N'ÈlrondÉlrond i el seu germà bessó ÉlrosElros van néixer al refugi de les Boques del Sírion, fills de Nn'Eàrendil i Nn'Èlwing, i besnéts ded'en [[Lúthien]] ded'en [[Dòriath]]. Quan encara eren nens, els fills ded'en Fëanor van atacar el refugi en el que va ser la tercera i darrera matança fratricida entre elfs, i els dos bessons van ser fets presoners. Els seus pares van témer que els matarien, però els germans Maedhros i Maglor se'n van apiadar i en van tenir cura.
Després de la [[Guerra de la Ira]] i la fi de la [[Primera Edat]], es va permetre als mig-elfs d'escollir a quina nissaga volien pertànyer. N'ÈlrondÉlrond va escollir la immortalitat dels Primogènits (els elfs), mentre que el seu germà ÉlrosElros va preferir ser comptat entre els homes.
A la [[Segona Edat]] n'Élrond va anar a viure a Lindon, a la casa de [[Guil-galad]], el darrer [[Ñoldor#Reis suprems dels ñoldor|Rei Suprem dels Ñóldor]]. Més tard va anar a viure a Erègion, i després de la destrucció d'Erègion per part ded'en [[Sàuron]] va fundar el refugi de [[Rivendell]], una de les últimes fortaleses contra el Senyor Fosc. Aleshores Guil-Galad va confiar-li [[Vilya]], un dels tres anells dels elfs.
Al final de la [[Segona Edat]], va ser l'herald de Guil-Galad a la [[Batalla de Dagorlad]], en la quequè l'última aliança d'elfs i homes va derrotar en Sàuron. En Guil-galad va morir a la batalla, deixant Èlrondn'Élrond com a líder ''de facto'' dels elfs de la [[Terra Mitjana]].
L'any 109 de la [[Tercera edat del sol|Tercera Edat]] es va casar amb la Celebrían, filla ded'en [[Cèleborn]] i na [[Galàdriel]]. De la unió en va néixer l'any 130 els bessons [[Èl·ladan i Èlrohir]], i el 241 una filla: n'[[Arwen|Arwen Undómiel]].
