Setge de Cefalònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripcio a la imatge Kephalonia.png a partir del peu de foto |
|||
Línia 57:
El terreny circumdant al castell era escarpat i pedregós, i dificultava l'emplaçament de les peces d'artilleria. No obstant això, els atacants van poder situar algunes d'elles després d'un turó davant de la porta. Més enrere es trobaven les botigues dels alts comandaments.
Va començar les hostilitats l'artilleria hispano-veneciana, obrint foc sobre les muralles amb [[basilisc]]s i [[Bombarda (arma)|bombardes]], que no obstant això no van produir l'efecte desitjat per la inestabilitat del sòl sobre el qual es van allotjar . Llavors va entrar en acció [[Pere Navarro (militar)|Pere Navarro]], un home que es faria cèlebre pel seu ús de les mines militars. Aquesta va ser una de les primeres vegades que les va emprar. Va aconseguir amb elles enderrocar un [[: Viccionari: és: llenç|llenç]], obrint pas a l'atac de la infanteria, però aquesta es va trobar després amb un segon mur, que els defensors havien aixecat després de localitzar la posició de les mines. Malgrat això es va seguir intentant, encara que sense èxit, l'assalt amb escales.
Els veterans geníssers de Sant Jordi eren dretans arquers i repel·lir diverses ofensives disparant fletxes incendiàries i enverinades. Així mateix llançant pedres, vessant oli bullint sobre els enemics, i hissant, per després deixar-los caure, amb uns garfis (anomenats '' llops '' pels espanyols). A més d'aquesta tenaç defensa, també es van aventurar a realitzar incursions nocturnes en camp cristià, que van ser neutralitzades pels [[arcabús|arcabussers]] espanyols. Fins i tot van cavar un túnel des del castell fins al campament enemic, amb el que pretenien allotjar barrils de pólvora i fer-los esclatar. No obstant això van ser descoberts abans d'executar l'acció.
| |||