Nacionalisme romàntic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Error en l'enllaç
Línia 2:
El '''nacionalisme romàntic''', també anomenat «nacionalisme orgànic» o «nacionalisme de la identitat», és una forma de [[nacionalisme]] en la qual l'[[estat (política)|estat]] deriva la seva legitimitat política com a conseqüència orgànica de la unitat dels individus que aquest governa. Això inclou, depenent de la manera particular de la pràctica, la llengua, la raça, la cultura, la religió i els costums de la «[[nació]]» en el seu sentit primari de conjunt de persones «nascudes» dins de la cultura. Aquesta forma de nacionalisme va néixer com a reacció a l'hegemonia dinàstica o imperial, que proclamava la legitimitat de l'estat «de dalt cap a baix» que [[Dret diví dels reis|el monarca rebia de Déu]].
Entre els temes clau del romanticisme i el seu llegat més durador, les pretensions culturals del nacionalisme romàntic van ser també centrals en l'art postil·lustració i en la filosofia política. Des dels seus inicis, amb la concentració en el desenvolupament de les llengües, el folklore nacionals i el valor espiritual de la costums i tradicions locals, fins als moviments que haurien de reorganitzar el mapa d'[[Europa]], amb les al·lusions a l'«[[Il·lustracióAutodeterminació|autodeterminació]]» de les nacions, el nacionalisme va ser una qüestió clau del romanticisme, determinant el seu paper, les seves formes d'expressió i els seus significats.
 
[[Categoria:Romanticisme]]