Karl Kraus: diferència entre les revisions

'''Karl Kraus''' ([[28 d'abril]] de [[1874]] - [[12 de juny]] de [[1936]]) va ser un eminentimportant [[escriptor]] i [[periodista]] [[austríac]], conegut com [[satíric]], [[assagista]], autor d'[[aforistaaforismes]], [[dramaturg]] i [[poeta]]. GeneralmentSe'l és consideratconsidera un escriptordels satíricmés significatius escriptors satírics de [[llengua alemanya]] del [[segle XX]], i sobretot és conegut per la seva crítica enginyosa de la premsa, la cultura i la política alemanya i austríaca.

El 1896 va abandonar la universitat sense finalitzar els estudis i va començar a treballar com actor, actuant com intèrpret i director d'escena, es va unir al grup “''Jung Wien''” (Jove Viena), en el qual estavenfiguraven [[Peter Altenberg]], [[Leopold Andrian]], [[Hermann Bahr]], [[Richard Beer-Hofmann]], [[Felix Dörmann]], [[Hugo von Hofmannsthal]] i [[Felix Saltin]]. No obstantMalgrat això, el [[1897]] Kraus va trencar amb aquest grup amb la sàtira ''Die demolierte Literatur''.<ref>Ha estat traduïda al català per [[Marc Jiménez Buzzi]] com "La literatura demolida", L'[[L'Espill (revista)|Espill]] núm. 20 , tardor 2005</ref> Va ser nomenat corresponsal per a Viena del periòdic [[Breslauer Zeitung]]. Un any més tard, com una advocatpartidari inflexiblede dl'assimilació jueva a la cultura alemanya, va atacar al sionista [[Theodor Herzl]] amb la seva obra polèmica ''Eine Krone für Zion'' (Une corona paraper a Zion, 1898).

El 1 d'abril de 1899, va renunciar al Judaisme i en el mateix any va fundar el seu propi periòdic, [[Die Fackel]] (la [[Torxa]]), que ell va dirigir, va publicar i va escriure pràcticament en solitari fins a la seva mort i des del qual va llençar els seus atacs sobre la [[hipocresia]], ella [[psicoanàlisi]], la corrupció de l'[[Imperi Habsburg]], el nacionalisme del moviment pan-alemany, la política de no intervenció, la política econòmica...

El [[1901]], Kraus va serfou demandat per [[Hermann Bahr]] i [[Emmerich Bukovics]], car se sentien atacats per ''[[Die Fackel]]''{{CN}}. Molts plets seguirien en anys posteriors per diversos grups que també es van sentir ofesos {{CN}}. Aquell mateix any, Kraus va esbrinar que el seu editor, [[Moriz Frisch]], s'havia apoderat de la seva revista mentre ell estava absent a causa d'un viatge de diversos mesos: Moriz Frisch havia registrat la portada de la revista com una [[marca registrada]] i havia publicat el [[Neue Fackel]] (la Nova Torxa). Kraus ho va demandar i va guanyar{{CN}}. Desi d'ençà d'aquell incident, ''Die Fackel'' va ser publicat (sense coberta) per la impremta [[ahoda & Siegel]].{{CN}}

''Die Fackel'', entirava elsentre 9.000 i 38.000 exemplars segons les èpoques i seusals inicis, era similar a diaris com la revista [[Weltbühne]], si bé més tard es va tornar cada vegada més una revista quede vareconeguda serindependència privilegiadaeditorial, enmolt seguida per la sevaburgesia independènciaradical editorialde Viena. EnA ''Die Fackel'', s'imprimiapassada eluna queprimera època convulsa amb abundància d'autors antisemites, Kraus vatreballava tot sol i s'autopublicava sense volercap imprimirregularitat. En la seva primera dècada, els contribuïdors van ser molts escriptors coneguts i artistes com [[Peter Altenberg]], [[Richard Dehmel]], [[Egon Friedell]], [[Oskar Kokoschka]], [[Else Lasker-Schüler]], [[Adolfo Loos]], [[Heinrich Mann]], [[Arnold Schönberg]], [[August Strindberg]], [[Georg Trakl]], [[Frank Wedekind]], [[Franz Werfel]], [[Houston Stewart Chamberlain]] i [[Oscar Wilde]]{{CN}}. Després de [[1911]] Kraus va ser en general l'autor exclusiu. ElsSe'n treballsvan publicar de Krausforma vanirregular serfins publicatsa gairebéun exclusivamenttotal ende la922 revistanúmeros, ''Dieperò Fackel'',des de la1933 qual(amb es van publicarl'arribada de forma[[Hitler]] irregularal finspoder ase unla totalpot deconsiderar 922 exemplarsacabada.

