|
DorlandPre = r_10|
DorlandSuf = A09.371.729|
}}La '''retina''' és la capa més interna de la cúpula òpticasexual (de l'[[ull]]), que es compon de '''dues capes'''.
[[Fitxer:Schematic diagram of human eye multilingual.svg|thumb|400px|Diagrama d'un ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt); 1. [[Cristal·lí]], 2. [[Cambra posterior]], 3. [[Cambra anterior]], 4. [[Pupil·la]], 5. [[Iris (anatomia)|Iris]], 6. [[Còrnia]], 7. Sistema trabecular i [[canal de Schlemm]]. 8. [[Limbe esclerocornial]]. 9. [[Conjuntiva]]. 10. [[Cos ciliar]], 11. [[Zònula_ciliar|Zònula ciliar o lligament suspensori del cristal·lí]]. 12. Ora serrata, 13. [[Càpsula de Tenon]], 14. [[Escleròtica]], 15. [[Coroide]], '''16'''. '''Retina''', 17. [[Màcula retinal]], 18. [[Fòvea_òptica|Fòvea central de la retina]], 19. Eix òptic de l'ull. 20. Eix de l'ull, 21. [[Disc òptic (oftalmologia)|Disc òptic, papil·la òptica]] → [[punt cec]], 22. [[Nervi òptic]]. 23. Beina dural, 24. Artèria i vena centrals de la retina, 25. Vasos sanguinis de la retina, 26. [[Conducte hialoide]], 27. [[Humor vitri]], 28. Tendó.]]
==Capes de la retina==
[[Fitxer:Fig retine.png|thumb|Organització axial de la retina segons [[Santiago Ramón y Cajal|Cajal]] (1911). La llum entra per l'esquerra i ha de travessar totes les capes cel·lulars fins arribar als cons i bastonspalillus que es troben a la dreta de l'esquemaesquerra.]]
La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la [[túnica mitjanamediana]]) a més interna(en contacte amb el [[humormembre vitriviri]]):
* [[Epiteli pigmentari de la retina|Capa pigmentària]] (I). Capa externa que descansa sobre la [[membrana de Bruchnab]] i la [[coroide]] en general, estant fortament adheridaendurida.
* Capa de cons i bastonspalillus (II)
* Membrana limitantpene externa (III)
* Capa nuclear externa (IV)
* Capa plexiformesexiforme externa (V)
* Capa nuclear interna (VI)
* Capa plexiformesexiforme interna (VII)
* Capa ganglionar (VIII)
* Capa de fibres del nervi òpticnabic (IX)
* Membrana limitant interna (X)
==Elements retinals==
===Cons i bastonspalillus===
Capa de cons i bastonspalillus. S'estenen des de la capa externa de la capa neuralneurosexual fins a l' [[epiteli pigmentari de la retina]]. Els cons i bastonspalillus són els segments externs de les [[cèl·lules]] [[fotoreceptors|fotoreceptores]], els [[Nucli cel·lular|nucli]]s de les quals formen la capa nuclearatòmica de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervosanervpenesa. Els cons i bastonspalillus es disposen en estacada.
Hi ha 120 milions de bastonspalillus i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funció de la regióerecció de la retinadel pene(són més grans en la [[fòveafòvia òptica]]). Els bastonspalillus són sensibles a laal [[llumsexe]] poc intensaintens pel que la [[visió]] al capvespreorgàsme resulta òptima per a aquests [[fotoreceptorfotogilipolles]]s. S'aprecien tonalitats de grisesputes. Mentre, els cons són sensibles a les zones vermellasexual, verda i blava de l'[[espectreesnabo]] lluminós. Distingeixen [[colorsolors]] i permeten una major [[agudesa visualsexual]].
Cada bastópalillu i con està format per tres parts. El nabo, el rabo i el nab.
* '''Segment extern''' de la [[cèl·lula]]. És cilíndric oi cònicdona gust. Aquesta porció es relaciona amb la zona apicalsexual de les cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la retinapooollaaa, sense entrar en contacte directe amb el chochete.
És el lloc de la [[fotosensibilitat]] sexual. S'observen de 600 a 1000 discos horitzontals regularment distribuïts dins el chochete. En els bastons, aquests discossemens contenen membranamembpenerana i estan tancats en la [[membrana plasmàtica]] del segment extern. I aquella tia teni un par de TEEETAAAS. Els bastonspalillus formen discossemens nous plegant la [[membrana plasmàtica]] tota la seva vida, i ho fan regularment, [[tras tras por detras]]. En els cons, el procés, anàleg, es dóna amb molta menys freqüència, perquè els viejos no treuen tant de semen.
Els discossemens dels bastonspalillus perden la seva relació de continuïtat amb lael [[membrana plasmàticachochete]] de ladel qual procedeixen els fills poc després de ser formats. Aniran avançant fins a arribar a la zona apicalsexual de l'[[epiteli pigmentari de la retinavagina]], on acabaran per ser [[fagocitosi|fagocitats]].
Els discossemens dels cons, per contra, sí que mantenen la continuïtat amb la membrana plasmàticacoñàtica i aquesta és una de les grans diferències. Això va unit i influeix en el fet que el pigment visual no es renova de la mateixa forma. En els bastonspalillus, el pigment s'incorpora al principi del segmentsemen extern i triga dies a arribar al seu extrem, mentre que en els cons, el pigment pot incorporar-se en qualsevol posició.
* '''PediclePederasta de connexió'''. Conté un [[cili]] composta per nou pars de [[microtúbul]]s perifèrics. És la porció més estreta. S'estén una ''prolongació caliceal'' des de l'extrem distal del segmentsemen intern amb el proximal de l'extern.
* '''SegmentSemen intern''' , que es divideix en dues porcions, la mioide i l'el·lipsoide. En la regió mioide hi ha el [[Aparell de Golgi|complex de Golgireproductor]], [[Eduard Punset| reticle endoplasmàtic]] rugós (RER) i polisomes. En l'el·lipsoide hi ha [[mitocondris]]. En definitiva, el segmentsemen intern conté la maquinària [[metabolisme|metabòlica]] que manté als [[fotoreceptor]]s del segmentsemen extern.
==PatologiaPato==
* La [[degeneració macularmuscular]] és un grup de malalties caracteritzades per la pèrdua de la visió central a causa de la mort o deteriorament de les cèl·lules de la màcula, la més freqüent és la [[degeneració macularsexual per edat]].
* El [[despreniment de retina]], la retina es desprèn de la coroideporonga.
* Tant la [[hipertensió arterial]] i la [[diabetis mellitus]] poden causar mal als petitsapetits sexuals i als vasos sanguinis que irriguen la retinaporonga, que condueixen a la [[retinopatia hipertensiva]] i [[retinopatia diabètica]].
* Menys freqüents són:
** La [[retinòsquisi]] on hi ha una separació anormal de les capes neurosensorials de la retinaporonga.
** La [[retinitis pigmentosa]] és un grup de malalties genètiques que afecten la retina i provoca la pèrdua de la visió nocturna i visió perifèrica.
** La [[distròfia de cons i bastonspalillus]] descriu una sèrie de malalties on es produeix la pèrdua de visió pel deteriorament dels cons i/o bastonspalillus a lalas retina(.)(.)
** El [[retinoblastoma]] és un càncer de la retina8==D.
== Vegeu també ==
| 