Gobi]] a l'est i les serralades de l'[[Hindu Kush]], el [[Pamir]] i el [[Kunlun]] al sud. Es divideix en:
**'''Turquestan Occidental''' o ''rus''[[Turània]], perquèterres vaturques seral conqueritnord perde l'[[Rússia|Imperi RusIran]] ''(vegeui mésde avall)l'';[[Afganistan]], denominació acurada moderna.
*[[Turquestan Afganès]], part turca del nord de l'[[Afganistan]]
*'''Turquestan Oriental''' o ''xinès'', que fou conquerit per l'[[Xina|Imperi Xinès]] i més tard integrat dins la [[República Popular de la Xina]], que actualment l'administra com a Regió Autònoma de [[Xinjiang Uigur]];
*'''[[Turquestan Meridional''']] o ''afgà'',[[Turquestan quedel comprènSud|del les regions septentrionals de l'[[AfganistanSud]]., nom alternatiu Vegeudel [[Turquestan Afganès]].
*[[Turquestan Occidental]], territoris russos de l'[[Àsia central]]
 
==*[[Turquestan OccidentalRus]], ogovern simplementimperial rus ([[Govern general del Turquestan==]]), part de l'[[Àsia central russa]]
*[[República Soviètica del Turquestan]], govern bolxevic al Turquestan Rus (1918-1920)
 
*[[República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan]] (1920-1924), república autònoma dins la Rússia soviètica (part de la URSS el 1922)
El '''Turquestan Occidental''' (anomenat simplement '''Turquestan''') era un govern de la Rússia tsarista, que estava format pel que avui dia són les repúbliques de l'[[Uzbekistan]], el [[Kirguizistan]], el [[Tadjikistan]] i el [[Turkmenistan]], i del qual depenien els khanats vassalls de [[Kokand]], [[Khiva]] i [[Bukhara]]. Al nord hi havia el govern de [[les Estepes]]. El govern de [[Transcàspia]], que va existir com a govern militar del [[1869]] al [[1881]] i com a govern civil del [[1881]] al [[1889]], fou integrat al govern general del Turquestan el [[1889]].
*[[Turquestan oriental]], territoris turcs de la Xina, modern [[Xingianj]]
 
*[[República del Turquestan Oriental]]
===Història===
**[[República del Turquestan Oriental]] (1933-1934)
La conquesta russa del Turquestan, a l'Àsia central, es va fer el [[segle XIX]], i acabà entre el [[1864]] i el [[1867]]. El govern general del Turquestan es va crear el [[1867]]. En esclatar la [[Revolució Russa]] ([[febrer]] de [[1917]]) n'era governador Kuropatkin. Els oficials tsaristes, Kuropatkin inclòs, van reconèixer el govern provisional. Poc després, els funcionaris tsaristes més significats foren detinguts i els menxevics van formar un Comitè del Turquestan que depenia del govern provisional de [[Sant Petersburg]] integrat per Xepkin (president), Preobrajenski, Elpatiev, Skapski i Litapolski, els musulmans General Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev i Biukeikhànov ([[3 de maig]] de [[1917]]). Més tard la presidència la va ocupar Nalivkin. Els bolxevics, majoritàriament colons russos i treballadors del ferrocarril, es van oposar a aquest Comitè i es decantaven per la revolució.
**[[República del Turquestan Oriental]] (1944-1949)
Ambdós grups es van enfrontar, sovint de manera violenta.
*[[Turkestan]] (rus: Туркестан), ciutat, antigament [[Yasi]], moderna [[Turkistan]] (kazakh Түркістан) o [[Turkiston]] (en uzbek), ciutat del [[Kazakhstan]]
La població indígena es va veure empesa a organitzar la seva autodefensa. Van sorgir l'assemblea d'ulemes (Ulema Jamiy), dirigida pel mul·là Saïd Alí Lapin, de tendència conservadora, i el Consell Musulmà (Shura i Islamiyeh), de tendència reformista, ambdós de les elits musulmanes, que del 16 al [[23 d'abril]] van celebrar la Conferència Extraordinària de tots els musulmans a Taixkent (Congres Musulmà) i que va demanar l' autonomia per a l'Àsia Central dins d'una Rússia federal, i el fi de la colonització.
[[Fitxer:Bandera del Turquestan.svg|thumb|Bandera del Turquestan]]
Es va crear seguidament el Congrés Musulmà (Türkistan Musulman Merkezi Shurasi) o Centre Musulmà (Milli-Merkez), dirigit per [[Mustafà Xokàiev]]. Però també van sorgir organitzacions socialistes entre els musulmans: la primera fou l'anomenada Ittihad, de [[Samarcanda]]. La gana de l'estiu del [[1917]], deguda al desabastiment des de Rússia, va provocar enfrontaments entre musulmanes (molt afectats) i colons russos (que patien menys la gana). Va córrer el rumor que els [[dungans]], que venien de [[Xina]], entrarien al Turquestan, i els colons es van armar i van fer servir aquestes armes per massacrar els natius (sobre tot els kirguisos).
 
