[[Image:AtaturkAndIsmetInonuAugust1922.jpg|img|thumb|left|230px|[[Mustafa Kemal Atatürk]] i İsmet İnönü en 1922]]
Després de la derrota de l'exèrcit otomà al final de la [[Primera Guerra Mundial]] el 1918, va participar en el moviment independentista del qual, el cap ésdel qual era [[Kemal Atatürk|Atatürk]]. Fugint d'[[Istanbul]], llavors sota ocupació dels [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], es reuní amb el bàndol nacionalista a [[Ankara]] a partir del 1919. Va esdevenir membre de la [[Gran Assemblea Nacional de Turquia]] i va participar activament en els combats en el moment de la [[Guerra d'Independència Turca]] (1919-1922) sobre el front de l'oest. Va ser conegut sobretot per a les [[batalles d'Inönü]] de gener i març de 1921 enfront dels [[Grècia|grecs]]. Lentament, es va convertir en el braç dret i home de confiança d'Atatürk, i esdevingué [[Ministre d'Afers Exteriors (Turquia)|Ministre d'Afers Exteriors]] de 1922 a 1924.
