|
* [[Caprimulgidae]]
}}
Les [[espècies]] d'[[ocells]] de l'[[ordre]] '''Caprimulgiformes''' són de costums nocturns, de [[plomatge]] suau, com els dels [[estrígid]]s, i de vol silent. En canvi, emeten un cant molt penetrant, que s'escolta a la [[nit]]. Tenen el plomatge altament críptic i es camuflen al terra, entre les branques dels arbres o aentre la fullaraca. El seu nom científic remet a la llegenda popular i creença errònia de que xuclen la llet de les cabres.
== Morfologia ==
Tenen els [[ulls]] grans, la [[cua (anatomia)|cua]] i les [[ala (anatomia)|ales]] llargues, els peus petits i una obertura de [[boca]] enorme, peròacabada en un [[bec]] i peus diminutsdiminut.<ref>Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: ''Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa'', traducció i adaptació del text original en anglès (''Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe'') coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. [[Barcelona]]: Edicions Omega, [[1995]], p. 191.</ref> Utilitzen la gran "boca" a manera de xarxa per a caçar [[insectes]] al vol.<ref>Jonsson, Lars: ''Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà''. Edició original en suec (''Lars Jonnsons Fåglar''), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. [[Barcelona]]: Edicions Omega, [[1994]], p. 328.</ref> Al voltant de la [[boca]] tenen una sèrie de [[pèl]]s rígids. Tenen les [[pota|potes]] petites i, en conjunt, són d'una coloració semblant a la de la terra, amb la qual es confonen perfectament.<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig, [[Barcelona]], [[1987]], pàgina 70.</ref>
== Costums ==
|