Després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]], els bolxevics van prendre el poder polític a [[Taixkent]], la capital (octubre del [[1917]]). Manifestacions de musulmans van tenir lloc a Taixkent demanant l'autonomia. El cor de l'oposició musulmana fou la [[vall de Fergana]]. Al començament de [[novembre]] del [[1917]] va tenir lloc allí el Congrés Regional Extraordinari dels Musulmans, que, seguint la crida de [[Lenin]] als musulmans del Turquestan per actuar contra el govern tsarista i la promesa de la concessió del dret d'autodeterminació d'acord amb un model concret per a l'Àsia Central, va decidir formar un govern de base musulmana ([[novembre]] de [[1917]]) que va dirigir Mustafà Xokàiev (líder del Milli-Merkez) i que va prendre el nom de "Govern Provisional del Turquestan Autònom", encara que fou conegut com a Govern de [[Kokand]], del nom de la ciutat on tenia la seu, i que abans havia estat un khanat annexionat a Rússia el [[1876]].
 
El govern de Kokand va tenir una capacitat limitada pel fet de representar únicament una part del país, la vall de Fergana a l'entorn de Kokand, i no pas tot el Turquestan. A més a més, el govern estava situat al Turquestan rus, una zona sota el control directe de Rússia, i va tenir poca repercussió en les poblacions dels estats protegits de [[Khiva]] i [[Bukhara]]. Tot i així, la sort de la regió de l'Àsia central russa depenia de l'èxit d'aquest govern. La formació del govern de Kokand va coincidir amb la rebel·lió dels musulmans contra Rússia en altres indrets de l'antic Imperi: [[Baixkíria]]-[[Tartària]] va declarar la seva autonomia el [[gener]] de [[1918]], i els tàrtars de l'[[Azerbaidjan]] també actuaven de forma independent. Tot i la crida de Lenin a l'autodeterminació, el govern de Kokand fou vist com a traïdor per les autoritats bolxevics de Taixkent, que actuaven independents del govern central bolxevic. Conseqüentment, les autoritats de Kokand van apel·lar als bolxevics de [[Petrograd]] demanant suport, però l'enviat de Lenin, [[Iosif Stalin]], els va indicar que si la població musulmana no s'integrava en el govern soviètic de Taixkent voluntàriament, ho farien ells mateixos per la força. Això va intensificar l'oposició de Kokand als bolxevics. El govern de Kokand fou declarat contrarevolucionari a la fi de [[gener]] del [[1918]] i el govern bolxevic de Taixkent li va declarar la guerra; el mateix mes, les forces bolxevics van assetjar Kokand, on la població es va armar per defensar-se. El [[20 de febrer]], la ciutat de Kokand va ser ocupada i el govern suprimit després de només tres mesos.
 
Les tropes bolxevics van procedir a la matança d'almenys cinc mil ciutadans, cosa que provocà una revolta general i espontània en tota la vall de Fergana. Els bolxevics respongueren saquejant el territori i confiscant el cotó de tota la vall (el cotó era la base de l'economia local). L'[[abril]] del [[1918]] la rebel·lió s'havia estès; aquesta revolta inicial a la vall de Fergana va marcar l'inici del que després fou el moviment [[Basmatxi]].
 
