Serralada Cantàbrica: diferència entre les revisions

La '''Serralada Cantàbrica''' és un sistema muntanyenc del nord d'[[Espanya]] que discorre paral·lel al [[Mar Cantàbric]]. Té una longitud de 480 quilòmetres des de la depressió basca fins al [[Massís Galaico-Lleonès]], passant pels [[Pics d'Europa]]. La serralada se situa en les comunitats autònomes de [[País Basc]], [[Cantàbria]], [[Principat d'Astúries]] i [[Castella-Lleó]] i representa el límit pel sud de l'anomenada [[Espanya humida]] o verda. Mentre que en el seu vessant sud i des de l'altiplà tot just existeix [[desnivell]], en la vessant nord el desnivell és bastant acusat per la proximitat al mar, ho fa que els rius, de caràcter torrencial, salvin el pendent encaixats en valls en forma de V de vessants pronunciats. Els seus cims sobrepassen els 2.000 metres en els trams més acusats d'Astúries, el Nord de [[Província de Lleó|Lleó]] i [[Palència]] i en la zona oriental de Cantàbria. Els vents dominants, d'origen oceànic, xoquen amb la serralada, ascendint i condensant-se com resultat del refredament. A causa del [[efecte Foehn]], es produïxen abundants precipitacions en laal vessant nord cantàbricacantàbric (de fins a 2.000 mm anuals){{CN}} i per a quan els vents descendeixen cap al vessant meridional són ja secs, originant un clima més àrid.

La seva última morfologia va ser generada en la orogenia alpina modelada sobre material sedimentari del [[Mesozoic]], principalment. Així mateix, la serralada està esquitxada d'una àmplia morfologia d'antic [[glaciarisme]] i formes de [[modelatge kàrstic[[càrstic]].

La Serralada Cantàbrica està dominada per boscos [[planocaducifolis]] constituïts principalment per [[faig]]s (''Fagus sylvatica'') situats a l'ombra i [[roure]]s (''[[Quercus robur]]'', ''[[Quercus petrea]]'' i ''[[Quercus pyrenaica]]'') a la solana. Destaca també la gairebé total absència de boscos naturals de [[coníferes]], tant en ell'estatge pis montanomontà com [[subalpí]]. En altituds superiors als 1.800 m la vegetació dominant són els [[bedoll]]s, el matorralmatollar rastrer i les herbàcies, predominant les pastures de gramínies d'especial importància per al bestiar.

La muntanya més alta d'aquest sistema muntanyenc és [[Torrecerredo]], als, amb una altitud de 2.648 m i la cavitat més profunda és el [[sistema cavernari del Trave]], el segon major avenc de l'Estatestat Espanyolespanyol.

* Les '''Muntanyes de Cantàbria'''. De calcàries i margues mesozoiques. Destaquen els [[Picos d'Europa]] amb un relleu kàrsticcàrstic.

* LesEls '''Monts Bascos'''. En l'extrem oriental. De materials molt plegats d'època mesozoica, on l'erosió ha incidit significativament.