Conquesta islàmica de Mallorca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/)
Línia 17:
 
==La conquesta==
La '''conquesta de Mallorca''' va enfrontar les tropes d'[[Issam al-Khawlaní]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Amengual i Batle |nom=Josep |títol=Guía para visitar los santuarios marianos de Baleares |url=http://books.google.cat/books?id=NhRhw5EA3qwC&pg=PA110&dq=Al-Zuhri+Hisn+Alarum&hl=ca&ei=vRqOTfPoO5Ot8QOzhaigDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q=Al-Zuhri%20Hisn%20Alarum&f=false |editorial=Encuentro |lloc= |data=1997 |isbn=847490434X |pàgines=p.10}}</ref> amb la resistència del ''[[rum]]'' de les [[Illes Balears]] que [[Setge d'Alaró (902)|durant vuit anys]] i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al [[Castell d'Alaró]].<ref>Jaime Vizcaíno Sánchez, ''[http://books.google.comcat/books?id=NrsO6m2FLt0C&pg=PA9&dq=mallorca+bizantina&hl=ca&ei=19seTcPtK4f2sgbO6PyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q=mallorca%20bizantina&f=false Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania]'' {{es}} </ref>
 
L'[[emir]] [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad]] li reconegué la conquesta i el nomenà [[valí]] de l'illa, càrrec que exercí des del [[904]] fins el [[912]].
Línia 23:
{{Cita|''En aquesta illa [Mayurqa] es troba una gran fortalesa construïda en un lloc amb el nom de Hisn Alarum alt i erm, sense igual en el mon habitat; es coneguda amb el nom de [[Hisn Alarum]]. Conten els mallorquins que quant l’illa fou conquistada a l’època de Muhammad, fill del quint amir Ummaya a al-Andalus, els Rum es feren forts en aquesta fortalesa durant vuit anys i cinc mesos després de la conquesta, sense que ningú pogués fer res contra ells; només la falta de queviures els obligà a sortir. Aquesta fortalesa s’aixeca sobre el cim d’un puig de pedra dura on hi ha una font abundant.''|Al-Zuhri<ref>{{Citar publicació |cognom=Barceló Perelló |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Barceló Perelló |article=Comentaris a un text sobre Mallorca del geògraf al-Zuhri (s. VI-XII) |url= |format= |llengua= |consulta= 26 març 2011 |publicació=Mayurqa |exemplar=n.14 |data=1975 |pàgines=p.155-164 }}</ref>}}
 
La historiografia debat sobre qui eren els ''rum'' que oferiren resistència, per la polisèmia d'aquesta paraula; per una banda podria referir-se, en un sentit restringit, als [[Imperi Bizantí|bizantins]] o, en un sentit extens, als cristians, doncs en [[897]], una butlla papal fa dependre les illes del bisbat de Girona, mostrant la gran feblesa de les estructures de poder, que han anat quedant molt afeblides amb els successius atacs musulmans.<ref>''[http://books.google.comcat/books?id=EaRztuwQ9PcC&pg=PA41&dq=mallorca+bizantina&hl=ca&ei=19seTcPtK4f2sgbO6PyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEgQ6AEwBw#v=onepage&q=mallorca%20bizantina&f=false Síntesis histórica de las Baleares entre el principio de la dominación bizantina y la reconquista cristiana]'' {{es}} Boletin de la Real Academia de la Historia</ref>
 
La '''dominació musulmana a Mallorca''' ([[902]]-[[1229]]) començà quan un poderós home de l'emir de [[emirat de Còrdova|Còrdova]], [[Issam al-Khawlani]], viatjà de camí a la Meca en peregrinació amb més vaixells. Davant una gran tempesta, l'emir i el seu sèquit es refugiaren a Mallorca. Descobrí una illa que no coneixia i al tornar de la seva peregrinació va intentar indagar més sobre ella i informar al seu senyor, l'emir [[Abd-Allah]] de les condicions defensives i l'incità a conquerir-la.