La República Soviètica del Turquestan fou creada el [[30 d'abril]] de [[1918]] amb capital a Taixkent i dins d'una Rússia federal. L'octubre es va proclamar la República Socialista Soviètica del Turquestan dins Rússia. El [[setembre]] de [[1920]] es va convertir en República Socialista Soviètica i va ingressar com a constituent a la [[Unió Soviètica]]. L'[[11 d'abril]] de [[1921]], la República va esdevenir una república socialista soviètica autònoma dins Rússia. L'[[octubre]] de [[1924]] es va crear la república autònoma del Tadjikistan (elevada a [[República Socialista Soviètica del Tadjikistan|República Socialista Soviètica]] el [[5 de desembre]] de [[1929]]) i les regions de Samarcanda, [[Fergana (regió)|Fergana]], [[Amudarja]] i [[Sir Dària]] van passar a formar part d'una nova república socialista soviètica anomenada [[República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan|Uzbekistan]], de què el nucli central eren les repúbliques de Khwarezm ([[Khiva]]) i [[Bukhara]]); separades d'aquesta república es van crear dues regions autònomes: la regió autònoma dels Kirguisos depenent de Rússia (que el [[5 de desembre]] de [[1936]] es va convertir en la [[República Socialista Soviètica del Kirguizistan]]) i la regió autònoma de [[Karakalpakistan]] (que va passar a dependre de la República Autònoma del [[Kazakhstan]] fins el [[1932]], quan es va convertir en República Autònoma dins de la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|RFSS Russa]], i el [[1936]] va passar definitivament a l'[[Uzbekistan]]). El Turquestan va desaparèixer com a república el [[27 d'octubre]] de [[1924]].
 
===Administració militar===
 
*General [[Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev]] i general N.A. Verevkin, 1864
*General Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev, 1864-1865
*General M.G. Romanovski, 1865-1866
*General N. A. Krijanovski, 1866-1867
 
===Govern general del Turquestan ===
*General K.P. Von Kaufman, 1867-1882
*General Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev, 1882-1916
*General A.N. Kuropatkin, 1916-1917
*Primer govern provisional, 1917 (integrat per Xepkin, Preobrajenski, Elpatiev, Skapski, Litapolski, Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev i Biukeikhànov)
*Segon govern provisional, 1917 (integrat per Nalivkin, Xepkin, Preobrajenski, Elpatiev, Skapski, Litapolski, Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev, Biukeikhànov)
*Mustafà Xokàiev, 1917-1918
*Govern del Soviet de Taixkent, 1917-1918
*República Soviètica del Turquestan, 1918
*Republica Socialista Soviètica del Turquestan dins Rússia, 1918-1920
*Republica Socialista Soviètica del Turquestan dins la Unió Sovietica, 1920-1924
 
== Vegeu també ==
* [[Pas de Karakoram]].
 
== Enllaços externs ==
* [http://geocities.com/ai320/turkistan.htm ''Welcome to Turkistan''].
 
[[Categoria:Geografia de Rússia]]
[[Categoria:Història d'Àsia Central]]
[[Categoria:Regions històriques]]
 
[[an:Turquestén]]
[[az:Türküstan]]
[[bg:Туркестан]]
[[cs:Turkestán]]
[[da:Turkestan]]
[[de:Turkestan]]
[[en:Turkestan]]
[[es:Turquestán]]
[[et:Turkestan]]
[[eu:Turkestan]]
[[fa:ترکستان]]
[[fi:Turkestan]]
[[fr:Turkestan]]
[[he:טורקסטן]]
[[hr:Turkestan]]
[[id:Turkestan]]
[[it:Turkestan]]
[[ja:トルキスタン]]
[[ko:투르키스탄]]
[[lt:Turkestanas]]
[[ms:Turkestan]]
[[nl:Turkestan]]
[[no:Turkestan]]
[[pl:Turkiestan (region)]]
[[pnb:ترکستان]]
[[pt:Turquestão]]
[[ro:Turkistan]]
[[ru:Туркестан (регион)]]
[[sh:Turkestan]]
[[simple:Turkestan]]
[[sk:Turkestan]]
[[sl:Turkestan]]
[[sv:Turkestan]]
[[tr:Türkistan]]
[[uk:Туркестан]]
[[ur:ترکستان]]
[[uz:Turkiston]]
[[vi:Turkestan]]
[[zh:突厥斯坦]]