Revisió del 09:12, 21 jul 2011 modifica Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.734 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 14:20, 13 gen 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Les '''coordenades horitzontals''', (també anomenades '''altazimutals'')', ~~són~~és un sistema de [[coordenades celestes]] que permeten determinar la posició d'un cos respecte a l'[[horitzó]] local i la direcció del nord geogràfic. Les seves dues coordenades són l'[[azimut]] i l'[[Altura (astronomia)\|altura]]. Per determinar la posició d'una [[estrella]] en coordenades horitzontals, un observador ha de mesurar la seva [[Altura (astronomia)\|altura]] que és la distància angular des de l'horitzó fins l'estrella. En segon lloc, haurà de determinar l'angle que forma l'estrella amb una direcció que es pren com a [[origen]], generalment el [[sud]] (en astronomia) o el nord (navegació) mesura sobre l'horitzó i en sentit horari. Aquest angle s'anomena [[azimut]]. Aquestes coordenades depenen de l'observador. És a dir que en un mateix moment, un astre s'observa sota coordenades horitzontals diferents per observadors diferents situats en punts diferents de la Terra. Això significa que aquestes coordenades són locals. [[Fitxer:Horizonte astronómico.png\|thumb\|300px\|Figura 1. L'horitzó astronòmic d'un observador sobre la superfície de la Terra, ~~en el~~al punt O, és el cercle màxim SWNE. En aquesta imatge s'ha de fer una lleugera correcció, l'observador es troba en el pla d'aquest horitzó. No obstant això la mida de la Terra és tan petita comparada amb l'univers que excepte per a objectes molt propers com la Lluna i els planetes, la correcció és petita. ]]▼ Per determinar la posició d'una [[estrella]] en coordenades horitzontals, un observador ha de mesurar la seva [[altura\|alçada]] que és la distància angular des de l'horitzó fins l'estrella. En segon lloc, haurà de determinar l'angle que forma l'estrella amb una direcció que es pren com a [[origen]], generalment el [[sud]] (en astronomia) o el nord (navegació) mesura sobre l'horitzó i en sentit horari. Aquest angle s'anomena [[azimut]]. Sigui C el centre comú de les esferes terrestre i ~~celest~~celeste (figura 1). S'assenyala un punt O sobre la superfície terrestre, tal que OC és la ''vertical de plomada'' en O. A O es troba l'observador.▼ Aquestes coordenades depenen de l'observador. És a dir que en un mateix moment, un astre s'observa sota coordenades horitzontals diferents per observadors diferents situats en punts diferents de la Terra. Això significa que aquestes coordenades són locals. ~~==Conceptes fundamentals==~~ ~~[[Fitxer:Horizonte astronómico.png\|thumb\|300px\|~~ ▲Figura 1. L'horitzó astronòmic d'un observador sobre la superfície de la Terra, en el punt O, és el cercle màxim SWNE. En aquesta imatge s'ha de fer una lleugera correcció, l'observador es troba en el pla d'aquest horitzó. No obstant això la mida de la Terra és tan petita comparada amb l'univers que excepte per a objectes molt propers com la Lluna i els planetes, la correcció és petita. ]] ▲Sigui C el centre comú de les esferes terrestre i celest (figura 1). S'assenyala un punt O sobre la superfície terrestre, tal que OC és la ''vertical de plomada'' en O. A O es troba l'observador. La prolongació d'OC talla l'esfera celeste en els punts '''Z''' i '''Z''' ', '''zenit''' i '''nadir''' d'O, respectivament. La línia ZZ 'és la '''vertical de l'observador''', o simplement '''la vertical'''. Linha 25 ⟶ 20: Sigui '''X''' un astre de l'esfera celeste, CX la seva '''direcció''', i '''CX'''' la projecció de d'aquesta en el pla de l'horitzó (figura 2). Definim: [[altura (astronomia)\|~~alçada~~altura]] de X (hoa) és l'angle XCX ', és a dir l'angle format per la seva direcció i l'horitzó. També podem considerar a l'altura com l'arc XX '. L'alçada és positiva sobre l'horitzó, i negativa per sota d'ell, i en aquest cas es diu també '''depressió'''. Així l'altura del zenit val 90 º, i la depressió del nadir és de -90 º. Linha 53 ⟶ 48: ::::::'''φ+ Colatitud = 90 º''' ==~~La refracció~~Refracció== [[Fitxer:Refracción.png\|thumb\|350px\|left\|Figura 2. La refracció fa que l'alçada aparent d'un astre sigui superior a l'alçada real. Així el Sol sota l'horitzó, a S, es veu a S ', sobre l'horitzó ]] Pel que fa a la refracció atmosfèrica la cosa és diferent perquè si bé disminueix amb l'altura igual que el paralatge, en canvi no es redueix el seu efecte per la distància de l'objecte observat, per gran que sigui. En la refracció sí caldrà tenir gairebé sempre en compte fer mesuraments que requereixin precisió. Linha 59 ⟶ 54: La figura 2 mostra un típic cas de refracció. Quan el limbe inferior del Sol () toca l'horitzó de la mar realment ja no hi és. El que estem veient és la seva imatge refractada a S', i l'estrella ja està completament sota el nostre horitzó, en S. L'efecte de la refracció R sobre l'altura d'un astre és oposat a l'efecte que produïa el paralatge: aquesta fa que l'alçada aparent sigui ''menor'' que la real, la refracció fa que l'alçada aparent sigui ''més gran'' que la real, ''damunt'' l'astre, de manera que es donarà la relació: ::::::'''h<sub>real</sub> = h<sub>~~aparente~~ aparent</sub> - '''R'''''' [[Categoria:Sistema de coordenades celestes]]

Coordenades horitzontals: diferència entre les revisions