A banda dels seus escrits, Kraus va donar nombroses conferències públiques summament influents,; entre [[1892]] i [[1936]] ell: va posar enpujar a escena aproximadamentunes 700 representacions de solament una personavegades, recitant drames de [[Bertolt Brecht]], [[Gerhart Hauptmann]], [[Johann Nestroy]], [[Goethe]], i [[Shakespeare]]. També interpretava operetes artístiques, acompanyades pel piano i cantant tots els papers ell mateix. Elias Canetti, que va assistir amb regularitat va assistir a les conferències de Kraus, va titular el segon volum de la seva autobiografia ''Die Fackel im Ohr'' (''La torxa a l'orella'') en referència a la revista i el seu autor.

El seu últim treball, que va refusar publicar per por deles represàlies nazis, era el verbalment ric, ''Die Dritte Walpurgisnacht'' (el''La tercerTercera WalpurgisnachtNit de Walpurgis''), que començava amb la frase: ''No se m'acut res sobre Hitler''. No obstant això, llargs extractes apareixen en la seva apologia per al seu silenci en la pujada al poder de [[Hitler]], ''Warum die Fackel nicht erscheint'' (''Per què Die Fackel no apareix''), una edició de 315 pàgines del seu periòdic. L'últimaúltim publicaciónúmero de Fackella publicació vaes aparèixerpublicà al febrer de 1936.

Kraus mai es va casar, però des de [[1913]] fins a la seva mort va tenir una relació molt pròxima amb la baronessa [[Sidonie Nádherný von Borutin]] (1885-1950). Molts dels seus treballs van ser escrits en el castell [[Janowitz]], propietat de la família Nádherný. Sidonie Nádherny va ser una [[Muses|musa]] molt important a la qual va dedicar molts llibres i poemes.

Karl Kraus era essencialment un polemista i un irònic, hereu de [[Heine]] i de la literatura de cafeteria vienesa [''Kaffeehausliteratur'']: per això mateix va generar opinions contràries en tots els moments de la seva vida. Aquesta polarització indubtablement va ser reforçada per la consciència que tenia Kraus sobre la seva pròpia importància. AquestaEls auto-imatgeseus no era completament infundada: els queseguidors van assistirveure alen seuell desenvolupamentuna vanautoritat serinfal·lible fascinats peri la seva personalitat.petja Elsés seusòbvia seguidorsen vanla veuregran encultura ellaustrohongaresa unai autoritaten infal·lible[[Wittgenstein]]. Va fertenir nombrosos enemics a causa de la inflexibilitat i la intensitat de la seva parcialitat,; no obstant això, ell era un misantrop amarg, molt influït per [[Schopenhauer]]. Va ser acusat de rebolcar-se en denúncies odioses i antipatriòtiques per la seva òposició a la 1ª Guerra Mundial i posteriorment a Hitler. Una frase brutal de ''La tercera nit de Walpurguis'' (''El progrés fa moneders de pell humana''), ha quedat com a profecia dels camps nazis.

Karl Kraus estava convençut que qualsevol petit error, encara que d'una importància que aparentment estigués limitat al temps i a l'espai, mostrava els grans mals del món i d'una època. Així, ell podia veure en una coma que falla un símptoma d'aquell estat del món que permetria una guerra mundial. Un dels punts principals dels seus escrits era mostrar els grans mals inherents al que aparentment eren petits errors. La llengua era per ell la més important reveladora dels mals del món. Ell vaVa veure en el tractament descurat dels seus contemporanis cap a la llengua un signe de negligència del món en general i la seva crítica a la psicoanàlisi i al periodisme no poden deslligar-se de la seva consciència de la crisi de la modernitat per la crisi de la paraula escrita.